Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Radicalitat democràtica’ Category

fuetejament esclauA vostè la van violar perquè anava massa escotada. Si li han robat la cartera és perquè estava passejant de nit per un barri marginal. Els jueus van conspirar per afavorir la derrota alemanya a la 1a Guerra Mundial. La seva condició d’enemics del Reich els condemnava. Els gitanos són expulsats de tot arreu perquè no s’integren amb la gent normal. Els catalans mereixen ser espoliats i sotmesos perquè són uns traïdors a España, a qui odien, i han despertat el feixisme. Les precedents són frases model i alhora exemples reals de culpabilització de les víctimes. En uns casos es tracta de fer responsable l’innocent d’allò que ha fet el violador, el lladre o el genocida. En altres es tracta de deshumanitzar-lo, com es feia amb els esclaus negres, que hom considerava semianimals. Encara en altres circumstàncies es tracta de fer de les víctimes un boc expiatori, com quan es culpava els immigrants, a començament de la crisi, de l’elevada desocupació; o ara que s’acusa l’independentisme de la davallada del turisme, de la manca de pluges, de la caiguda de les fulles dels arbres i de les glaçades matinals.

Treblinka era un camp d’extermini. Les persones que hi anaven a parar duraven poc i treblinka barracóels presoners que romanien vius treballaven per als seus botxins a canvi del dubtós regal d’ajornar la seva mort. Hi varen ser assassinades, després de patiments i humiliacions inenarrables, un milió dos-centes mil persones. Al comandant nazi del camp, Franz Stangl, condemnat a presó perpètua, li van preguntar: «Ja que els havíeu de matar a tots, quin sentit tenien les humiliacions, les crueltats?». La resposta fou reveladora: treblinka«Per condicionar els que havien d’efectuar materialment les operacions. Perquè poguessin fer allò que feien». Altrament dit, la víctima ha de ser degradada per tal que l’homicida i els que contemplen l’escena sentin menys el pes de la culpa.

Sempre que pensem en l’esgarrifosa complicitat ‒ni que fos per inacció‒ dels ciutadans alemanys en l’assassinat de milions de persones, ens adonem que l’única explicació de la «bona consciència» d’aquests ciutadans «normals» és que consideraven que les víctimes mereixien tot allò que els passava. És exactament el mateix que ara pensen a l’altra banda de la Franja de Ponent respecte als catalans.

NOTA BENE:

Gitta Sereny i Franz StanglA continuació, un bocí de l’entrevista que Gitta Sereny li fa a Franz Stangl, el botxí de Treblinka.  El llibre on es recull el testimoni es titula: Into That Darkness: An Examination of Conscience.

La incapacitat del comandant Stangl per a sentir cap mena de remordiment és notable, i es pot constatar al llarg de tota l’entrevista (de 70 hores, en diversos dies). A continuació copio el seu relat desapassionat d’una petició que li va fer un treballador del camp (Blau) per tal de salvar el seu pare. El treballador era un jueu que vivia a la «zona grisa», això és, aquell espai entre el bé i el mal absoluts on restaven els jueus que, per tal de sobreviure una mica més, col·laboraven amb els seus botxins en l’extermini dels que arribaven al camp per tal de morir a les cambres de gas.

«There was one day when [Blau] knocked at the door of my office… and asked GITTA SERENY INTO THAT DARKNESSpermission to speak to me. He looked very worried. I said, ‘Of course Blau, come on in. What’s worrying you?’ He said it was his eighty-year-old father; he’d arrived on that morning’s transport. Was there anything I could do. I said, ‘Really, Blau, you must understand it’s impossible. A man of eighty…’ He said quickly that he understood of course. But could he ask me for permission to take his father to the Lazarett rather than the gas chambers. And could he take his father first to the kitchen and give him a meal. I said, ‘You go and do what you think best, Blau. Officially I don’t know anything, but unofficially you can tell the Kapo I said it was all right.’ In the afternoon, when I came back to my office, he was waiting for me. He had tears in his eyes. He stood to attention and said, ‘… I want to thank you. I gave my father a meal. And I’ve just taken him to the Lazarett – it’s all over. Thank you very much.’ I said, ‘Well Blau, there’s no need to thank me, but of course if you want to thank me, you may.’»

