Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Política espanyola’ Category

voldemort«Us ho dic un altre cop, a la vista del retorn de Lord Voldemort‒ Nosaltres som tan forts com ho sigui la nostra unitat, i tan febles com ho és la nostra divisió. La destresa de Lord Voldemort per a estendre la discòrdia i l’enemistat és molt gran. Només podem lluitar contra això manifestant un idèntic i fort lligam de confiança i amistat. Les diferències en el nostre llenguatge i en els nostres costums no són res si tenim el mateix propòsit i els nostres cors estan oberts». J. K. Rowling: Harry Potter and the Goblet of Fire. (Harry Potter i el calze de foc. Goblet_of_Fire_Film_PosterLa traducció del fragment és meva). M’ha plagut citar la cèlebre autora escocesa de novel·les juvenils no tant pel seu singular èxit editorial o per la seva condició d’escocesa, com per l’encert de les seves paraules, de valor universal. M’han recordat unes altres que Jaume Sidera va publicar a la secció de cartes al director d’aquest mateix diari. Sidera citava Ramon Muntaner i la seva Crònica de 1328. Diu així:  «I si algú em demana: “En Muntaner, quin és l’exemple de la de mata de jonc?”, jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc-filiforme-visoflora-60127jonc l’arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà”.» Ambdós textos, malgrat la distància temporal i el context per al qual estan escrits, vénen a recitar la mateixa veritat, que un adagi antic resumeix: La unió fa la força. Muntaner escriu la seva obra per tal de glorificar els reis de la casa d’Aragó i Catalunya (ara fa una certa cosa mencionar aquest doble títol, després de l’espoli del museu de Lleida). Parla des de Jaume el Conqueridor (1207 Montpeller – 1276 Alzira, València) fins a Alfons el Benigne (rei d’Aragó, de València, de Sardenya i de Còrsega), i té en compte els perills de la divisió ensems que els avantatges de la unió, com s’exemplifica amb la seva al·legoria de la mata de jonc.

Els bons entenedors no haurien de necessitar més paraules que les dites. Confio i esperocrònica muntaner que els nostres polítics, aquells que ens han de conduir, un dia o un altre, a la República Catalana, sabran què han de fer. Passem-los que ara marquin distàncies mútuament davant d’unes eleccions il·legítimes que ens ha imposat el règim, però confiem que sàpiguen que cal que s’uneixin, no pas per estar junts, sinó per fer una cosa junts: la nostra llibertat com a poble.

Anuncis

Read Full Post »

FREE POLITICAL PRISONERSAnomenaríem clement o misericordiós un individu que, després d’haver-ne estomacat un altre, haver-li posat un dogal al coll i penjat fins gairebé ofegar-lo, afluixés l’estrebada de la corda per a permetre-li tocar de puntetes a terra? Creuen vostès que el penjat hauria d’anomenar benefactor al seu botxí?

Octavi August, el primer emperador dels romans guanyà fama d’indulgent quan perdonà la vida de Gneus Cornelius Cinna, que havia format part

OCTAVI AUGUST

d’una conspiració contra ell per destronar-lo. De fet, és el primer i darrer cas documentat que consta de perdó imperial en aquest tipus de circumstàncies. No obstant, Sèneca usà August de model al seu llibre De clementia, amb el qual pretenia educar el jove Neró. Al llibre, que conté un instructiu contrast entre el tirà i el bon governant, parla de la clemència com a virtut política, entesa aquesta al servei de l’emperador, això és, com a eina per a la conservació del poder gràcies a la fama de benvolença i de generositat que procura. No dubtin pas que dilluns els Jordis i els Consellers empresonats seran alliberats. Fet i fet, el Tribunal

CONSELLERS EMPRESONATS

Suprem no farà altre que aixecar les mesures cautelars a canvi d’un rescat humiliant (en diuen fiança). Tot plegat per evitar l’escàndol, que aleshores ja no es podria justificar de cap manera, d’haver de reconèixer que hi ha presoners polítics que es presenten irregularment a les eleccions. L’alliberament serà presentat, segur, com una doble victòria del govern (és igual que formalment la decisió sigui d’un jutge; la separació de poders és nul·la de facto). D’una banda, el govern esgrimirà l’acceptació del 155 com una victòria. «Les hemos hecho humillar la JORDIS EMPRESONATS.pngcerviz», diran, cofois, al consell de ministres. I de cara enfora: «Les hemos hecho acatar la ley». D’una altra, presumiran de clements i generosos, i encara es creuran magnificents.

La virtut de la clemència, que està vinculada a la pietat, només neix de l’empatia: la que UNFORGIVEN CLINT EASTWOOD ESQUENAté un jutge en aplicar una pena amb prudent moderació. Però aquí no fa al cas: no hi haurà clemència sinó hipocresia en l’atenuació o ajornament de l’una revenja sense perdó. I no hi ha hagut delicte ‒els empresonats mai no haurien d’haver estat acusats de res‒, sinó reivindicació legítima de la llibertat d’un poble.

 

 

 

 

 

 

Read Full Post »

birminghan jail luther king

Martin Luther King a la presó de Birminghan

«En un estat que empresona injustament, el lloc de l’home just és la presó», va escriure Thoreau. No sé si els nostres consellers i conselleres, els presidents d’ANC i d’Òmnium o la Presidenta del Parlament han tingut presents en algun moment aquestes sàvies paraules. Sí que estic segur, però, que les hi tenia Martin Luther King quan va escriure, fa 54 anys, uns dels seus assaigs més cèlebres: Letter from Birminghan City jail (Carta des de la presó de Birminghan). Estava pres per haver participat en les manifestacions no autoritzades de Birminghan. (més…)

Read Full Post »

mano dura«Estamos ante un acto… ehhhh, ehhh, que el meterlo en la cárcel, claramente autoritario. Ehhh, ehhhh, impropio de un país democrático. Ehhhh, es decir, no se puede meter en la cárcel a nadie por sus ideas políticas o por tener posiciones diferentes al gobierno.» (1/7/2017). «Venezuela fue hace tiempo un país democrático y en este momento no es un país democrático. En Venezuela hay presos políticos, hay personas que están en prisión por la única razón de pensar diferente de como piensa el señor Madero (sic).» «Venezuela está en una deriva que la lleva inevitablemente, si no se para eso, a una dictadura, y por lo tanto, creo que todos los que pensamos y compartimos valores como la democracia, la libertad y los derechos humanos tenemos que hacer algo». (20/9/2017). (més…)

Read Full Post »

IMBÈCIL Rajoy-boca-cerradaDiuen que la intel·ligència és la capacitat més ben repartida que hi ha perquè ningú no es queixa de la que té. I tanmateix, el qualificatiu d’imbècil és fet servir arreu i sense gaires restriccions. Però, què és un imbècil, en realitat? Els orígens del terme són llatins. Prové del fet d’afegir el prefix “in” a “bacillus”, que significa bastó. Així, literalment, “imbècil” significa “sense bastó”. I com que, ja des de l’antiguitat romana, els vells duien bastó, i alhora la vellesa anava associada a l’experiència i a la saviesa, els imbècils eren els que no en tenien, encara, de bastó DONA AMB BASTÓ(banda del fet que no el necessitaven), i no disposaven de prou seny o vivència. (més…)

Read Full Post »

COCHINA PRENSAParin atenció als diaris d’avui. Segur que algun ja diu que la furgoneta assassina de Barcelona era conduïda per un caporal dels Mossos d’Esquadra disfressat amb barba i gel·laba. Dirà també, segur, que quan el dia 17 es veien imatges dels Mossos encalçant el presumpte terrorista entre les parades del Mercat de la Boqueria, en realitat protegien la fugida del company. Dirà, unes línies més avall, que els Mossos van ordir una conxorxa per acusar de l’atemptat una innocent agrupació religiosa que es reunia al voltant d’un imam. Les bombones de butà, que els van esclatar per accident, eren en realitat per escalfar-se, que la gent meridional troba molt fred el clima d’aquí… (més…)

Read Full Post »

periódicomentidapaperwcCom que els Mossos d’Esquadra, malgrat estar mancats d’efectius i d’informació rellevant per fer la seva feina, ho han fet tan bé que han passat la mà per la cara als cossos de seguretat de l’estat i el seu govern, ara hom tracta de desacreditar-los com sigui. La Brunete mediàtica, que no descansa ni quan vetllem els morts, s’encarrega de donar veu a les clavegueres de l’estat. Així, si un sol mosso va matar quatre terroristes és perquè era un ex-legionari, diuen. En altre cas, els mossos, per defecte, són independentistes. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »