Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘franquisme’ Category

igual-per-a-tots-ermengol«La llei és igual per a tothom» s’afanya a dir l’abjecte Miquel Roca Junyent, amb el corresponent posat de lacai amb l’armilla plena. I ho diu el mateix dia que coneixem que un jove ha ingressat a la presó amb la mateixa pena que l’Urdangarín, només que el seu delicte havia estat pagar 80 euros amb una targeta falsa… Ja sabem que fins el Diable mereix un advocat, però, Roca, potser no calia arribar tan avall en submissió i llagoteria amb la reialesa, que la meitat de la feina te l’ha feta el fiscal del cas, que feia més de tu que tu mateix. Quina vergonya haver de sentir de llavis inaki-urdangarin-i-la-infanta-cristinad’un pare de la Constitució, que la seva justícia garanteix la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei. (més…)

Read Full Post »

ous-blancs-i-rossosQuan vaig anar a estudiar fora, poca cosa de cuina sabia fer, llevat de variacions sobre l’ou. Al poble teníem gallines i ma mare, cada cap de setmana que anava a casa, em carregava d’ous. De fet, crec que durant els cinc anys de la carrera, molts sopars van consistir en truites a la francesa; això els dilluns. Ous ferrats i amb molta sal els dimarts; truita de patata i ceba dimecres; dijous em feia uns ous durs, amanits amb pebre, i divendres assajava una truita d’albergínia o porro. Sempre calia trencar els ous un moment o altre, indefectiblement, fins i tot en el cas dels ous bullits, que aleshores calia pelar. (més…)

Read Full Post »

rita-barbera-de-cos-presentA l’enterrament de la Rita, la família no hi volia cap polític ni cap representant institucional. «Només amics», van dir. La cúpula del PP valencià ho va entendre literalment, i no hi va anar. Tanmateix, Rajoy, Cospedal i Villalobos sí que ho van fer. «Com a president del PP i com amic» va assegurar el primer. (més…)

Read Full Post »

RIVERA AMB EL CUL A L'AIRE 2Fa deu anys, Albert Rivera va ensenyar el cul, literalment, per mostrar (és un dir) que no tenia res a amagar i que pretenia acabar amb la corrupció i la mentida polítiques. Ja veiem com ha acabat: tapant les vergonyes metafòriques i també reals dels més corruptes i mentiders de tots.  Ja se sap, qui paga mana. El rètol electoral de Ciutadans (aleshores encara nom català, com passa el temps, oi) a les eleccions catalanes era impactant. Un individu jove, ben plantat, despullat de pèl a pèl i tapant-se les vergonyes (les reals només) amb les mans. La simbologia era potent, venia a dir: «Ho tinc tot a la vista, no tinc rerebotiga ni comptes pendents, no m’avergonyeixo de cap de les meves idees i faig de la franquesa la meva divisa, no menteixo». Tot plegat es presentava com una regeneració de la vida política, gairebé com una antítesi, no tant pel contingut ideològic com per les formes. (més…)

Read Full Post »

13 roses«Madre, madrecita, me voy a reunir con mi hermana y papá al otro mundo, pero ten presente que muero por persona honrada. Adiós, madre querida, adiós para siempre. Tu hija que ya jamás te podrá besar ni abrazar. Que no me lloréis. Que mi nombre no se borre de la historia.» Són les darreres paraules que Julia Conesa escriví a la seva família. Era la nit del 4 d’agost de 1939. L’endemà havia de morir davant l’escamot d’afusellament al cementiri de l’Almudena de Madrid; Julia tenia dinou anys. Feia quatre mesos que havia acabat la Guerra Civil Espanyola i ella, juntament amb altres dotze noies (més…)

Read Full Post »