Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘franquisme’ Category

censura boca tapadaProhibint les paraules volen prohibir el pensament. La Junta Electoral Central vol impedir que es diguin (i també que es pensin, evidentment) certes coses que desafien el punt de vista del poder. El poder, quan és feble, no té por només de les accions. Les paraules també li fan basarda, perquè aquestes, que són l’expressió dels pensaments, poden dur a les accions. Així, els estats (presumptament) democràtics, que fins ara havien assumit el catàleg de llibertats fonamentals: reunió, opinió, expressió i moviment, inicien el pendent relliscós que els du a convertir-se en dictadures.

Algunes, com la “democràcia” vigent al Reino de España, ja fan oposicions per esdevenir hispanitat amb pincesestats totalitaris, el model perfecte dels quals va ser descrit per George Orwell a la novel·la 1984.

Allà és el Ministeri de la Veritat* ­­(que, naturalment, s’ocupa de les mentides); aquí és el Ministeri de l’Interior i els seus acòlits: Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional, Junta Electoral Central, qui s’ocupa de la repressió, de la reescriptura de la història i de la restricció del pensament.  A la novel·la d’Orwell, la primera activitat del MINIVER* és escriure relats històrics que s’ajustin a les circumstàncies canviants. Si un dirigent del partit únic, molt important un dia, cau en desgràcia un altre, simplement és fet desaparèixer de totes les fotografies i reportatges dels diaris i també dels llibres d’història. Senzillament, no ha existit mai. Si el país ha canviat d’aliats en la guerra, cal que sigui dit que els nous aliats ho han estat des de sempre, i així tot. Ara, l’obra mestra censura escriure.jpgdel Ministeri és la “Newspeak” o Novoparla. Es tracta d’una nova llengua que s’imposa a l’administració, primer, i després a la població en general. Cada edició del seu diccionari té menys paraules perquè el que fan els seus artífex és podar el llenguatge per deixar-lo en els ossos; la finalitat no és altra que limitar l’abast del la intel·ligència, estrènyer el radi d’acció de la ment, fent impossible el crim de pensament. Quan ja no existeixin paraules com “llibertat”, hom ja no podrà dir que la llibertat manca o que desitja tenir-ne més; la llibertat ja no es podrà pensar tampoc perquè les persones ja no tindran la paraula amb què pensar-la. Així, els ciutadans només podran pensar amb les paraules que existeixin al diccionari i el seu pensament coincidirà plenament amb la doctrina del partit, amb la ideologia de l’estat totalitari. Què no era això a allò que aspirava el franquisme, també? No és aquest el somni humit de tot dictador?

L’España hereva de Franco aspira al mateix. El darrer dictamen de la JEC, prohibint que hispanitat segons ermengolTV3 usi determinades paraules com ara “presoners polítics”, diu explícitament que així s’evitarà que l’espectador arribi a la “conclusió falsa que, en efecto, existe un gobierno legítimo en el exilio, o persecución política de los consejeros”. Justa la fusta: si les paraules no hi són, les coses tampoc.

Read Full Post »

EXILIATS FREENo digueu: «Exiliats, presoners polítics, judici de la repressió». Les paraules poden fer mal. Alhora, les paraules poden acaronar, consolar, fer cessar el dolor o infondre esperança. Però sí, les paraules també poden incomodar, ofendre, irritar o ferir la sensibilitat de les persones. Als individus que manen España hi ha paraules que no els agraden. Són justament les «paraules mirall», que els retornen una imatge molt desagradable, tant, que no s’hi volen reconèixer. Atribueixen al mirall taques i deformitats que només són als seus rostres. (més…)

Read Full Post »

