Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS’ Category

ESCOPETEREl terme «violència», si fem cas de l’ús que en fan els mitjans de comunicació del Reino d’España, ha ampliat molt el seu significat. Segons el Tribunal Suprem, s’aplica a manifestacions pacífiques plenes de iaios que, passivament, impedeixen a la policia rebentar a cops de mall portes de vidre d’instituts i escoles. S’aplica també, amb l’afegit dels adjectius «intimidatòria» i «sediciosa», a la mera presència física multitudinària en un lloc, amanida amb cançons com l’Estaca i «Diguem no». Sens dubte, la destrucció del mobiliari urbà és violència contra les coses, una violència que no escau gens al moviment independentista, que tothora i arreu s’ha mostrat civil i pacífic. Ara, en res no és comparable aquesta destructivitat ‒d’altra banda, només atribuïble a quatre 1 OCTUBRE 2eixelebrats, i probablement a vint-i-cinc infiltrats i uns quants gamberros aprofitaocasió‒ amb la violència armada ‒aquesta sí, d’escopetes, porres extensibles i defenses‒ de la Policia Nacional i, també, ni que sigui ocasionalment, dels mateixos Mossos d’Esquadra. Aquesta sí que és violència, perquè a dreta llei, el terme només és aplicable a la que s’exerceix contra les persones.

«Mare, m’han buidat un ull» és el crit vertader d’angoixa d’un mal irreparable. Aquell qui una bala de goma ha fet orb, ho serà per sempre. Qui ha perdut un testicle d’un cop de porra, no TOPSHOT - People clash with Spanish Guardia Civil guards outside a polling station in Sant Julia de Ramis, where Catalan president was supposed to vote, on October 1, 2017, on the day of a referendum on independence for Catalonia banned by Madrid. More than 5.3 million Catalans are called today to vote in a referendum on independence, surrounded by uncertainty over the intention of Spanish institutions to prevent this plebiscite banned by justice.  / AFP PHOTO / Raymond ROIG 4638#Agencia AFPel recuperarà. Se’m dirà que si l’Estat és l’únic que pot exercir la violència legítimament és perquè aquesta violència, que en sí és sempre un mal, és tanmateix un mal necessari, car la seva finalitat és mantenir l’ordre públic. Jo respondré amb dues tandes: la primera, que l’ordre públic és sovint destruït justament per aquells que proclamen defensar-lo. L’única violència de l’u d’octubre de 2017 va venir de la policia. I la segona, si la violència policial és un mal necessari, de l’estil del que et fa el dentista quan t’arrenca un queixal corcat, cal que estigui ben justificada, no fos cas que sigui pitjor el remei que la malaltia.

En fi, volgut lector, no compri ni que li regalin, el fals relat que ofereixen els marxa protesta sentència diagonalmitjans de comunicació estatals. Per exemple, anomenaven  «constitucionalistes» els neonazis i feixistes de creu gammada al braç i drap franquista al coll que ahir agredien manifestants independentistes. Miri, admiri, les cinc marxes que ahir van confluir a Barcelona, i en les concentracions pacífiques de Lleida, Tarragona i Girona. Això i no pas cap relat delirant de les clavegueres de l’Estat, és l’únic que representa el moviment per la independència.

Anuncis

Read Full Post »

censura boca tapadaProhibint les paraules volen prohibir el pensament. La Junta Electoral Central vol impedir que es diguin (i també que es pensin, evidentment) certes coses que desafien el punt de vista del poder. El poder, quan és feble, no té por només de les accions. Les paraules també li fan basarda, perquè aquestes, que són l’expressió dels pensaments, poden dur a les accions. Així, els estats (presumptament) democràtics, que fins ara havien assumit el catàleg de llibertats fonamentals: reunió, opinió, expressió i moviment, inicien el pendent relliscós que els du a convertir-se en dictadures.

Algunes, com la “democràcia” vigent al Reino de España, ja fan oposicions per esdevenir hispanitat amb pincesestats totalitaris, el model perfecte dels quals va ser descrit per George Orwell a la novel·la 1984.

Allà és el Ministeri de la Veritat* ­­(que, naturalment, s’ocupa de les mentides); aquí és el Ministeri de l’Interior i els seus acòlits: Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional, Junta Electoral Central, qui s’ocupa de la repressió, de la reescriptura de la història i de la restricció del pensament.  A la novel·la d’Orwell, la primera activitat del MINIVER* és escriure relats històrics que s’ajustin a les circumstàncies canviants. Si un dirigent del partit únic, molt important un dia, cau en desgràcia un altre, simplement és fet desaparèixer de totes les fotografies i reportatges dels diaris i també dels llibres d’història. Senzillament, no ha existit mai. Si el país ha canviat d’aliats en la guerra, cal que sigui dit que els nous aliats ho han estat des de sempre, i així tot. Ara, l’obra mestra censura escriure.jpgdel Ministeri és la “Newspeak” o Novoparla. Es tracta d’una nova llengua que s’imposa a l’administració, primer, i després a la població en general. Cada edició del seu diccionari té menys paraules perquè el que fan els seus artífex és podar el llenguatge per deixar-lo en els ossos; la finalitat no és altra que limitar l’abast del la intel·ligència, estrènyer el radi d’acció de la ment, fent impossible el crim de pensament. Quan ja no existeixin paraules com “llibertat”, hom ja no podrà dir que la llibertat manca o que desitja tenir-ne més; la llibertat ja no es podrà pensar tampoc perquè les persones ja no tindran la paraula amb què pensar-la. Així, els ciutadans només podran pensar amb les paraules que existeixin al diccionari i el seu pensament coincidirà plenament amb la doctrina del partit, amb la ideologia de l’estat totalitari. Què no era això a allò que aspirava el franquisme, també? No és aquest el somni humit de tot dictador?

