Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for octubre de 2011

Mentre un estudiant repartia els fulls de l’examen i la resta treia el bolígraf blau, el professor escrivia a l’escaire superior dret de la pissarra, amb una lletra petita i gairebé inintel•ligible: «La cal•ligrafia de l’examen ha de ser clara i entenedora». (més…)

Read Full Post »

En un examen, el professor diu a un alumne que no ha sabut respondre cap pregunta:
– Li faré una darrera pregunta: si la sap contestar
l´aprovaré. Quants pèls hi ha a la cua d´un cavall?
– Trenta mil cinc-cents vuitanta-tres.
– I com ho sap?
– Perdoni, professor, però això ja és una altre pregunta.
Aquests dies em toca corregir molts treballs i exàmens dels meus alumnes. Cada cop em tempta més la idea de prendre nota d’algunes respostes i comentaris que em toca avaluar, amb posat seriós. El cert és que m’encanta llegir el que escriuen els estudiants. I encara ajudar-los -crec- amb els comentaris que els faig. De vegades penso que l’error o el risible no és tant en la resposta que donen com en la pregunta que els faig…

Read Full Post »

I el diputat Novoa Santos va dir, ben cofoi: «Por qué hemos de conceder a la mujer los mismos privilegios que al hombre? Son acaso organismos igualmente capacitados?… La mujer es toda pasión, toda emoción, toda sensibilidad… No es reflexión, no es ponderación, no es espíritu crítico…, y mucho menos no es sensatez. Las mujeres son histéricas por naturaleza y por ello son volubles, versátiles…, y yo me pregunto: En qué despeñaderos nos meteremos si concedemos el voto a la mujer?» (més…)

Read Full Post »

Al meu poble hi vivia un pagès que deia, ple d’una saviesa antiga i reposada, que tenia moltes ganes de treballar però que gràcies a Déu, se les podia aguantar. I era, no ho dubteu, l’home més feliç del món; tenia un tracte amical i distès i la seva conversa era fluïda i enraonada. Mancat de rellotge, mai no tenia pressa per arribar enlloc ni objecció a fer quan hom li proposava de fer-la petar una estona al cafè. (més…)

Read Full Post »

Hem de castigar l’assassinat amb penes exemplars. Si no ho fem, la gent aviat es prendrà la llibertat de robar caixes d’estalvi a punta de pistola, i travessat aquest llindar, després ja robaran queviures als supermercats. Encabat falsejaran les dades a les seves declaracions de renda i, en un crescendo imparable, faltaran a la feina amb falses excuses. Tot seguit s’atreviran a aparcar el cotxe als xamfràs, a mentir a la sogra sobre la qualitat dels seus dinars i a dir mal dels seus companys de feina. I finalment, en aquesta espiral de bogeria, Déu no ho vulgui, acabaran posant el dit a l’ull dels seus rivals esportius. (més…)

Read Full Post »

Hom no abasta les «dignitats» sense realitzar una colla d’actes indignes. Des del moment que algú comprèn que és contrari a la dignitat dels humans obeir lleis injustes, cap tirania no el pot sotmetre. La dignitat és un terme que no té plural. El treball, fins i tot quan no treu l’home de la misèria, li garanteix la dignitat. Moltes coses poden ser conservades en alcohol, però la dignitat no és pas una d’elles. La dignitat no és més que un paravent erigit per l’orgull, darrera del qual podem perdre la dignitat sense que es noti. L’objectiu essencial del moviment obrer és la dignitat, més que no pas una qüestió d’interès. (més…)

Read Full Post »