D’HERODES A PILAT

La frase del títol és una d’aquelles que tenen origen en la religió cristiana. N’hi ha d’altres, com «perdre l’Oremus”, «plorar com una Magdalena» o «fer Pàsqua abans de Rams». «Anar d’Herodes a Pilat» recorda l’episodi explicat per Lluc segons el qual, el Sanedrí de Jerusalem, havent dut Jesús davant de Ponç Pilat, governador de Judea, i havent-lo acusat «d’incitar el poble a la rebel·lió», van veure com Pilat, després de comprovar que l’acusat era galileu i que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes Antipes, se’l va treure del damunt. Herodes, tetrarca de Galilea, l’interroga i, després de tractar-lo amb menyspreu, el retorna a Pilat. I aquest, pressionat pels acusadors i el poble, i havent-los deixat triar entre Barrabàs (sediciós i assassí) i el mateix Jesús, al final claudica i fa crucificar el darrer. No em diguin que no resulta còmic tot plegat. Amb pocs ajustaments, tenim totes les peces del context polític actual. No cal que actualitzi els noms d’Herodes ni de Pilat, ni tampoc del Sanedrí, però ha estat ben clar que, com en el cas de Jesús, ni uns ni altres no han volgut ser responsables directes de la injustícia (una més) que havia de cometre’s contra els acusats.

Read Full Post »

EL COS DE L’ESPERIT

Pot un ateu admirar Notre Dame? Pot un musulmà, un budista, un animista, plorar pel mal patit per la catedral parisina? La resposta és fàcil: Sí. I l’Estat francès, perquè està de dol nacional? Per quina raó el seu president, quan es va declarar l’incendi de dimarts, va dir que tota la nació estava emocionada, i que parlava en nom de tots els catòlics i també de tots els francesos…? Textual: «Com tots els nostres compatriotes, estic trist en veure una part de nosaltres que es crema». Val a dir que França ha desamortitzat dos cops els béns de l’església, el primer fou el 2 de novembre de 1789, al bell mig de la Revolució, a través d’un decret. La segona, el 9 de desembre 1905, a través d’una Llei de separació de les esglésies i l’Estat, laic per si feia falta consignar-ho. Compari amb la «no confessional» España i veurà què en surt. A França tots els edificis religiosos són de l’estat, que en fa el manteniment, per bé que usualment cedeix l’espai per al culte religiós. A España, l’estat no és propietari de res, i encara ha permès l’Església d’apropiar-se de milers d’edificis, com ara la Mesquita de Còrdova, subvenciona l’Església a través dels pressupostos generals, paga el sou als capellans i ha de fer el manteniment dels edificis amb valor artístic com si fossin seus).

Read Full Post »

LLEI CONTRA EL FEIXISME

Aquesta setmana hem celebrat ‒és un dir, és clar‒ l’inici del cop d’estat que duria a la mort  més de tres-centes mil persones i a la funesta dictadura feixista de Franco. Encara avui aquest infame assassí reposa sota una creu, com si els seus crims poguessin ser santificats per les oracions i les misses d’una basílica. N’hi ha que, ara que hom parla de desallotjar-lo d’aquest mausoleu, construït amb la sang esclava de soldats republicans i de desafectes al règim, demanen un nou «Alzamiento nacional». I mentrestant, tots els poders de l’estat: judicatura, fiscalia i govern, tanquen els ulls davant dels feixistes que saluden amb el braç enlaire, canten el «Cara al sol», i negligeixen l’agressió a un periodista per part d’un inspector de la brigada d’informació Policia Nacional, més coneguda com a «secreta».

Read Full Post »

CULPABLE!!!

A Jaume Balasch i Bastardes el va salvar un missal. Estava detingut a la presó, pendent de judici. El seu delicte era haver estat alcalde d’Oliola (la Noguera) durant la República i fins que va acabar la Guerra Civil amb el triomf dels sublevats. A la presó tothom era obligat a assistir a missa. El capellà, mancat d’escolanet, va demanar als reclusos si algú estava disposat a fer aquest servei. «Jo mateix», va dir en Jaume. A l’hora de preparar la cerimònia, el capellà va observar, astorat, com en Jaume triava, sense indicacions, l’abillament que corresponia: l’alba, l’àmit, l’estola, el cíngol i la casulla que tocava vestir, i com obria el missal per l’indret precís. Li va preguntar: «Que ets capellà?» a la qual cosa, en Jaume va respondre que no, però que havia estat seminarista prou temps com per vestir sotana. «Doncs no pateixis, que d’aquesta en sortiràs», va concloure.

Read Full Post »

EL REGNE DELS CELS

Els fariseus preguntaren a Jesús quan arribaria el Regne dels Cels, i aquests els va respondre, tot dient:  «No ve el Regne dels cels per signes observables, ni es dirà ‘vet-lo aquí o allí’ perquè el Regne de Deu és entre vosaltres» Lluc 17, 20-21. Començo amb aquesta cita evangèlica no pas perquè m’hagi tornat menjaciris de cop i sobte sinó per tal de contrastar els dits –o escrits– i els fets d’aquest principat terrenal que s’anomena Estat del Vaticà, somogut recentment perquè el seu líder –diuen que espiritual– vol plegar del càrrec.

Read Full Post »

FULL PARROQUIAL

Lectura de l’Evangeli segons Sant Mariano: «Germans en Crist –digué Sant Wert–, els sepulcres blanquejats us han dit que la llengua vehicular de la fe era la catalana, però Jo us dic que si mai us parlen en aquesta llengua digueu: ‘Abominació’ i respongueu amb la Vertadera, perquè només amb aquesta Déu us escoltarà. Aquesta raça d’escurçons que són els laïcistes us han dit que l’Educació per la Ciutadania era el camí, però jo us dic que aquesta només és la ruta de la perdició, del plor i del cruixir de dents. No hi ha altre camí que el de la fe vertadera. I si els nens, aviciats a la moral laica que prediquen els corromputs, s’aparten de la veritat, digueu-los que vinguin a mi, perquè el regne dels cels està promès a tots aquells que s’aparten de l’error. I mentre això deia nostre Sant Wert, tots els deixebles s’arraulien al seu costat, i amb rostre inefable repetien, com una lletania: “Lloat sigui el Senyor, que tals coses ens ensenya”.

Read Full Post »

CATALUNYA, GRAN I LLIURE

El general Franco, en una al•locució radiada a Tetuán, el dia 24 de juliol de 1936, parlava d’una «cruzada en defensa de España». L’ús militar del terme «cruzada» podia entendre’s, en llavis d’un colpista, com a «cruzada patriòtica», atès el predicament que té entre la gent d’aquesta jeia el nom de la pàtria. L’endemà, festivitat de Santiago Apòstol, patró d’España, i des de la mateixa emissora, el qui havia de ser dictador durant els següents 40 anys va precisar que el Alzamiento tenia un sentit religiós, tot dient: «Con nosotros va el bienestar, la paz de España, la família y la religión, todo».

Read Full Post »