EL REGNE DELS CELS

Els fariseus preguntaren a Jesús quan arribaria el Regne dels Cels, i aquests els va respondre, tot dient:  «No ve el Regne dels cels per signes observables, ni es dirà ‘vet-lo aquí o allí’ perquè el Regne de Deu és entre vosaltres» Lluc 17, 20-21. Començo amb aquesta cita evangèlica no pas perquè m’hagi tornat menjaciris de cop i sobte sinó per tal de contrastar els dits –o escrits– i els fets d’aquest principat terrenal que s’anomena Estat del Vaticà, somogut recentment perquè el seu líder –diuen que espiritual– vol plegar del càrrec.

Read Full Post »

ESPANYA HA PETAT

Ha obert mai un pou mort o un dipòsit de purins de porc? En aixecar la tapa surt una bafarada pútrida que prové de la descomposició de la femta i l’orina. Es tracta de gas metà, d’olor característic, que ofèn els narius i ofega. Pot arribar a deixar inconscient qui el respira. Així és com més d’un granger, que es disposava a buidar el dipòsit, ha caigut dins i s’hi ha ofegat.

Read Full Post »

EL SOROLL DEL QUE SOM

Als meus alumnes  –que són futurs mestres– els dic sempre que un bon educador és aquell que predica amb l’exemple. I acostumo a citar unes paraules del poeta americà del segle XIX Ralph Waldo Emerson: «El soroll del que som sovint impedeix que els nostres alumnes escoltin el que diem».

Read Full Post »

ASPIRANTS A “CAUDILLOS”

Cincinatus estava llaurant amb els bous quan el Senat de la República de Roma el va cridar, l’any 460 abans de Crist, perquè assumís el càrrec de Dictador. Aquest li conferia poder absolut durant sis mesos, mentre quedaven en suspens tots els procediments ordinaris i ningú no podia criticar, censurar o discutir les seves ordres.

Read Full Post »

FUMUM VENDIDI

Venia fum, diu la llatinada, que ja em disculparan. La frase es podrà aplicar, sense dubte, al Partido Socialista Obrero Español de Catalunya, mal anomenat PSC a seques, sense “Español”. Fins ara encara teníem l’esperança –que s’ha provat infundada– que el PSC, després de mil dubtes i càlculs –versió socialista de la Puta i la Ramoneta– acabaria fent honor al seu nom. No ha estat així, al final s’ha fet certa aquella frase bíblica que fins i tot un ateu pot subscriure: “Ningú no pot servir a dos amos, perquè avorrirà l’un i estimarà a l’altre, o bé es lliurarà a l’un i menysprearà l’altre.” I, en efecte, com es poden defensar els drets de Catalunya i alhora servir els interessos d’España?

Read Full Post »

POBRES BÈSTIES

Vam saber que ens havíem de posar l’anella al nas a finals de gener. Ja feia temps que corria el rumor però els més entenimentats deien: –Ca, home! On s’ha vist que la gent hagi de dur anella, ni que fóssim vedells! Però el cas és que el rumor persistia, encara que hi havia opinions contraposades: uns deien que seria obligatori, uns altres, basant-se en la provada flexibilitat del govern, deien que seria optatiu.

Read Full Post »