CONTRA LA MONARQUIA

Llepaculs diversos s’han esforçat, des de fa temps, a demostrar el dret d’uns homes a manar i l’obligació d’uns altres a obeir. N’hi havia un, anglès, anomenat Robert Filmer, que va escriure un llibre titulat El Patriarca. En aquell paper defensava el dret diví dels reis identificant l’origen del poder amb la potència paterna. L’argumentació tenia una base bíblica, segons la qual Déu hauria donat el poder a Adam i, a partir d’ell, existiria un dret de primogenitura que, per herència, s’encarnaria en els reis. D’aquesta manera el rei vindria a ser com un pare per als seus súbdits i governaria l’estat com una gran família. La monarquia, que és el més antic dels governs hereditaris, es justificaria així com el model volgut per Déu a través de la primogenitura d’Adam.

Read Full Post »

GUARDAR LES DISTÀNCIES

Una freda nit d’hivern uns eriçons s’arraulien al fons d’una cova. Volent compartir el calor dels cossos es punxaven mútuament, però en tractar d’evitar-ho, allunyant-se els uns dels altres, passaven fred. No va ser fins l’alba que van saber trobar la distància adequada, còmoda i alhora confortable per a tots.

Read Full Post »

UN ESQUELET A L’ARMARI

No li ha passat mai que, enmig d’una conversa i sense que vingui gaire a tomb, el seu interlocutor li ha dit: «Ep, això que ara et conto és secret. Secret, secret, ehhhh!». I a continuació li ha amollat una xafarderia que fins les criatures ja coneixen. Quan això passa s’imposen dues reflexions. La primera és que les notícies corren més que els que les fan córrer. I la segona és que dels darrers el món n’és ple.

Read Full Post »

PER LA BOCA MOR EL PEIX

El president del congrés dels diputats austríac va declarar oberta la sessió de la càmera amb les següents paraules: «Senyories, havent-se verificat el recompte de les diputades i diputats presentes, s’aixeca la sessió», i ell mateix es va alçar de la cadira per marxar. La riallada dels assistents el va fer adonar de l’error, que ràpidament va esmenar. Havia confós «s’obre la sessió» amb «s’aixeca la sessió», un verb per un altre de sentit oposat en aquest context específic. La comprensió de la fallada és fàcil: el president preveia, segurament, una reunió tensa i difícil, tenia poques ganes de participar-hi i moderar-la. Per això el seu desig inconscient i reprimit es va obrir pas a través de l’error i aquest va dir la veritat, com si en realitat hagués volgut dir: «Declaro oberta la sessió, però en realitat preferiria suspendre-la.»

Read Full Post »