LA RATERA DE RATO

El dia 16 d’abril, el doctor Rieux caminava per la galeria d’entrada de l’edifici, buscant les claus abans de pujar al seu pis, quan va veure sorgir de la foscor del fons del passadís una rata de bona mida, tota molla, que s’arrossegava feixugament. L’animal es va aturar, com buscant l’equilibri, es va posar a córrer cap al doctor, es va aturar un altre cop, va fer una tombarella alhora que feia un xiscle i va caure, a la fi, traient sang pel morro. L’endemà, a les vuit del matí el porter va aturar el doctor quan sortia, per dir-li que algun bromista malintencionat havia posat tres rates mortes al mig de la galeria. Devien haver-les caçat amb trampes molt fortes perquè estaven plenes de sang. El porter havia estat bona estona al costat de la porta, amb les rates penjant de les potes, esperant que els culpables es manifestessin amb alguna burla. Però no va passar res.

Read Full Post »

ANEM A EXPLICAR MENTIDES, TRALARÀ…

«Sara Mestres diu que la sal dissol la neu. Però això és mentida, perquè, com és sabut, la Sara pertany a una família que té la propietat d’unes mines de sal.» Que li sembla aquest argument fictici? Aviat se n’identifica la intenció. Es tracta que hom no faci cas de la senyora Mestres perquè hom li pressuposa interès a mentir amb la finalitat d’afavorir, eventualment, el negoci familiar. Com que és un fet conegut que moltes persones menteixen quan els seus interessos estan en joc, hom dóna per fet que aquesta és una pràctica habitual que es pot atribuir a qualsevol. Aplicat aquest principi a les paraules de la senyora Mestres, hom menysprea les seves afirmacions sobre les propietats de la neu sense cap altre fonament que el prejudici.

Read Full Post »

LA COSA NOSTRA

Paulie Gatto escull dos «soldats» a sou de la família Corleone i els dóna instruccions precises: res de cops al cap –a la cara sí– perquè es tracta d’evitar la mort de les víctimes. Però respecte a l’estomacada, tenen llibertat d’acció. Una altra cosa els adverteix: que si els joves que han de rebre el càstig surten de l’hospital abans d’un mes, ells perdran el «favor» de l’organització.

Read Full Post »

ESPANYA HA PETAT

Ha obert mai un pou mort o un dipòsit de purins de porc? En aixecar la tapa surt una bafarada pútrida que prové de la descomposició de la femta i l’orina. Es tracta de gas metà, d’olor característic, que ofèn els narius i ofega. Pot arribar a deixar inconscient qui el respira. Així és com més d’un granger, que es disposava a buidar el dipòsit, ha caigut dins i s’hi ha ofegat.

Read Full Post »

EL SOROLL DEL QUE SOM

Als meus alumnes  –que són futurs mestres– els dic sempre que un bon educador és aquell que predica amb l’exemple. I acostumo a citar unes paraules del poeta americà del segle XIX Ralph Waldo Emerson: «El soroll del que som sovint impedeix que els nostres alumnes escoltin el que diem».

Read Full Post »

POBRES BÈSTIES

Vam saber que ens havíem de posar l’anella al nas a finals de gener. Ja feia temps que corria el rumor però els més entenimentats deien: –Ca, home! On s’ha vist que la gent hagi de dur anella, ni que fóssim vedells! Però el cas és que el rumor persistia, encara que hi havia opinions contraposades: uns deien que seria obligatori, uns altres, basant-se en la provada flexibilitat del govern, deien que seria optatiu.

Read Full Post »

EL PADRINO

Segons diuen «Val més un mal acord que una bona sentència». I deu ser cert, perquè els d’Unió així ho han volgut. Què deu tenir una sentència judicial que en fugin com de la pesta? Prefereixen pagar 380.000 euros per una cosa que (diuen) no han fet? Això no pot ser sinó generositat cristiana i correcta interpretació de la sentència evangèlica segons la qual si et peguen en una galta has d’oferir l’altra, i si et demanen l’americana els has d’oferir la camisa i la samarreta i tot.

Read Full Post »