Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Església’ Category

MISSALA Jaume Balasch i Bastardes el va salvar un missal. Estava detingut a la presó, pendent de judici. El seu delicte era haver estat alcalde d’Oliola (la Noguera) durant la República i fins que va acabar la Guerra Civil amb el triomf dels sublevats. A la presó tothom era obligat a assistir a missa. El capellà, mancat d’escolanet, va demanar als reclusos si algú estava disposat a fer aquest servei. «Jo mateix», va dir en Jaume. A l’hora de preparar la cerimònia, el capellà vMISSAL 2a observar, astorat, com en Jaume triava, sense indicacions, l’abillament que corresponia: l’alba, l’àmit, l’estola, el cíngol i la casulla que tocava vestir, i com obria el missal per l’indret precís. Li va preguntar: «Que ets capellà?» a la qual cosa, en Jaume va respondre que no, però que havia estat seminarista prou temps com per vestir sotana. «Doncs no pateixis, que d’aquesta en sortiràs», va concloure.

alba cíngolI així fou: en Jaume Balasch va romandre un temps a presó ‒no debades el seu crim havia estat la seva funció municipal al servei del poble d’Oliola‒ però el capellà feu honor a la seva paraula i va intercedir per ell davant les autoritats i jutges franquistes, de manera que a la fi fou alliberat sense judici. Tot plegat seria una anècdota interessant sinó fos pel caràcter tràgic i llastimós del context en què està inscrita: la repressió i els consells de guerra sumaríssims (63.961 només a Catalunya)afusellament amb què el dictador Franco va castigar els vençuts que s’havien significat durant la República. L’anècdota també revela el caràcter de les acusacions i la inconsistència de tot el sistema judicial repressor. El capellà, probablement, va salvar en Jaume, i va fer bé. Però en Jaume, segurament, no era més innocent,  i tampoc més culpable, que tots els que estaven amb ell engarjolats.

feixismeEl Parlament de Catalunya ha declarat nuls tots els consells de guerra franquistes, constatant la innocència de tots els condemnats per la dictadura. Si els acusats eren innocents, qui són els culpables? Els culpables són els seus acusadors, ho són aquells que els van jutjar i els van condemnar. La culpabilitat sencera recau sobre el franquisme. No avançarem fins que els hereus d’aquest, ara franquisme sociològic al govern de l’estat, s’avergonyeixin del seu passat.

Read Full Post »

ImatgeEls fariseus preguntaren a Jesús quan arribaria el Regne dels Cels, i aquests els va respondre, tot dient:  «No ve el Regne dels cels per signes observables, ni es dirà ‘vet-lo aquí o allí’ perquè el Regne de Deu és entre vosaltres» Lluc 17, 20-21. Començo amb aquesta cita evangèlica no pas perquè m’hagi tornat menjaciris de cop i sobte sinó per tal de contrastar els dits –o escrits– i els fets d’aquest principat terrenal que s’anomena Estat del Vaticà, somogut recentment perquè el seu líder –diuen que espiritual– vol plegar del càrrec. (més…)

Read Full Post »

SantWertLectura de l’Evangeli segons Sant Mariano: «Germans en Crist –digué Sant Wert–, els sepulcres blanquejats us han dit que la llengua vehicular de la fe era la catalana, però Jo us dic que si mai us parlen en aquesta llengua digueu: ‘Abominació’ i respongueu amb la Vertadera, perquè només amb aquesta Déu us escoltarà. Aquesta raça d’escurçons que són els laïcistes us han dit que l’Educació per la Ciutadania era el camí, però jo us dic que aquesta només és la ruta de la perdició, del plor i del cruixir de dents. No hi ha altre camí que el de la fe vertadera. I si els nens, aviciats a la moral laica que prediquen els corromputs, s’aparten de la veritat, digueu-los que vinguin a mi, perquè el regne dels cels està promès a tots aquells que s’aparten de l’error. I mentre això deia nostre Sant Wert, tots els deixebles s’arraulien al seu costat, i amb rostre inefable repetien, com una lletania: “Lloat sigui el Senyor, que tals coses ens ensenya”. (més…)

Read Full Post »

El general Franco, en una al•locució radiada a Tetuán, el dia 24 de juliol de 1936, parlava d’una «cruzada en defensa de España». L’ús militar del terme «cruzada» podia entendre’s, en llavis d’un colpista, com a «cruzada patriòtica», atès el predicament que té entre la gent d’aquesta jeia el nom de la pàtria. L’endemà, festivitat de Santiago Apòstol, patró d’España, i des de la mateixa emissora, el qui havia de ser dictador durant els següents 40 anys va precisar que el Alzamiento tenia un sentit religiós, tot dient: «Con nosotros va el bienestar, la paz de España, la família y la religión, todo». (més…)

Read Full Post »

Camino, no el llibre homònim del fundador de l’Opus, sinó un dels seus lacais, també anomenat així, bisbe portantveu de la CEE, ha afirmat una cosa curiosa. Ha dit que la cultura homosexual és una cultura de la mort. Quina associació més sorprenent! Entenc que li desagradi que els homosexuals no ordenats es puguin casar –l’enveja sempre és mala consellera– perquè trenca la idea oficial que l’església té del matrimoni, nascuda del conte de fades aquell del Gènesi sobre el “creixeu i multipliqueu-vos”, tan invitador al fornici… Però no veig què té a veure allò que ells anomenen “ideologia de gènere” amb la mort. (més…)

Read Full Post »

«Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d’una admiradora. Posats a triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d’enamorades que d’enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a base d’entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué un missatger d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa. Però no: el noi em va dir que s’havia equivocat de pis i em va demanar que li tornés la flor.» (més…)

Read Full Post »

Les persones a les quals el títol d’aquest article només els recorda un programa de televisió escombraria que dirigia Javier Sardà fa set anys, segur que no els interessarà res del que ve a continuació. Cròniques Marcianes, publicat el 1950, és un llibre de relats escrit per Ray Bradbury, escriptor americà mort dimarts passat. In memoriam. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »