Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Política espanyola’ Category

COCHINA PRENSAParin atenció als diaris d’avui. Segur que algun ja diu que la furgoneta assassina de Barcelona era conduïda per un caporal dels Mossos d’Esquadra disfressat amb barba i gel·laba. Dirà també, segur, que quan el dia 17 es veien imatges dels Mossos encalçant el presumpte terrorista entre les parades del Mercat de la Boqueria, en realitat protegien la fugida del company. Dirà, unes línies més avall, que els Mossos van ordir una conxorxa per acusar de l’atemptat una innocent agrupació religiosa que es reunia al voltant d’un imam. Les bombones de butà, que els van esclatar per accident, eren en realitat per escalfar-se, que la gent meridional troba molt fred el clima d’aquí…

Si volen, segueixo, però segur que no cal. Oi que els sona el to i la mida de les mentides COCHINA PRENSA 2habituals de la caverna? Primer van dir que els Mossos tenien informació, després que no li van fer cas, també que no en van voler fer cas, a continuació que són culpables per inoperància, després per complicitat, i per acabar cal fer-los responsables de l’atemptat. Així és com juga l’Estat Español amb qui gosa oposar-se-li. Quan pot, amb els armes, quan no amb la maledicència, la intoxicació i la mentida de mida gruixuda. A algú se li va acudir posar a la picota la Guardia Civil i la Policia Nacional després dels atemptats de març de 2004? Era COCHINA PRENSA 3concebible una cosa així? No, és clar. Ara tampoc no van, només, contra els Mossos. Van contra el Referèndum. Aquest és l’objectiu. I a continuació, el sotmetiment de Catalunya, l’anihilament definitiu de l’autonomia i, per dir-ho en frase cèlebre, «la españolización de los ninos catalanes». Per acabar en una España unida en el seu destí universal.

Sense recurs a les pistoles, només els queden els diaris, els mateixos dels quals Unamuno va dir, fa cent-deu anys: «Merecemos perder Cataluña. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera)». En efecte, en Rajoy no s’atrevirà a dir que els Mossos són responsables de l’atemptat. Ho fa dir a altres, i qui millor que El Periódico, un diari de la «autonomía rebelde». Així és com llença la pedra i amaga la mà: hom no mata, fa matar.

Anuncis

Read Full Post »

periódicomentidapaperwcCom que els Mossos d’Esquadra, malgrat estar mancats d’efectius i d’informació rellevant per fer la seva feina, ho han fet tan bé que han passat la mà per la cara als cossos de seguretat de l’estat i el seu govern, ara hom tracta de desacreditar-los com sigui. La Brunete mediàtica, que no descansa ni quan vetllem els morts, s’encarrega de donar veu a les clavegueres de l’estat. Així, si un sol mosso va matar quatre terroristes és perquè era un ex-legionari, diuen. En altre cas, els mossos, per defecte, són independentistes. Si els mossos no van evitar l’atemptat és perquè no tenien la saviesa de la Policia Nacional ni la de la Guardia Civil; no hi fa res que, en un gest increïble de cinisme, la SUP i l’AUGC (els cossos policials de l’estat) facin un comunicat on, alhora que es queixen d’haver estat marginats PERIÓDICO NOTÍCIA FALSAde l’operació antiterrorista, confessen que no havien lliurat als Mossos una informació rellevantíssima sobre l’imam de Ripoll, que els hauria anat molt bé per, eventualment, evitar els atemptats. Com es pot retreure a algú quelcom que hauria pogut fer diferent només si hagués tingut una precisa informació que tu li has ocultat?

No estic especulant a rajaploma sobre suposicions o opinions expressades, sinó sobre documents escrits i signats (com ara el comunicat de la SUP i l’AUGC) i sobre declaracions fetes públicament, com les de la vicepresidenta del govern i del Ministre de justícia espanyol. La primera, mentint descaradament sobre les presumptes normes d’EUROPOL que no permetrien accedir als Mossos a la informació antiterrorista internacional (mentre que sí ho pot fer l’Ertzaina, des que el PNV va aprovar el pressupost del PP). I el segon dient, ara sí, que no volen permetre que els Mossos tinguin aquest fil directe amb l’organització policial internacional. Les dues declaracions es contradiuen en les paraules però no en la intenció. En efecte, EUROPOL TRAPEROno diu qui ha de tenir-hi fil directe: ho deixa a criteri dels estats. Així doncs, que l’estat espanyol obligui els Mossos a pidolar informació (que després els nega) és una decisió política que, com s’ha vist, té un preu de sang. No cal dir, oi, que hi ha una conspiració contra Catalunya i ara contra els Mossos? Apa, «Bueno, pues  molt bé. Pues adiós»