ESPAÑA REALSi jo escrivís un titular que digués: «Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Pyongyang  (Corea del nord) un congrés internacional de dictadures. El president del govern espanyol no ha assistit», dirien que estic qualificant de dictadura el regne d’España. Si llegim bé el títol, no diu pas això. Encara que les dues frases fossin vertaderes, posem per cas, això no voldria dir que Sánchez no hi ha anat només per qüestions d’agenda. També hi hauria la possibilitat que, en realitat, no hi tenia res a fer, atès que España no és una dictadura, oi? I el mateix podrien dir els presidents de Dinamarca, Holanda o Bèlgica. On està, doncs, l’equívoc del titular? Es troba en la simple juxtaposició de dues frases: «Congrés internacional de dictadures» i «España no assisteix». Dient la veritat es pot estar suggerint una mentida…, o no. Facin la prova amb altres frases com: «Ahir fou la reunió anual de corruptes a Madrid: Rajoy no hi era». (més…)

Read Full Post »

ocell capturatQuan era un crio, un dels espectacles que més m’incomodava era veure com un altre nen maltractava, tot jugant, un moixó. Ara aquest espectacle ‒versió reduïda i infantil de la tauromàquia‒ ja no és fàcil de veure, car amb prou feines hi ha moixons enlloc. Imaginis un nen que «juga» amb un ocellet al qual ha segrestat d’un niu. Sovint, l’ocell és encara incapaç de volar una llarga distància. El nen serva l’ocell amb un cordill que li ha lligat a una pota, de manera que els intents d’enlairar-se d’aquest resulten frustrats un cop i un altre per la mà del nen que tiba el ronsal. Al final, el moixó, cansat ja no prova de volar, està desfet, vençut per la voluntat irracional del nen. A voltes ja és incapaç de sostenir-se sobre les potes, potser les tibades li han desconjuntat una articulació. (més…)

Read Full Post »

PORCEls dropos anem al cel o ens venen a buscar? Així preguntava l’home mandrós (engossat, diuen al meu poble) i malfeiner al capellà de la parròquia. Segurament la qüestió no faria al cas de Juli II, papa entre els anys 1503 i 1513. Aquest fou un home enèrgic i laboriós: féu construir la basílica de Sant Pere a Roma a Bramante, féu pintar la Capella Sixtina a Miquel Àngel… I també encetà, dirigí i guanyà no poques guerres per tal d’augmentar el domini temporal, la riquesa de l’Església i el poder del Papat.  Deien les males llengües que vestí més temps l’armadura  i l’espasa del guerrer que la sotana blanca i l’anell del pescador.  I enmig de tanta activitat artística, militar i política, també tingué temps per als assumptes de família: nomenà cardenals tres «nebots» seus i casà la seva filla amb una de les millors famílies de la Ciutat Eterna. (més…)

Read Full Post »

TANC ColourizedFirstWorldWar«La guerra per acabar la guerra» és el nom, potser irònic, però ben tràgic i llastimós, amb què es va anomenar la Primera Guerra Mundial, que va produir entre 9 i 11 milions de soldats morts, uns 23 milions de militars ferits i uns 8 milions de civils morts de gana o pels «efectes col·laterals» dels combats. El nom li va posar un escriptor de ciència ficció britànic: H.G.Wells, en una sèrie d’articles que van aparèixer aleshores i que finalment van ser publicats en un llibre amb el títol:  The War That Will End War . (més…)

Read Full Post »

SALOMÓ Raffaello_Sanzio_-_The_Judgment_of_Solomon_(ceiling_panel)_-_WGA18730El judici de Salomó (I Reis, 3,16-28) és una anècdota excel·lent que exemplifica l’enorme dificultat que hi ha a jutjar bé. Suposo el lector mínimament avesat: dues bagasses han parit recentment, però una, sense voler, ha mort el fill en adormir-se-li damunt. Aleshores, d’amagat, canvia el nen pel de l’altra, que és viu. Aquesta, en adonar-se’n, reclama el seu fill. Amb la disputa oberta, les bagasses van a trobar Salomó. És impossible saber quina diu la veritat, car les dues sostenen que el nen viu és el seu. Salomó pren una opció arriscada, que ara cap manual de jurisprudència aconsellaria. Demana una espasa i ordena que el nen sigui partit per la meitat, i que se’n doni una part a cadascuna. Una accepta la sentència sense piular, però l’altra la rebutja, dient: «Dóna-li l’infant viu. No el matis» (més…)

Read Full Post »

Older Posts »