LA SAGETA D’EROS

Fa molt temps em van dir que Pegaso era un cavall amb ales i volava; havia nascut de la sang vessada del cap de la Gorgona –aquella, la mirada de la qual convertia en pedra– quan Perseu li havia tallat. Després vaig descobrir que no era més que el nom d’una de les vuitanta-vuit constel•lacions conegudes.

Read Full Post »

LA VERITAT DE LES MENTIDES

Tres homes grans van al metge a fer-se un test de memòria. El metge demana al primer:
–Quant fan tres per tres?
–285! –respon l’home.
Amoïnat, el metge es dirigeix al segon home:
–I vostè, què me’n diu? Quant fan tres per tres?
–Doncs… Dilluns! –Exclama el segon home.
Encara més preocupat, el metge s’adreça al tercer home:
–Quant diria vostè que fan tres per tres?
–Nou! –respon el tercer home.
–Molt bé! –exclama el metge–. Com ho ha calculat?
–Molt fàcil –diu l’home– només cal restar 285 de dilluns!

Read Full Post »

LA COSA DEL NOM

–Quina hora és, Ramírez? –La que vostè vulgui, excel•lència. El poder del dictador era tan gran que s’estenia fins i tot sobre les hores, els dies i les estacions de l’any. Si li plaïa que l’endemà fos diumenge, perquè havia acabat les ganes de treballar, hom decretava que avui ja era dissabte. I el mateix passava arreu: si l’exèrcit del dictador, derrotat, es batia en retirada, hom proclamava que «la tropa victoriosa avançava cap a la rereguarda»; si es deia que un dissident havia estat torturat, el règim només admetia que havia sigut «interrogat físicament.»

Read Full Post »

JUDICI PRECIPITAT

«Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d’una admiradora. Posats a triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d’enamorades que d’enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a base d’entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué un missatger d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa. Però no: el noi em va dir que s’havia equivocat de pis i em va demanar que li tornés la flor.»

Read Full Post »

AMB LA POR AL COS

Un conte dels germans Grimm explica la història de Joan sense por, un nen més aviat justet que, a causa de les seves dificultats de comprensió, és incapaç d’entendre què és la por i d’experimentar-la.

Read Full Post »

PLEGAR DE VIURE

Ningú no pot preveure que una persona concreta es traurà la vida en un moment determinat. Però, curiosament, és possible predir l’augment del suïcidi en una societat específica. Així, per exemple, la crisi actual permet a molts sociòlegs i psiquiatres anunciar un augment –que les dades estadístiques ja confirmen– dels suïcidis arreu d’Europa. Es tracta de persones desesperades per una raó o altra: han perdut la feina, la casa, els estalvis…, o les tres coses alhora successivament o simultània.

Read Full Post »

LES CRÒNIQUES MARCIANES

Les persones a les quals el títol d’aquest article només els recorda un programa de televisió escombraria que dirigia Javier Sardà fa set anys, segur que no els interessarà res del que ve a continuació. Cròniques Marcianes, publicat el 1950, és un llibre de relats escrit per Ray Bradbury, escriptor americà mort dimarts passat. In memoriam.

Read Full Post »

EL SOMETENT DE LA UdL

Dimecres vaig rebre una circular amb segell del rectorat de la UdL. A la circular, escrita en tercera persona, i en el mateix to i estil dels seus discursos, el rector em convocava, en tant que futur membre, a l’acte de constitució del cos de seguretat que ha de garantir la integritat de les dependències universitàries. Aquest rector –deia– et convida, com a membre docent de la comunitat universitària, a formar part d’una institució gloriosa, de profundes arrels catalanes, una institució que arrenca amb els Sagramentals de 1068, és dissolta per Felip V amb el Decret de Nova Planta,

Read Full Post »

ON VENEN OUS DE FUSTA?

Una periodista va preguntar a una parella d’ancians com s’ho havien fet per a estar junts durant seixanta-cinc anys. I va obtenir aquesta resposta: –Nosaltres som d’una època que, quan una cosa es trencava o s’espatllava, intentàvem arreglar-la i no la llençàvem mai a la brossa.
L’anècdota, que és categoria en molts casos de persones grans, reflecteix molt més del que diu. En efecte, no parla només de les relacions personals sinó també de la pràctica –avui ja gairebé perduda– del sargir, del reparar, del reconstruir, del reajustar, de l’empegar, del posar pedaços, de l’apariar, del recompondre i del refer, en general.

Read Full Post »