EL SENTINELLA DE LES ESTRELLES

Giordano Bruno va escriure, ja fa més de cinc-cents anys, que l’univers era infinit, i infinits eren els mons que contenia. Res no impedia, per tant, que alguns d’aquests estiguessin habitats per criatures semblants o diferents a nosaltres. La Santa Inquisició el va cremar a la foguera, per heretge, l’any 1600. La seva afirmació contradeia la doctrina oficial de l’església: l’univers és finit i té dues regions clarament diferenciades, el món sublunar (on viuen els humans) i el món supralunar (morada de Déu). Bruno afirmava, a més, l’homogeneïtat de l’univers infinit; tot l’univers és semblant, hi pot haver altres planetes com el nostre.

Read Full Post »

MATAR UN ROSSINYOL

Agost de 1955, al poble de Money, estat de Mississipi. Un noi negre de 14 anys fou segrestat, torturat i mutilat salvatgement, mort a trets i enfonsat a les aigües del riu Mississipi amb un ventilador lligat amb filferro al seu coll. Emmet Till, car aquest era el seu nom, havia atemptat contra una llei no escrita al profund sud dels Estats Units: havia parlat a una dona blanca casada i, presumptament, li havia dit alguna floreta. Aleshores estaven prohibides les relacions interracials (per bé que eren disculpades les dels homes blancs amb dones negres) com a sistema per mantenir la supremacia blanca. La legitimació d’aquesta política era que calia «protegir» les dones blanques dels homes negres. Fins i tot la insinuació d’un contacte sexual implicava penes severes per al transgressor.

Read Full Post »

SEXE OLÍMPIC

A les Olimpíades de l’antiguitat els atletes competien nus. Hom els comparava amb els déus per les seves proeses gimnàstiques i també per la bellesa dels seus cossos i l’harmonia dels seus moviments; no hi faltaven raons i a més, Olímpia, nom de la ciutat de la península del Peloponès on tenien lloc els Jocs, significa «la que pertany a l’Olimp», que és la morada dels déus immortals, que són representats nus, com els atletes.

Read Full Post »

QUE NO S’OBLIDI EL MEU NOM

«Madre, madrecita, me voy a reunir con mi hermana y papá al otro mundo, pero ten presente que muero por persona honrada. Adiós, madre querida, adiós para siempre. Tu hija que ya jamás te podrá besar ni abrazar. Que no me lloréis. Que mi nombre no se borre de la historia.» Són les darreres paraules que Julia Conesa escriví a la seva família. Era la nit del 4 d’agost de 1939. L’endemà havia de morir davant l’escamot d’afusellament al cementiri de l’Almudena de Madrid; Julia tenia dinou anys. Feia quatre mesos que havia acabat la Guerra Civil Espanyola i ella, juntament amb altres dotze noies

Read Full Post »