 

Anuncis

Read Full Post »

MISSALA Jaume Balasch i Bastardes el va salvar un missal. Estava detingut a la presó, pendent de judici. El seu delicte era haver estat alcalde d’Oliola (la Noguera) durant la República i fins que va acabar la Guerra Civil amb el triomf dels sublevats. A la presó tothom era obligat a assistir a missa. El capellà, mancat d’escolanet, va demanar als reclusos si algú estava disposat a fer aquest servei. «Jo mateix», va dir en Jaume. A l’hora de preparar la cerimònia, el capellà vMISSAL 2a observar, astorat, com en Jaume triava, sense indicacions, l’abillament que corresponia: l’alba, l’àmit, l’estola, el cíngol i la casulla que tocava vestir, i com obria el missal per l’indret precís. Li va preguntar: «Que ets capellà?» a la qual cosa, en Jaume va respondre que no, però que havia estat seminarista prou temps com per vestir sotana. «Doncs no pateixis, que d’aquesta en sortiràs», va concloure. (més…)

Read Full Post »

FAIXA CASTELLERAbans d’ajupir-se per aixecar el pes, el practicant d’halterofília s’estreny fort el cinturó. Hi ha una bona raó per a fer-ho. L’esforç podria provocar-li una hèrnia si no anés ben estrebat. Per la mateixa raó els castellers s’estrenyen bé les faixes abans de començar tota la cerimònia dels aixecaments, una mena d’halterofília coreogràfica molt més vistosa i espectacular. (més…)

Read Full Post »

igual-per-a-tots-ermengol«La llei és igual per a tothom» s’afanya a dir l’abjecte Miquel Roca Junyent, amb el corresponent posat de lacai amb l’armilla plena. I ho diu el mateix dia que coneixem que un jove ha ingressat a la presó amb la mateixa pena que l’Urdangarín, només que el seu delicte havia estat pagar 80 euros amb una targeta falsa… Ja sabem que fins el Diable mereix un advocat, però, Roca, potser no calia arribar tan avall en submissió i llagoteria amb la reialesa, que la meitat de la feina te l’ha feta el fiscal del cas, que feia més de tu que tu mateix. Quina vergonya haver de sentir de llavis inaki-urdangarin-i-la-infanta-cristinad’un pare de la Constitució, que la seva justícia garanteix la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei. (més…)

Read Full Post »

referendum-ermengolConfesso (el verb ja és redundant) que m’ha sorprès l’estratègia de defensa de Mas, Rigau i Ortega. Si van obeir el mandat del Parlament i del poble de Catalunya, van haver de desobeir les ordres del TC . Per què negar-ho, doncs? A què ve fer creure que les instruccions del TC no eren prou clares o comminatòries? Hem estat davant d’una nova escenificació de la puta i la Ramoneta, només que ara davant d’un tribunal? Per què hem tingut la impressió que els acusats han fet l’estruç en lloc de fer el gall durant tota la setmana? És que Martin Luther King, després de desobeir les lleis segregacionistes americanes, feia veure que les desconeixia? No, Luther King, segur que la raó era al seu costat, desobeïa amb plena consciència i així ho manifestava a tort i a dret. Manta vegada el van empresonar per això. La seva «Carta des de la presó de Birmingham» n’és prou testimoni. (més…)

Read Full Post »

spqrDurant l’antiga República Romana*, als corruptes o prevaricadors els esperava un càstig exemplar: els arrancaven el nas, els posaven en un sac i els llençaven al mar. La paraula «corrupció» ve del llatí «corruptio», que significa  fa o no fa el mateix que ara. Té un significat directe d’alteració d’una substància per putrefacció, i un de metafòric: degradació dels costums, modificació o desnaturalització d’una cosa, persona o pràctica. Els romans, doncs, castigaven els funcionaris corruptes, aquells que s’havien deixat subornar amb diners o favors per a ells o per als seus familiars, i també aquells que, coneixent la llei i tenint l’obligació d’aplicar-la, com els jutges i magistrats corrupcio-divinaelectes, la incomplien amb plena consciència, cometent prevaricació. (més…)

Read Full Post »

fernandez diaz ullsRecorden la cançó aquella que diu que la merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenin amb un bastó? Una de les variants de la lletra afegeix: «Encara que la remeni el senyor rector». Una interpretació clàssica de la frase és que aquesta recomana no recordar els temes que ja han estat parlats o oblidats, per importants que fossin en el seu moment. El consell no és dolent del tot, en circumstàncies normals. No es pot carregar amb tota la pena, el fàstic o l’horror del passat; seria tant com viure-hi permanentment. Una qüestió de mera etiqueta intel·lectual, d’higiene mental, exigeix desempallegar-se del pretèrit per tal que resti al seu lloc. Però el consell és pervers quan te’l dóna qui només vol que oblidis les velles ofenses i humiliacions per tal d’infligir-te’n de noves. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »