Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Política espanyola’ Category

vesperNo emprenyeu les vespes… És el significat de l’adagi del títol. Li devem a Plaute Amphitryon, 707)*, i és tan cert ara com fa dos mil anys. En efecte, tan ruc és donar una puntada a niu de vespes com apagar foc amb benzina. Cap persona assenyada no ho faria. Però l’Estat espanyol fa dies que ha perdut el seny, com brau embogit per la pica, que envesteix tot el que es mou.

Si Franco fos viu, ja els hauria afusellat. I per la mateixa (falsa) raó que feu afusellar tants republicans, després d’aniquilar la República. Fou per «Colaboración con la justicia franquista ENEKO-79-DESTACADA-627x376rebelión» que els tribunals de la Dictadura va jutjar milers de ciutadans i els va condemnar a ser passats per les armes. Resulta paradoxal que el feixisme colpista acusés de rebel·lió els defensors de la República, però no té res d’estrany en qui jutja els altres per la imatge que li retorna el mirall. Així, doncs, què té d’estrany que l’Estat construït pel cop d’Estat de 1936 repeteixi les mateixes gestes? Al capdavall, les acusacions són les mateixes, igualment infundades, i cerquen el mateix resultat: la revenja. L’únic que canvia és la pena. Probablement aquest és un dels poquíssims mèrits de la Transacció (Transició per als constitucionalistes) entre el franquisme i l’oposició democràtica: el canvi del codi penal. Ara ja no inclou la pena de mort (que Franco va aplicar fins que ell mateix ja tenia un peu al Valle de los Caídos, por Dios y por España…), però encara contempla penes més dures pels qui posen en perill la seva «Unidad de Destino en lo Universal» que per als violadors de noies innocents.

Els presoneres polítics d’ara, com els que ho foren entre l’any 1936 i el 1975, seran jutjats ley de responsabilidades políticasi condemnats per la llei, sí, però per una llei injusta. I ara, fins i tot inventada per reinterpretació. El 1939 el franquisme es va treure de la màniga la «Ley de responsabilidades políticas», que buscava «liquidar les culpes contretes pels qui van contribuir a forjar la subversió que va culminar en el sagnant enfrontament»… Ara es treuen de l’armilla tant la rebel·lió com la violència, que només s’aguanten amb paraules. Deixeu-me dir que si els catalans seguim fent el paper de rucs albardats que ens ha caracteritzat fins ara, més de quatre ens desjunyirem del carro, que només va al pedregar. Catalans, catalanes, o som vesper o no som res.

*Erasme de Rotterdam va publicar, fa uns cinc-cents anys, una colla de comentaris a vesper 1diversos adagis grecs i llatins. Els llibres, car n’hi ha diverses edicions i volums, es titulava: Adagiorum Chiliades Quatuor. (el nom «quatuor» indica que es publiquen els primers quatre mil adagis). L’adagi: Irritare crabrones (de noli irritare crabrones) 1,1,60 S. 4445.

Anuncis

Read Full Post »

SALOMÓ Raffaello_Sanzio_-_The_Judgment_of_Solomon_(ceiling_panel)_-_WGA18730El judici de Salomó (I Reis, 3,16-28) és una anècdota excel·lent que exemplifica l’enorme dificultat que hi ha a jutjar bé. Suposo el lector mínimament avesat: dues bagasses han parit recentment, però una, sense voler, ha mort el fill en adormir-se-li damunt. Aleshores, d’amagat, canvia el nen pel de l’altra, que és viu. Aquesta, en adonar-se’n, reclama el seu fill. Amb la disputa oberta, les bagasses van a trobar Salomó. És impossible saber quina diu la veritat, car les dues sostenen que el nen viu és el seu. Salomó pren una opció arriscada, que ara cap manual de jurisprudència aconsellaria. Demana una espasa i ordena que el nen sigui partit per la meitat, i que se’n doni una part a cadascuna. Una accepta la sentència sense piular, però l’altra la rebutja, dient: «Dóna-li l’infant viu. No el matis» (més…)

Read Full Post »

FALANGISTES AL VALLE DE LOS CAIDOSAquesta setmana hem celebrat ‒és un dir, és clar‒ l’inici del cop d’estat que duria a la mort  més de tres-centes mil persones i a la funesta dictadura feixista de Franco. Encara avui aquest infame assassí reposa sota una creu, com si els seus crims poguessin ser santificats per les oracions i les misses d’una basílica. N’hi ha que, ara que hom parla de desallotjar-lo d’aquest mausoleu, construït amb la sang esclava de soldats republicans i de desafectes al règim, demanen un nou «Alzamiento nacional». I mentrestant, tots els poders de l’estat: judicatura, fiscalia i govern, tanquen els ulls davant dels feixistes que saluden amb el braç enlaire, canten el «Cara al sol», i negligeixen l’agressió a un periodista per part d’un inspector de la brigada d’informació FERRERES AGRESSIÓ POLI A PERIODISTAPolicia Nacional, més coneguda com a «secreta». (més…)

Read Full Post »

doble-cara 1De Pedro Sánchez alguns diaris europeus i americans no han sabut dir res millor que el fet que és alt i ben plantat. Molts hi han afegit que és «handsome», això és, guapo. Altres han destacat la seva fotogènia, o han dit, en la seva descripció, que era impossible ignorar la «bellesa objectiva del nou president espanyol de 1.90». L’elogi més forassenyat, però, ha vingut d’un titular del londinenc i usualment circumspecte Times: «Pedro Sanchez, the ‘Handsome PEDRO SANCHEZ 1One’ who can help sulky Spain grow up» (P.S., ‘el guapo’ que pot ajudar a fer créixer una España pansida». La superficialitat de la premsa –i de la gent‒ no és un fet nou; es caracteritza per jutjar segons les aparences, com si la lluentor de la beina pogués parlar del fil o del tremp de l’espasa. (més…)

Read Full Post »

ganivet sang«El día en que lo iban a matar, Santiago Nasar se levantó a las 5.30 de la mañana para esperar el buque en que llegaba el obispo. Había soñado que atravesaba un bosque de higuerones donde caía una llovizna tierna, y por un instante fue feliz en el sueño, pero al despertar se sintió por completo salpicado de cagada de pájaros.»  (més…)

Read Full Post »

vanitat calavera 1Les persones lletges que oculten el seu rostre no fan pas cap mal, perquè tampoc no es guanya gran cosa si van descobertes. Jo mateix mai no m’he plantejat fer-me autoimplants de cabell per amagar la calba perquè temo molt que la meva aparença no milloraria gaire. En canvi, hi ha moltes persones a les quals una mica de maquillatge o algun aditament afavoreix molt, al capdavall, tothom té dret a treure el màxim partit del que té. Una altra cosa és, però, quan hom intenta embellir-se amb materials prestats, fent-los passar per propis. (més…)

Read Full Post »

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS 1A l’antiga Roma, un home casat temia que la seva esposa l’enganyés amb algú altre. Els seus amics li deien: “Posa-la sota candau, tanca-la, fes-la guardar!”. Però ell, en la seva desconfiança, els responia: “Però qui vigilarà els vigilants? La meva dona és llesta, i començarà amb ells.” L’anècdota prové de la sàtira «Casa’t i veuràs», de Juvenal, que va escriure per a un amic que tenia intenció de contraure matrimoni a fi d’advertir-lo dels perills de la vida martirimonial. L’anècdota, risible, esdevé seriosa si, en lloc de fixar-nos en la preocupació del marit ho fem en la seva referència als vigilants. En efecte, qui vigila que els vigilants no facin allò que tenen per encàrrec evitar? (més…)

Read Full Post »

Older Posts »