ANTROPOLOGIA DE L’IMBÈCIL

Diuen que la intel·ligència és la capacitat més ben repartida que hi ha perquè ningú no es queixa de la que té. I tanmateix, el qualificatiu d’imbècil és fet servir arreu i sense gaires restriccions. Però, què és un imbècil, en realitat? Els orígens del terme són llatins. Prové del fet d’afegir el prefix “in” a “bacillus”, que significa bastó. Així, literalment, “imbècil” significa “sense bastó”. I com que, ja des de l’antiguitat romana, els vells duien bastó, i alhora la vellesa anava associada a l’experiència i a la saviesa, els imbècils eren els que no en tenien, encara, de bastó (banda del fet que no el necessitaven), i no disposaven de prou seny o vivència.

Read Full Post »

MATAR-SE MATANT

Deia ma padrina Mercè, que en pau reposi, que hi ha persones tan malparides que es buidarien un ull si amb això tu perdessis els dos. En efecte, l’odi, l’enveja, a voltes l’orgull ferit, són motors d’aquest tipus de rescabalaments, simbòlics o reals, que solen buscar els més venjatius. Els anglesos, que tenen frases per a tot, també, diuen «Cutting off your nose to spite your face», això és, literalment: arrancar-se el nas per escopir-se (, en realitat és per ofendre o per revenjar-se de) a la cara. El sentit és inequívoc: es tracta d’un advertiment per a aquells que actuen de manera innecessàriament autodestructiva quan, buscant represàlia, es fan més mal a si mateixos que a l’objecte del seu odi. Sembla que la dita s’originà durant el segle XII a Anglaterra durant les invasions vikingues, quan, segons la llegenda, dones pietoses es desfiguraren el rostre per tal de protegir la seva virginitat dels bàrbars rapinyaires.

Read Full Post »

EL CREPUSCLE D’ESPAÑA

«No aguardar a ser Sol que se pone» és l’aforisme 110 de l’Oráculo Manual y Arte de Prudencia, escrit l’any 1647 per Baltasar Gracián. La sentencia, breu i lapidària, és diàfana: cal deixar les coses abans que et deixin. No s’indica quan, però aquí la prudència té el seu lloc. Tothom va veure, posem per cas, que Guardiola va actuar prudentment quan va deixar el Barça, això és, en ple èxit, després de fer la feina de remuntar l’equip i abans que els resultats decaiguessin. La veritat fonamental és que tot el que puja baixa.

Read Full Post »

VAIXELL DE GRÈCIA

Diuen els mariners que, si no saps a quin port vols arribar, mai no trobaràs cap vent que t’hi porti. Primer cal fixar el destí; la travessia es troba alhora que s’hi va. Segur que recorden una metàfora similar, en llengua castellana; és aquella que fa així: «Caminante no hay camino, se hace camino al andar…» El viatge d’Ulisses a l’Odissea d’Homer ha fet d’escaient il·lustració de tot el procés d’independència de Catalunya.

Read Full Post »