Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘JUSTÍCIA’ Category

ocell capturatQuan era un crio, un dels espectacles que més m’incomodava era veure com un altre nen maltractava, tot jugant, un moixó. Ara aquest espectacle ‒versió reduïda i infantil de la tauromàquia‒ ja no és fàcil de veure, car amb prou feines hi ha moixons enlloc. Imaginis un nen que «juga» amb un ocellet al qual ha segrestat d’un niu. Sovint, l’ocell és encara incapaç de volar una llarga distància. El nen serva l’ocell amb un cordill que li ha lligat a una pota, de manera que els intents d’enlairar-se d’aquest resulten frustrats un cop i un altre per la mà del nen que tiba el ronsal. Al final, el moixó, cansat ja no prova de volar, està desfet, vençut per la voluntat irracional del nen. A voltes ja és incapaç de sostenir-se sobre les potes, potser les tibades li han desconjuntat una articulació.

La ment fa curioses associacions. En aquest cas, aquest record de la meva infància m’ha ermengol acusacions fiscaliaarribat del passat tan bon punt se m’ha fet present la colla de detencions extrajudicials de dimecres passat protagonitzada per la Policía Nacional del regne.  Ja saben, agents encaputxats ‒com si anessin a detenir terroristes perillosos‒ emmanillant al mig del carrer persones que presumptament  van participar en una protesta a l’estació de Girona el proppassat 1 d’octubre. S’ha especulat molt sobre qui és al darrera de tot plegat. Hi és el govern de l’estat? Ca, el ministre del ram va trigar 24 hores a dir res, i encara es va equivocar o va mentir en dir que el jutge n’estava assabentat, quan s’ha fet evident que no era així. Això demostra que no estem davant d’un govern autoritari que fa un ús intimidatori de la policia sinó d’un govern que no controla la policia, o que aquesta actua seguint interessos que no són els del govern o els del poder judicial, que és pitjor; és un indici d’un estat en dissolució. Però la pregunta estrella és la que es refereix a la intencionalitat. Que si ens volen acollonir, que si ens volen desmobilitzar cara al eneko marca espaÑa 17.12judici simbòlic a dos milions llargs de persones i real a 18, entre les que seran jutjades al Suprem i les que ho seran al TSJC. Que si volen provocar una reacció violenta per part nostra…, jo penso que, a tot això cal sumar-hi que, en el fons, només és un problema psiquiàtric, d’un malalt col·lectiu: l’estat. La malaltia es diu sadisme, com la del nen ‒ara ja adult i amb toga, uniforme i placa‒ que tortura el moixó.

Anuncis

Read Full Post »

humor rosaLa nova ministra de la Dona, la Família i els Drets Humans de Brasil ha dit que el govern de Bolsonaro anuncia una nova era per al país, on els nens vesteixin de blau i les nenes de rosa. Podríem blasmar-la només per cursi si no fos perquè forma part d’un govern el nou president del qual sosté que vol lluitar contra el que anomena «ideologia de gènere». Justament el mateix pretén VOX a Andalusia, quan demana que el PP i C’s, que formaran el nou govern (gràcies justament als seus vots, és clar), no implementin les lleis d’igualtat perquè són «manaments de la ideologia de gènere». El seu secretari general va més enllà en afirmar blau rosaque aquesta «ideologia» en realitat és «terrorisme de gènere». És evident, al meu entendre, que uns i altres no representen altra cosa que la vella misogínia o odi a les dones, ideologia que, com veiem per la frase de la ministra, fins i tot una dona pot compartir.

Misogínia en ple segle XXI, es preguntarà el lector? Com pot ser? Que no som hereus de la Il·lustració i de la Declaració dels Drets Humans? Que no hem lliurat històriques batalles contra tota mena de discriminació per raons d’edat, de sexe, de color de la pell, d’origen i d’idees? Que no som fills legítims de la democràcia que predica la vella «isonomia» grega (igualtat davant de la llei) com a criteri i distintiu de la seva justícia? La resposta és sí i alhora no. I no caic en samarreta rosacontradicció. L’odi i la discriminació contra les dones es pot seguir com un fil roig al llarg de la història. La pouem a l’Antic i al Nou Testament, on es diu, des del Gènesi mateix, que la dona restarà sotmesa al seu marit, que la dominarà, i més endavant, a les cartes als Efesis i als Colossencs. La pouem en totes les legislacions d’arreu del món fins ben avançat el segle XX, on la dona es veu privada d’autonomia personal, social i econòmica, de drets de tota mena, subjugada al ermengol la manadapare i després al marit. I ara, que si més no a Europa imaginàvem que havíem fet uns quants passos endavant, quan alguns sociòlegs afirmaven que la més gran revolució ha estat la de l’emancipació de la dona, ens adonem que tot plegat no era més que un miratge. Sí, un miratge. En voleu la prova? La «Manada» és la prova, els partits polítics mencionats, els 47 feminicidis del proppassat any… en cal més?

Read Full Post »

vesperNo emprenyeu les vespes… És el significat de l’adagi del títol. Li devem a Plaute Amphitryon, 707)*, i és tan cert ara com fa dos mil anys. En efecte, tan ruc és donar una puntada a niu de vespes com apagar foc amb benzina. Cap persona assenyada no ho faria. Però l’Estat espanyol fa dies que ha perdut el seny, com brau embogit per la pica, que envesteix tot el que es mou. (més…)

Read Full Post »

SENTÈNCIA HIPOTEQUES 19.10.18Cada govern  estableix  les  lleis  segons  les seves conveniències: la democràcia, de manera democràtica; la tirania, de  manera  tirànica; així totes les altres. Un cop establertes aquestes lleis,  declaren que és just per als governats  allò que només convé als qui manen,  i a qui se n’aparta, el castiguen com a incomplidor de les lleis i de la justícia.  El que jo dic, amic meu,  el que és igualment just  en  totes les ciutats,  és el que convé a qui disposa del poder, o el que és el mateix, a qui mana; de  manera  que per a tothom que discorri  rectament el  just és sempre el mateix: el que li convé al més fort. (més…)

Read Full Post »

SALOMÓ Raffaello_Sanzio_-_The_Judgment_of_Solomon_(ceiling_panel)_-_WGA18730El judici de Salomó (I Reis, 3,16-28) és una anècdota excel·lent que exemplifica l’enorme dificultat que hi ha a jutjar bé. Suposo el lector mínimament avesat: dues bagasses han parit recentment, però una, sense voler, ha mort el fill en adormir-se-li damunt. Aleshores, d’amagat, canvia el nen pel de l’altra, que és viu. Aquesta, en adonar-se’n, reclama el seu fill. Amb la disputa oberta, les bagasses van a trobar Salomó. És impossible saber quina diu la veritat, car les dues sostenen que el nen viu és el seu. Salomó pren una opció arriscada, que ara cap manual de jurisprudència aconsellaria. Demana una espasa i ordena que el nen sigui partit per la meitat, i que se’n doni una part a cadascuna. Una accepta la sentència sense piular, però l’altra la rebutja, dient: «Dóna-li l’infant viu. No el matis» (més…)

Read Full Post »

OPUS DEILa frase del títol té un origen bíblic. Fer les coses «com Déu mana» significa fer-les bé, amb correcció, eficaçment i eficientment. Tot plegat és una extensió metafòrica del significat original, que era «complir amb la llei de Déu» expressada en el Decàleg, o «deu manaments», d’aquí ve directament això de «com Déu mana». Què mana? Els Manaments. (més…)

Read Full Post »

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS 1A l’antiga Roma, un home casat temia que la seva esposa l’enganyés amb algú altre. Els seus amics li deien: “Posa-la sota candau, tanca-la, fes-la guardar!”. Però ell, en la seva desconfiança, els responia: “Però qui vigilarà els vigilants? La meva dona és llesta, i començarà amb ells.” L’anècdota prové de la sàtira «Casa’t i veuràs», de Juvenal, que va escriure per a un amic que tenia intenció de contraure matrimoni a fi d’advertir-lo dels perills de la vida martirimonial. L’anècdota, risible, esdevé seriosa si, en lloc de fixar-nos en la preocupació del marit ho fem en la seva referència als vigilants. En efecte, qui vigila que els vigilants no facin allò que tenen per encàrrec evitar? (més…)

Read Full Post »

Older Posts »