Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Octubre de 2010

La mirada dels diners

A criminal is a person with predatory instincts who has not sufficient capital to form a corporation. HOWARD SCOTT
(Un criminal és una persona amb instints depredadors que no té prou diners per a crear una corporació)

Howard Scott (1890-1970) fou un enginyer americà d’origen irlandès que va destacar força pel seu interès en la Tecnocràcia. Advocava per una societat més racional i productiva que havia de ser liderada per experts tècnics.
El cas és que la frase és força suggerent: en el context actual, de globalització de la competitivitat, les pressions empresarials i corporatives fan que els estàndards ètics de les empreses i especialment de les multinacionals tendeixin a zero.
Exemples mil: productes elaborats a països del Tercer món per part de nens que treballen en condicions de semiesclavitud, abocaments de residus industrials perillosos a països africans, deslocalitzacions salvatges, acomiadaments… Sí, no cal ser un crimial per a captenir-se de la manera més injusta… de vegades els pitjors van sempre amb vestit i corbata, i roben i abusen sense despentinar-se mai.

Read Full Post »


Recorden pel•lícula Espàrtac, dirigida per Stanley Kubrick i protagonitzada per Kirk Douglas? La pel•lícula ha fet anys: el proppassat 6 d’octubre complia cinquanta de la seva estrena. I sembla que fos ahir, ho dic per l’actualitat del tema malgrat el caràcter històric i ben llunyà dels fets que relata.
La pel•lícula relata la història d’uns gladiadors, dirigits per Espàrtac, que organitzen una revolta contra la corrupta i decadent societat romana, alliberant els esclaus arreu per on passen. En Espàrtac hi veiem, no un cabdill d’arreplegats: convictes per deutes o per crims, ex-presoners de guerra o civils, arreu capturats durant les conquestes…, tots ells convertits en esclaus per una llei romana immisericorde, sinó que hi veiem el líder que encapçala la lluita contra l’opressió, la injustícia i l’arbitrarietat; hi veiem l’individu que prefereix morir dempeus a viure agenollat. La seva lluita ens commou profundament perquè envegem la seva força d’esperit, el seu caràcter indòmit i la seva profunda humanitat. (més…)

Read Full Post »

Je voudrais rassurer les peuples qui meurent de faim dans le monde : ici, on mange pour vous. COLUCHE. Tret de l’sketch Les Discours en disent long

(Voldria tranquil•litzar els pobles que moren de gana al món: aquí mengem per vosaltres)

Coluche, humorista i comediant francès (1944-1986) feu de la llibertat d’expressió la seva bandera. En realitat, la seva actitud era la de la secta filosòfica dels cínics grecs, que reivindicaven la llibertat de paraula –parresia, en grec− i el desvergonyiment més absoluts. I d’això es tracta, només des d’aquesta llibertat hom pot ironitzar i enfonsar els fiblons de la crítica a la societat benpensant i autosatisfeta.
La frase de Coluche estrafà irònicament la construcció estandarditzada de consol, allò de «No patiu, que pensem en vosaltres» o «No et preocupis de res, que jo ho faré per tu»… la diferència és que, quan l’altre no menja, tu no pots menjar per ell.

Read Full Post »