L’España hereva de Franco aspira al mateix. El darrer dictamen de la JEC, prohibint que hispanitat segons ermengolTV3 usi determinades paraules com ara “presoners polítics”, diu explícitament que així s’evitarà que l’espectador arribi a la “conclusió falsa que, en efecto, existe un gobierno legítimo en el exilio, o persecución política de los consejeros”. Justa la fusta: si les paraules no hi són, les coses tampoc.

Read Full Post »

GUÀRDIA CIVIL SILUETA EN NEGRERecordo que, quan el capellà ens instruïa per la Primera Comunió, ens deia que els pecats eren de pensament, paraula, obra i omissió. L’espectre ho cobria tot. En efecte, Déu, que tot ho sap, coneixia els retorçuts pensaments impurs i projectes que aquells nens d’aleshores podien concebre contra els seus pares, germans…, per bé que no els duguessin mai a terme. Que les paraules podien ser pecat quedava clar pels recens i els «cagondeus» i sobretot pel fet que de vegades una paraula fa més mal que una plantofada. Que les males obres eren pecat estava fora de dubte i no calia més explicació que la casuística detallada. A l’edat que m’ho explicaven, era mentir o fer enfadar als pares, barallar-me amb els companys o els germans i poca cosa més. Quant a l’omissió, costava més d’entendre, però al final hom es feia a la idea que si sabies fer una cosa bona i no la feies era com fer-ne una de dolenta. (més…)

Read Full Post »

pla aLa vida, que és com una obra de teatre on actuem sense assajos ni guió, no permet fer previsions. És allò que es diu: adés hi ets i adés ja no. L’experiència, a aquells que hem pogut adquirir-la, ens facilita la planificació d’objectius i propòsits i alhora el disseny dels camins que hi duen. En alguns casos fins i tot podem preveure plans de contingència, per si els propòsits o expectatives inicials no arriben a complir-se. Dels primers en diem plans A i dels segons plans B. (més…)

Read Full Post »

juan carlos y chávezRecorden, aquesta pregunta, en to altiu i prepotent, com de mestre a criatura, li va fer Juan Carlos de Borbón, aleshores rei, a Hugo Chávez. Era el 10 de novembre de 2017 i l’ocasió era la XVII cimera de les Amèriques, on participaven totes les excolònies d’España. El Borbó va trencar el protocol bàsic, ja no de les relacions diplomàtiques ‒que van ser suspeses durant 8 mesos‒ sinó també de la bona educació que exigeix tot diàleg civilitzat. Però no, allà «calia» imposar-se a l’altre ni que fos a cop d’interjecció. (més…)

Read Full Post »

ICETA PER ERMENGOL SENAT 2 BOLESMiquel Iceta té una aerodinàmica envejable. No ho dic pas pel seu aspecte arrodonit i sense arestes, que també; ho dic sobretot per la seva proverbial capacitat de solcar la pútrida i rúfola atmosfera política sense que cap huracà no se l’hagi endut fins ara. És extraordinari, sí, que en l’ambient tempestuós en què es mou habitualment, ja no un huracà, és que ni una simple ràfega de vent l’ha apartat del seu ondulant camí. És tal vegada per la intensitat amb què la força de la gravetat l’atrau? És per la densitat, solidesa i estabilitat de les seves conviccions polítiques, per la pesantor de les seves indigeribles intervencions al Parlament o per les seves feixugues però cridaneres, llagoteres i alhora planyívoles ICETA PER ERMENGOL SENATintervencions als mítings (Pedro, Pedrooooooo! Por favorrrrr, sálvanos de Rajoy!). (més…)

Read Full Post »

EXILIATS FREENo digueu: «Exiliats, presoners polítics, judici de la repressió». Les paraules poden fer mal. Alhora, les paraules poden acaronar, consolar, fer cessar el dolor o infondre esperança. Però sí, les paraules també poden incomodar, ofendre, irritar o ferir la sensibilitat de les persones. Als individus que manen España hi ha paraules que no els agraden. Són justament les «paraules mirall», que els retornen una imatge molt desagradable, tant, que no s’hi volen reconèixer. Atribueixen al mirall taques i deformitats que només són als seus rostres. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »