TRAVESSAR EL RUBICÓ

La nit de l’onze al dotze de gener de l’any 49 abans de Crist, Juli César, ple de dubtes, es va aturar davant del riu Rubicó amb les seves tropes. Sabia que el riu marcava la frontera entre la Gàlia Cisalpina, d’on era governador, i Itàlia. I sabia també que travessar-lo significava iniciar una guerra civil. Diuen que fou llavors que pronuncià la frase «Alea iacta est» (la sort ja està llençada) amb la qual volia manifestar que era perfectament conscient que, igual que els daus quan surten de la mà del jugador, la seva decisió desencadenava uns esdeveniments polítics que ja no es podrien aturar.
«Travessar el Rubicó», però, no significa pas el mateix que «La sort està llençada». La segona frase, en qualsevol cas, és conseqüència de la primera. Aquesta marca el punt que inicia la seqüència de fets, el punt temporal o físic. En canvi, aquella indica el resultat d’un acte de la voluntat.
El pas del Rubicó, metafòricament, indica la presència d’un llindar, d’un abans i un després clars, i no solament des del punt de vista temporal. Un «Rubicó» indica un punt de no retorn, i això es pot referir a l’espai-temps (anem pel desert amb aigua per a quatre dies, si en caminem tres d’anada, ja no podrem tornar); es pot referir a la moral (un cop hem traït algú resulta molt difícil refer els bocins trencats de la relació); als afers socials i econòmics (si ens aixequem de la taula de negociacions sense acord el govern imposa la reforma laboral per decret); a la situació econòmico-administrativa (quan signes la hipoteca amb la nòvia t’hi cases més que no pas quan passeu per l’església o el jutjat), etc. A la vida n’hi ha molts de Rubicons, i de diferents qualitats i mides: decideixes estudiar Enginyeria i no Medicina, et converteixes al judaisme i et fas la circumcisió, decideixes declarar el teu amor a algú… D’alguns Rubicons et pots fer enrere, però d’altres no i cal parar molt de compte a travessar-los, perquè no solament t’impliquen a tu sinó també a altres i la sort o la desgràcia són compartides.
He dit que travessar un Rubicó és un acte de la voluntat: hom sap o hauria de saber on vol anar o quedar-se a casa. Diuen que César, un cop travessat el riu, va fer destruir el pont, perquè la seva voluntat no flaquegés davant de les dificultats que havia de trobar. Aquest és l’esperit i la lliçó del Rubicó: saber què fas, quan ho fas i on et du la teva decisió.

Read Full Post »

MÀXIMA JUSTÍCIA, MÀXIMA INJUSTÍCIA

«Summum ius summa iniuria» és la frase original que dóna títol a l’article d’avui. Es troba escrita al De officiis de Ciceró. El seu sentit és que l’aplicació de la llei al peu de la lletra de vegades es pot convertir en la pitjor forma d’injustícia.
Abans d’ahir una escola privada de Madrid, en ple horari lectiu, va ser desallotjada per tal de procedir a l’embargament dels mobles i altres elements de la propietat. Els escolars van haver d’aixecar-se de les cadires i van veure com les pissarres de les classes eren despenjades de les parets.

Read Full Post »

FORA LES CARETES!

«Un estat totalitari realment eficaç seria aquell en el qual els caps polítics executius omnipotents i el seu exèrcit de col•laboradors controlessin una població d’esclaus damunt dels quals no calgués exercir cap coacció, perquè estimessin la seva servitud» Aquesta llarga frase prové de la introducció a Brave new world (Un món feliç), llibre escrit per Aldous Huxley l’any 1932, on provava de descriure una societat utòpica on, com diu el títol tothom era feliç –si més no a la manera com els governants volien.

Read Full Post »

DEL DRET A LA MANDRA

Un dels set pecats capitals, diuen els capellans, és la peresa, mare de tots els vicis –afegeixen. No acabo de veure la consistència d’una tal afirmació atès que ja en el Gènesi queda perfectament establert que el treball no és un vici en absolut, sinó un càstig diví.

Read Full Post »

TEMPS DIFÍCILS (HARD TIMES, QUE DEIA DICKENS)

Si Franco aixequés el cap, a banda d’obrir-se’l contra la llosa que ens protegeix de la seva presencia, es faria un tip de riure. No s’ho acabaria: els seus hereus un altre cop al poder; la monarquia per ell restaurada amb la finalitat expressa que continués el seu llegat encara vigent, per bé que ja tocada; i la cúpula del sistema judicial posant obstacles perquè els crims de la seva dictadura no siguin investigats i els corruptes empresonats.

Read Full Post »

QUAN VAL MÉS RIURE QUE NO PAS PLORAR

L’any 1729, l’escriptor dublinès Jonathan Swift va publicar l’assaig Modest Proposal. Swift proposava, ras i curt, que les criatures de les llars més pobres d’Irlanda fossin convertides en aliment. Això és, que fossin tractades com qualsevol altra mena de bestiar –això sí, considerades carn de qualitat per a paladars fins, tendra i de gust exquisit– venudes en canal o a la menuda, per a menjar-se a la planxa o en estofat.

Read Full Post »