Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for abril de 2015

FULL AMB SANGLa consellera d’Ensenyament, imprudent i bocamoll, va dir, literalment: «Ha mort un professor, però hi ha una gran víctima, que és el nen», i encara sort que no va afirmar que «només» el nen era víctima, per bé que, lamentablement, és això el que es desprèn de les seves paraules.

El nen és una víctima, és clar. És una víctima de la seva malaltia, sigui una psicosi o una altra cosa. Ningú no tria estar malalt. Però també és una víctima en un altre sentit: no ha tingut qui el protegís de sí mateix, encara que sigui per ignorància (del seu entorn familiar i social) o per incompetència (del psicòleg que el tractava). El tercer càrrec: d’imprevisió general, només és atribuïble a la pròpia consellera i al seu departament, que cada any redueix el nombre de psicòlegs i psicopedagogs a les escoles i instituts. (més…)

Read Full Post »

camus la pesteEl dia 16 d’abril, el doctor Rieux caminava per la galeria d’entrada de l’edifici, buscant les claus abans de pujar al seu pis, quan va veure sorgir de la foscor del fons del passadís una rata de bona mida, tota molla, que s’arrossegava feixugament. L’animal es va aturar, com buscant l’equilibri, es va posar a córrer cap al doctor, es va aturar un altre cop, va fer una tombarella alhora que feia un xiscle i va caure, a la fi, traient sang pel morro. L’endemà, a les vuit del matí el porter va aturar el doctor quan sortia, per dir-li que algun bromista malintencionat havia posat tres rates mortes al mig de la galeria. Devien haver-les caçat amb trampes molt fortes perquè estaven plenes de sang. El porter havia estat bona estona al costat de la porta, amb les rates penjant de les potes, esperant que els culpables es manifestessin amb alguna burla. Però no va passar res. (més…)

Read Full Post »

EL GRAN DICTADOR PORTADAA les seves memòries, de 1964, Charles Chaplin va escriure que si hagués tingut coneixement dels horrors dels camps de concentració alemanys no hauria pogut rodar la pel·lícula El gran dictador.  «No hauria pogut burlar-me de la demència homicida dels nazis», va dir, referint-se a la sàtira que havia fet de Hitler. The great dictator es va començar a filmar l’any 1939, pocs mesos després que comencés la II Guerra Mundial i que Franco es convertís en el nou dictador d’España, un cop vencedor d’una guerra encetada amb un cop d’estat. A la  pel·lícula, Hitler és presentat, gairebé sense forçar el gest, com un arrauxat homicida amb deliris de grandesa, un faltat d’autoestima que necessita veure’s la imatge en rètols i estàtues, un paranoic que arreu veu conspiracions, un fantasiós que somia dominar el món, un individu d’una tal simplicitat que és incapaç d’adonar-se de la crueltat de les seves decisions i, sobretot, com un estúpid que no s’adona mai que el seu posat i el seu deliri són ridículs. (més…)

Read Full Post »

pilatos-Jesus-ou-BarrabasQuan Ponç Pilat, governador de Judea, seguint la tradició, digué als jueus que havien de triar entre Jesús i Barrabàs, aquests determinaren que fos indultat el darrer. España també té una llei d’indults, que es remunta a 1870, amb inici anecdòtic inclòs. L’any 1759 uns reclusos de la presó de Màlaga van demanar treure a la processó una imatge de la qual s’autodeclaraven dindult creu justíciaevots. Amb bon criteri hom els denegà la sol·licitud i ells es van amotinar, es van escapar de la presó i van passejar la imatge. Sembla difícil de creure però diuen que després van tornar a la presó. Tot plegat va coincidir amb una epidèmia de pesta que delmava la població i que –oh miracle!– va afluixar aquells dies. Carlos III va veure l’oportunitat –no electoralista, aleshores, però igualment populista– d’instaurar el privilegi del perdó, ara ja tradició de Setmana Santa, on les cofradies i germandats d’arreu de l’estat proposen –i els són concedits– entre quinze i vint indults a l’any. (més…)

Read Full Post »