“Fins que no siguin conscients de la seva força no es rebel·laran, i fins després d’haver-se rebel·lat no en seran conscients. Aquest és el problema” La frase es troba al Llibre prohibit que llegeix Winston Smith, protagonista de 1984, novel·la on George Orwell retrata un estat totalitari que controla la vida i el pensament dels seus ciutadans. És ficció, però s’assembla bastant a la realitat. Els manaires de 1984 dominen una societat on no cal exercir violència sobre els sotmesos perquè ja estimen la seva servitud. Una de les fórmules més eficaces amb què compta el govern és el control del diccionari. A cada nova edició, el nombre de paraules disminueix. Els primers mots que desapareixen són: “consciència de classe”, “llibertat”, “dictadura”, “igualtat de drets”… a fi que els individus, en no disposar d’elles, tampoc no puguin tenir els pensaments corresponents. (Així, aquest ja no poden cometre una figura penal curiosa: “Crimdepensament”, que els duria de dret a la presó). Sense paraules, doncs, com arribaran els sotmesos a ser conscients de la seva força si no tenen paraules per a pensar-la ni per a expressar-la? (més…)
Archive for Octubre de 2014
AL “DICCIONARIO” DE LA RAE LI CREIX EL NAS.
Posted in Participació on 27/10/2014| Leave a Comment »
COM MÉS SEREM, MÉS RIUREM
Posted in Participació on 18/10/2014| 1 Comment »
«A un príncep li cal saber actuar com la bèstia i com l’home (…) Tenint, doncs, el príncep necessitat de saber ser com les bèsties, de totes elles ha de triar entre la guineu i el lleó, perquè el lleó no se sap defensar de les trampes, ni la guineu dels llops. Cal, doncs, ésser guineu per a conèixer les trampes i lleó per a espantar els llops. Aquells que només saben ser lleó, no en saben prou». Aquestes frases són escrites al capítol XVII del llibre més conegut de Maquiavel, capítol que du el significatiu títol: De com els prínceps han de mantenir la paraula donada. (més…)
ON ÉS L’ESCRIPTURA?
Posted in Política Catalana on 04/10/2014| Leave a Comment »
«Cataluña es propiedad de España», «No se puede amputar España» o «Si queréis la independencia, iros de España», són frases que han escrit o pronunciat els opinadors unionistes que campen arreu. Les tres expressions tenen la franquesa característica de qui es creu posseïdor de la veritat i de la raó. Expliquen –que no justifiquen– l’actitud del Govern de Madrid davant la voluntat dels catalans de decidir el seu destí. Vegem la lògica que d’elles es desprèn. (més…)