Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘JUSTÍCIA’ Category

vesperNo emprenyeu les vespes… És el significat de l’adagi del títol. Li devem a Plaute Amphitryon, 707)*, i és tan cert ara com fa dos mil anys. En efecte, tan ruc és donar una puntada a niu de vespes com apagar foc amb benzina. Cap persona assenyada no ho faria. Però l’Estat espanyol fa dies que ha perdut el seny, com brau embogit per la pica, que envesteix tot el que es mou.

Si Franco fos viu, ja els hauria afusellat. I per la mateixa (falsa) raó que feu afusellar tants republicans, després d’aniquilar la República. Fou per «Colaboración con la justicia franquista ENEKO-79-DESTACADA-627x376rebelión» que els tribunals de la Dictadura va jutjar milers de ciutadans i els va condemnar a ser passats per les armes. Resulta paradoxal que el feixisme colpista acusés de rebel·lió els defensors de la República, però no té res d’estrany en qui jutja els altres per la imatge que li retorna el mirall. Així, doncs, què té d’estrany que l’Estat construït pel cop d’Estat de 1936 repeteixi les mateixes gestes? Al capdavall, les acusacions són les mateixes, igualment infundades, i cerquen el mateix resultat: la revenja. L’únic que canvia és la pena. Probablement aquest és un dels poquíssims mèrits de la Transacció (Transició per als constitucionalistes) entre el franquisme i l’oposició democràtica: el canvi del codi penal. Ara ja no inclou la pena de mort (que Franco va aplicar fins que ell mateix ja tenia un peu al Valle de los Caídos, por Dios y por España…), però encara contempla penes més dures pels qui posen en perill la seva «Unidad de Destino en lo Universal» que per als violadors de noies innocents.

Els presoneres polítics d’ara, com els que ho foren entre l’any 1936 i el 1975, seran jutjats ley de responsabilidades políticasi condemnats per la llei, sí, però per una llei injusta. I ara, fins i tot inventada per reinterpretació. El 1939 el franquisme es va treure de la màniga la «Ley de responsabilidades políticas», que buscava «liquidar les culpes contretes pels qui van contribuir a forjar la subversió que va culminar en el sagnant enfrontament»… Ara es treuen de l’armilla tant la rebel·lió com la violència, que només s’aguanten amb paraules. Deixeu-me dir que si els catalans seguim fent el paper de rucs albardats que ens ha caracteritzat fins ara, més de quatre ens desjunyirem del carro, que només va al pedregar. Catalans, catalanes, o som vesper o no som res.

*Erasme de Rotterdam va publicar, fa uns cinc-cents anys, una colla de comentaris a vesper 1diversos adagis grecs i llatins. Els llibres, car n’hi ha diverses edicions i volums, es titulava: Adagiorum Chiliades Quatuor. (el nom «quatuor» indica que es publiquen els primers quatre mil adagis). L’adagi: Irritare crabrones (de noli irritare crabrones) 1,1,60 S. 4445.

Anuncis

Read Full Post »

SENTÈNCIA HIPOTEQUES 19.10.18Cada govern  estableix  les  lleis  segons  les seves conveniències: la democràcia, de manera democràtica; la tirania, de  manera  tirànica; així totes les altres. Un cop establertes aquestes lleis,  declaren que és just per als governats  allò que només convé als qui manen,  i a qui se n’aparta, el castiguen com a incomplidor de les lleis i de la justícia.  El que jo dic, amic meu,  el que és igualment just  en  totes les ciutats,  és el que convé a qui disposa del poder, o el que és el mateix, a qui mana; de  manera  que per a tothom que discorri  rectament el  just és sempre el mateix: el que li convé al més fort.

Li semblen encertades les paraules les paràgraf precedent, volgut lector? Són una descripció escaient de l’actualitat? En realitat, són paraules molt antigues, tenen dos mil quatre-cents anys i les va escriure el filòsof Plató al seu llibre La república, (338 c). S’adona de com, posem per cas, s’ajusten com un guant a la darrera reculada del Tribunal Suprem en relació a l’impost de les hipoteques? Faig memòria: dijous al vespre ens assabentàvem que el TS havia determinat que l’impost sobre els actes jurídics documentats l’havien de pagar els bancs, únics beneficiaris reals de la constitució d’hipoteques sobre els habitatges que s’adquireixen. En efecte, els bancs en treuen uns poderoso-caballerobons interessos i és just que paguin els impostos corresponents. Divendres passat, 19 d’octubre, la notícia ocupava les principals portades dels diaris del matí,  fins i tot l’Editorial d’aquest, que destacava el cost que, segons l’agència Moodys, hauria d’assumir la banca: uns quatre mil milions d’euros, diners que fins ara han pagat els soferts consumidors. El mateix divendres, però per la tarda, la notícia ja era una altra: el TS rectifica i fa marxa enrere. Ara serà un ple, compost de més de trenta magistrats, qui prendrà la decisió final. Endevinen quina serà aquesta? El millor és l’excusa que al·lega: «l’enorpoderoso a màquiname repercussió econòmica i social…», que els obliga a «avaluar amb lupa».  Està vist que ni els jutges no diuen la veritat, que no és altra que la Banca els ha picat el crostó, fent palesa una evidència: qui paga, i en aquest cas, qui ha de pagar, mana.

