AMB LA LLENGUA AL CUL I MOSSEGANT

El govern espanyol fa política amb la llengua, i no parlo de quan Cañete abusa de la seva intel·ligència quan obre la boca. Primer va provar de dividir artificialment la llengua que volia destruir: recorden allò del LAPAO que presumptament parlen a Aragó? Ara se les han empescat amb les definicions del diccionari de la RAE. No en tenen prou de donar cops al cap dels dissidents que ara els volen anorrear a cops de paraules. I no són pas insults el que utilitzen com a armes llancívoles sinó definicions.

Read Full Post »

FALSES PROMESES

Maquiavel afirma al Cap. XVIII del Príncep que un governant no té perquè guardar fidelitat a la paraula donada quan han desaparegut els motius que van determinar la seva promesa. El cèlebre escriptor i polític renaixentista sosté que és molt lloable en un polític mantenir la paraula i comportar-se amb integritat i no amb astúcia, perquè els humans valoren molt les aparences, però també afirma que l’experiència demostra que els triomfadors són aquells que han tingut pocs miraments amb les seves promeses i han burlat amb astúcia l’enginy dels altres homes. Aquests consells, conclou el nostre autor, no serien correctes si els homes fossin bons, però com que no ho són i tampoc no et guardarien a tu la seva paraula, tu tampoc no tens perquè guardar-los la teva.

Read Full Post »

PIULADES OFENSIVES DES DE LILIPUT

Jo sempre he sentit dir que al pot petit hi ha la bona confitura. M’expliquen que deu l’origen a la voluntat de lloar la intel·ligència, la boniquesa o les virtuts d’una persona de poca alçada. Tant se val si es tracta d’un elogi per compensació com si és sincer i espontani, a nivell personal només puc constatar que la dita molt sovint resulta encertada. El ministre Margallo, assot d’independentistes, deu pensar diferent perquè, amb la finalitat de fer-nos por, ens ha avisat de la feblesa inherent als estats «liliputiencs», fora de la Unió Europea.

Read Full Post »

EL DARRER SALT (PLEGAR DE VIURE)

Yago Lamela, atleta olímpic, ha mort. En cap diari, ràdio o televisió es diu que s’ha suïcidat, però tots ho insinuen d’una manera o altra. Els mitjans de comunicació, després de recordar que fou subcampió mundial de salt de longitud i plusmarquista europeu durant deu anys, parlen de les seves sis medalles guanyades en competicions internacionals, i afegeixen que el darrers anys va patir alguns períodes de depressió. Alguns diaris ho deixen aquí, però altres són més prolixos quant a la seva història: les lesions que van escapçar la seva progressió, l’abandonament obligat de l’esport de competició, el seu desànim, el fet que la seva família, preocupada pels seus problemes, va demanar el seu ingrés psiquiàtric que abandonà aparentment recuperat, etc.

Read Full Post »

EN SA PUTA VIDA

La vicepresidenta del govern pensa que qui més crida més raó té. O que qui més èmfasi posa, més sincer sembla. Per això ha proferit, indignada, –davant de periodistes– que ella no ha cobrat sobres «en sa puta vida». L’expressió és literal. El cas és que sembla ser que, en sobres o d’una altra manera, Soraya Sáenz ha cobrat desenes de milers d’euros com a portaveu del PP al Congrés que no provenien del sou oficial sinó que eren complements atorgats pel partit. Com que això forma part de la seva declaració de béns a l’inici de la legislatura de 2011, què hem d’entendre? Ja suposo que és legal que el partit li regali diners per a completar el pobre sou de diputat i portaveu (per despeses de representació, Rajoy ha declarat haver rebut 98.000 euros del PP), però el que indigna és observar que els partits tinguin diners per obsequiar als seus alts càrrecs sota l’eufemístic nom de «complements». D’on treuen els quartos? –es pregunta el lector. Ara ja ho sabem: Bárcenas, ex tresorer del partit, ho ha explicat amb tots els ets i uts.

Read Full Post »