Read Full Post »

jaime barrado comisario«El sistema està tan corrupto que expulsa los decentes». Amb aquesta frase, gairebé una sentència, acaba el documental «Las cloacas de Interior», emès dimarts passat. El seu autor és el comissari Barrado, testimoni d’excepció quant al podrimener del ministeri de l’Interior, vist des de dins estant. I si només els expulsa, rai. En el seu cas, va ser expedientat i suspès de sou i feina per investigar allò que feien alguns dels seu caps corruptes. En qualsevol cas, parafrasejant Thoreau  (1817-1862), sota un govern que empresona injustament, el lloc adequat per a una persona justa és també la presó. (més…)

Read Full Post »

CLOACAS INTERIOR REPORTATGEDivendres passat es va projectar, a l’espai Orfeó de Lleida, el documental «Las cloacas de interior», un treball d’investigació sobre les maniobres ocultes del Ministerio del Interior contra els procés sobiranista en general i contra els seus líders en particular. El tema no són els draps bruts d’un ministeri corcat per la incompetència i per la corrupció, per bé que el títol ho pugui fer creure. «Cloaca», en castellà, no és només el desguàs per on s’escola l’aigua bruta del rentador, o la claveguera on van a parar tots els detritus, també és el final del tub digestiu dels ocells i altres animals, per on surt, literalment, la merda. (més…)

Read Full Post »

MISSALA Jaume Balasch i Bastardes el va salvar un missal. Estava detingut a la presó, pendent de judici. El seu delicte era haver estat alcalde d’Oliola (la Noguera) durant la República i fins que va acabar la Guerra Civil amb el triomf dels sublevats. A la presó tothom era obligat a assistir a missa. El capellà, mancat d’escolanet, va demanar als reclusos si algú estava disposat a fer aquest servei. «Jo mateix», va dir en Jaume. A l’hora de preparar la cerimònia, el capellà vMISSAL 2a observar, astorat, com en Jaume triava, sense indicacions, l’abillament que corresponia: l’alba, l’àmit, l’estola, el cíngol i la casulla que tocava vestir, i com obria el missal per l’indret precís. Li va preguntar: «Que ets capellà?» a la qual cosa, en Jaume va respondre que no, però que havia estat seminarista prou temps com per vestir sotana. «Doncs no pateixis, que d’aquesta en sortiràs», va concloure. (més…)

Read Full Post »

skull-hd-wallpaper-dekstopLa fi del nostre camí és la mort, és l’objecte inevitable de les nostres mires. Si ens fa por, com podrem caminar? Si aquest pensament ens esglaia, com podrem fer cap pas endavant sense que ens tremolin les cames?  El remei de la gent comuna és no pensar-hi. Però això no és pas intel·ligent sinó un covard i estúpid amagar el cap sota l’ala, com faria un ruc que caminés de reculons per tal de no veure el final del camí. (més…)

Read Full Post »

TITES OUSTites, tites, tites…, diu el president Rajoy. I no li cal ni llençar grans de blat a terra per aconseguir que una colla d’empresaris ‒temorosos de les represàlies si no acudeixen al toc de pito‒ s’ajupin i genuflexin al seu davant per escoltar l’oferta d’inversions a Catalunya, la gallina rebeca.

Què revela l’acció de venir un parell d’hores a Barcelona, amollar una oferta recautxutada, revellida i gastada, mera còpia d’ofertes i promeses falses, fetes per altres governs idènticament mentiders? Què manifesta el fet de creure, mentre es fa la comèdia, que la representació servirà per fer baixar el «suflé independentista»? És innocència, simple barra, estupidesa, mala fe o de tot una mica, com passa en els millors dipòsits d’escombraries? Del que va dir, l’únic interessant, per simptomàtic i revelador, és la frase, digna de millor boca: «Ustedes saben cuan delicado es el material con el cual está tejido la confianza, y que costoso es repararlo cuando se rompe». Renoi, mereix que li diguem, «A buenas horas, mangas verdes!» (més…)

Read Full Post »

Older Posts »