DU YU ESPIC INGLIS?

España concursarà a Eurovisió amb una cançó en anglès. Això no constitueix una novetat. Fa anys que diversos països renuncien a les seves llengües per tal d’aconseguir major promoció. Recorden “Waterloo”, la cançó amb què el grup suec ABBA aconseguí endur-se el premi de l’edició de 1974? La justificació de la renúncia a emprar la gloriosa i mil·lenària llengua castellana és que la cançó en anglès –guanyi o no guanyi– arribarà a un mercat més gran. Ras i curt, cal cantar en la llengua que parlen més persones del món –ni que sigui perquè l’aprenen a l’escola.

Read Full Post »

EL TORCACULS DEL REI

Un dels més poderosos cortesans de la cort del rei Enric VIII era el Groom of the close Stool (literalment, el servidor de l’armari-escambell. El significat real era “encarregat de la matèria fecal”) . El nom tenia realment un origen escatològic. Un text, que reprodueix el catàleg de serveis dels funcionaris de la cort d’aleshores, diu literalment “Ningú no pot entrar a la cambra del rei llevat del Groom of the Stool que s’ocupa de les necessitats de Henry i garanteix el seu confort, descans i salut. Ell també té la tasca d’assistir el rei sempre que va a l’excusat”. El torcaculs, ja que aquest és el nom català que li correspon, tenia una tasca de no poca importància: vetllar per la higiene general i particularment pels moviments intestinals del rei. Aleshores a penes hi havia comunes i calia tenir a punt l’ armariet de la femta, que en forma de butaca o cadira amb reposa braços (el stool pròpiament dit), viatjava sempre amb el rei.

Read Full Post »

MIRALL, MIRALLET…

Una dona de mitjana edat té visita al ginecòleg. És el primer cop i no el coneix. Té una certa aprensió, com passa sempre en aquests casos. Asseguda a la sala d’espera, observa els diplomes i títols emmarcats i penjats a la paret. A tots hi ha el mateix nom complet. De sobte, pensa en un company d’institut, de trenta-set anys enrere. Un xicot eixerit, guapot, que feia anar de cul totes les noies de la classe, i de qui ella mateixa estava secretament enamorada. ­“Vols dir que pot ser ell?”, es pregunta.

Read Full Post »

LA DANSA DE LA PLUJA

Jo devia tenir vuit o nou anys. Poc feia de la primera comunió. Com als altres nens del poble, em tocava fer d’escolanet a missa de diumenge. Però aquell dia l’ofici no l’havíem de celebrar al temple del poble, dedicat a Sant Tirs, sinó al Sagrat Cor, la capella dalt d’un turó, a uns dos quilòmetres del poble, destí del Camí de la Creu. Vam sortir en processó, amb el Sant Crist gros al davant, dut pel sagristà, el capellà al darrera i els escolanets (jo a l’esquerra) al costat. El poble, primer els homes cofats de boina, i després les dones, també cobertes, al darrera.

Read Full Post »