Lluny de la meva intenció dir que el Tribunal Suprem és corrupte, i que les seves sentències estan dictades pels grans interessos econòmics i no per la Justícia. Està molt lluny de mi l’horrible pensament que la judicatura i, amb ella, tot el sistema polític estan podrits fins al moll i són el titella malgirbat de qui Quevedo anomenava «Poderoso Caballero»… ja saben qui és, oi? : «Don Dinero». Se m’ha entès, se m’entén?

Read Full Post »

SALOMÓ Raffaello_Sanzio_-_The_Judgment_of_Solomon_(ceiling_panel)_-_WGA18730El judici de Salomó (I Reis, 3,16-28) és una anècdota excel·lent que exemplifica l’enorme dificultat que hi ha a jutjar bé. Suposo el lector mínimament avesat: dues bagasses han parit recentment, però una, sense voler, ha mort el fill en adormir-se-li damunt. Aleshores, d’amagat, canvia el nen pel de l’altra, que és viu. Aquesta, en adonar-se’n, reclama el seu fill. Amb la disputa oberta, les bagasses van a trobar Salomó. És impossible saber quina diu la veritat, car les dues sostenen que el nen viu és el seu. Salomó pren una opció arriscada, que ara cap manual de jurisprudència aconsellaria. Demana una espasa i ordena que el nen sigui partit per la meitat, i que se’n doni una part a cadascuna. Una accepta la sentència sense piular, però l’altra la rebutja, dient: «Dóna-li l’infant viu. No el matis» (més…)

Read Full Post »

OPUS DEILa frase del títol té un origen bíblic. Fer les coses «com Déu mana» significa fer-les bé, amb correcció, eficaçment i eficientment. Tot plegat és una extensió metafòrica del significat original, que era «complir amb la llei de Déu» expressada en el Decàleg, o «deu manaments», d’aquí ve directament això de «com Déu mana». Què mana? Els Manaments. (més…)

Read Full Post »

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS 1A l’antiga Roma, un home casat temia que la seva esposa l’enganyés amb algú altre. Els seus amics li deien: “Posa-la sota candau, tanca-la, fes-la guardar!”. Però ell, en la seva desconfiança, els responia: “Però qui vigilarà els vigilants? La meva dona és llesta, i començarà amb ells.” L’anècdota prové de la sàtira «Casa’t i veuràs», de Juvenal, que va escriure per a un amic que tenia intenció de contraure matrimoni a fi d’advertir-lo dels perills de la vida martirimonial. L’anècdota, risible, esdevé seriosa si, en lloc de fixar-nos en la preocupació del marit ho fem en la seva referència als vigilants. En efecte, qui vigila que els vigilants no facin allò que tenen per encàrrec evitar? (més…)

Read Full Post »

LUTHER KING FRASE«Hi ha una cosa que he de dir a la meva gent que espera al llindar que du al palau de la justícia. En el procés d’obtenir allò a què tenim dret no hem de ser culpables d’actes injustos. No ens hem de permetre de satisfer la nostra set de justícia bevent de la copa de l’amargor i de l’odi. Hem de conduir sempre la nostra lluita en l’elevat pla de la dignitat i la disciplina. No hem de permetre que la nostra protesta creativa degeneri en violència física. Un cop i un altre ens hem d’elevar a les majestuoses alçades per enfrontar la força física amb la força de l’ànima». Aquest paràgraf* sencer pertany al discurs «I have a dream» que Martin Luther King va adreçar a la multitud congregada davant del Lincoln Memorial de Washington el 3 d’agost de 1963. (més…)

Read Full Post »

PROFESSOR ARMATTrump proposa que els professors vagin armats a les classes per tal d’evitar les matances que es produeixen als centres escolars. Suggereix que les duguin «concealed», això és, amagades, suposo que per tal d’evitar la impressió que la disciplina escolar se sustenta en l’amenaça de violència. Mai no havia sentit una proposta tan esbojarrada i mancada de sentit de la realitat. A les escoles, els temples del saber, s’hi ha d’entrar armat? És que esperen que els professors facin la feina policial de detenir o matar en defensa pròpia els eventuals assassins que entrin a les aules? (més…)

Read Full Post »

Older Posts »