Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Radicalitat democràtica’ Category

MISSALA Jaume Balasch i Bastardes el va salvar un missal. Estava detingut a la presó, pendent de judici. El seu delicte era haver estat alcalde d’Oliola (la Noguera) durant la República i fins que va acabar la Guerra Civil amb el triomf dels sublevats. A la presó tothom era obligat a assistir a missa. El capellà, mancat d’escolanet, va demanar als reclusos si algú estava disposat a fer aquest servei. «Jo mateix», va dir en Jaume. A l’hora de preparar la cerimònia, el capellà vMISSAL 2a observar, astorat, com en Jaume triava, sense indicacions, l’abillament que corresponia: l’alba, l’àmit, l’estola, el cíngol i la casulla que tocava vestir, i com obria el missal per l’indret precís. Li va preguntar: «Que ets capellà?» a la qual cosa, en Jaume va respondre que no, però que havia estat seminarista prou temps com per vestir sotana. «Doncs no pateixis, que d’aquesta en sortiràs», va concloure.

alba cíngolI així fou: en Jaume Balasch va romandre un temps a presó ‒no debades el seu crim havia estat la seva funció municipal al servei del poble d’Oliola‒ però el capellà feu honor a la seva paraula i va intercedir per ell davant les autoritats i jutges franquistes, de manera que a la fi fou alliberat sense judici. Tot plegat seria una anècdota interessant sinó fos pel caràcter tràgic i llastimós del context en què està inscrita: la repressió i els consells de guerra sumaríssims (63.961 només a Catalunya)afusellament amb què el dictador Franco va castigar els vençuts que s’havien significat durant la República. L’anècdota també revela el caràcter de les acusacions i la inconsistència de tot el sistema judicial repressor. El capellà, probablement, va salvar en Jaume, i va fer bé. Però en Jaume, segurament, no era més innocent,  i tampoc més culpable, que tots els que estaven amb ell engarjolats.

feixismeEl Parlament de Catalunya ha declarat nuls tots els consells de guerra franquistes, constatant la innocència de tots els condemnats per la dictadura. Si els acusats eren innocents, qui són els culpables? Els culpables són els seus acusadors, ho són aquells que els van jutjar i els van condemnar. La culpabilitat sencera recau sobre el franquisme. No avançarem fins que els hereus d’aquest, ara franquisme sociològic al govern de l’estat, s’avergonyeixin del seu passat.

Read Full Post »

FAIXA CASTELLERAbans d’ajupir-se per aixecar el pes, el practicant d’halterofília s’estreny fort el cinturó. Hi ha una bona raó per a fer-ho. L’esforç podria provocar-li una hèrnia si no anés ben estrebat. Per la mateixa raó els castellers s’estrenyen bé les faixes abans de començar tota la cerimònia dels aixecaments, una mena d’halterofília coreogràfica molt més vistosa i espectacular. (més…)

Read Full Post »

igual-per-a-tots-ermengol«La llei és igual per a tothom» s’afanya a dir l’abjecte Miquel Roca Junyent, amb el corresponent posat de lacai amb l’armilla plena. I ho diu el mateix dia que coneixem que un jove ha ingressat a la presó amb la mateixa pena que l’Urdangarín, només que el seu delicte havia estat pagar 80 euros amb una targeta falsa… Ja sabem que fins el Diable mereix un advocat, però, Roca, potser no calia arribar tan avall en submissió i llagoteria amb la reialesa, que la meitat de la feina te l’ha feta el fiscal del cas, que feia més de tu que tu mateix. Quina vergonya haver de sentir de llavis inaki-urdangarin-i-la-infanta-cristinad’un pare de la Constitució, que la seva justícia garanteix la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei. (més…)

Read Full Post »

referendum-ermengolConfesso (el verb ja és redundant) que m’ha sorprès l’estratègia de defensa de Mas, Rigau i Ortega. Si van obeir el mandat del Parlament i del poble de Catalunya, van haver de desobeir les ordres del TC . Per què negar-ho, doncs? A què ve fer creure que les instruccions del TC no eren prou clares o comminatòries? Hem estat davant d’una nova escenificació de la puta i la Ramoneta, només que ara davant d’un tribunal? Per què hem tingut la impressió que els acusats han fet l’estruç en lloc de fer el gall durant tota la setmana? És que Martin Luther King, després de desobeir les lleis segregacionistes americanes, feia veure que les desconeixia? No, Luther King, segur que la raó era al seu costat, desobeïa amb plena consciència i així ho manifestava a tort i a dret. Manta vegada el van empresonar per això. La seva «Carta des de la presó de Birmingham» n’és prou testimoni. (més…)

Read Full Post »

spqrDurant l’antiga República Romana*, als corruptes o prevaricadors els esperava un càstig exemplar: els arrancaven el nas, els posaven en un sac i els llençaven al mar. La paraula «corrupció» ve del llatí «corruptio», que significa  fa o no fa el mateix que ara. Té un significat directe d’alteració d’una substància per putrefacció, i un de metafòric: degradació dels costums, modificació o desnaturalització d’una cosa, persona o pràctica. Els romans, doncs, castigaven els funcionaris corruptes, aquells que s’havien deixat subornar amb diners o favors per a ells o per als seus familiars, i també aquells que, coneixent la llei i tenint l’obligació d’aplicar-la, com els jutges i magistrats corrupcio-divinaelectes, la incomplien amb plena consciència, cometent prevaricació. (més…)

Read Full Post »

fernandez diaz ullsRecorden la cançó aquella que diu que la merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenin amb un bastó? Una de les variants de la lletra afegeix: «Encara que la remeni el senyor rector». Una interpretació clàssica de la frase és que aquesta recomana no recordar els temes que ja han estat parlats o oblidats, per importants que fossin en el seu moment. El consell no és dolent del tot, en circumstàncies normals. No es pot carregar amb tota la pena, el fàstic o l’horror del passat; seria tant com viure-hi permanentment. Una qüestió de mera etiqueta intel·lectual, d’higiene mental, exigeix desempallegar-se del pretèrit per tal que resti al seu lloc. Però el consell és pervers quan te’l dóna qui només vol que oblidis les velles ofenses i humiliacions per tal d’infligir-te’n de noves. (més…)

Read Full Post »

el-nombre-de-la-rosaA la novel·la El nom de la rosa d’Umberto Eco, recentment traspassat, es cometen diversos assassinats per culpa d’un llibre. Es tracta de la Poètica d’Aristòtil, que un monjo de l’abadia benedictina on tenen lloc els fets, ha ocultat a la cambra secreta del laberint de la biblioteca. L’habitació té una porta sense pany, i només pot obrir-la qui coneix l’ordre amb què s’han de prémer les lletres de pedra que coronen el llindar. Si un monjo agosarat és capaç de superar aquestes dificultats i aconsegueix fer-se amb el el nombre de la rosa LLIBREllibre, l’espera la mort: el marge dels fulls està untat amb un poderós verí que el lector durà als seus llavis cada cop que s’humitegi els dits per passar les pàgines. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »