QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

«Oh benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum…», així fa la tornada de la famosa cançó que Jaume Sisa va compondre fa trenta-vuit anys. Trobo que expressa a la perfecció l’essència de l’optimisme. L’optimisme, en efecte, consisteix a creure que el futur ens proporcionarà resultats o experiències favorables. I també a pensar que tot el mal que hem patit o patim, i que tot el dolor que ens aclapara, acabaran esvanint-se fins convertir-se en no-res.

Read Full Post »

FUMUM VENDIDI

Venia fum, diu la llatinada, que ja em disculparan. La frase es podrà aplicar, sense dubte, al Partido Socialista Obrero Español de Catalunya, mal anomenat PSC a seques, sense “Español”. Fins ara encara teníem l’esperança –que s’ha provat infundada– que el PSC, després de mil dubtes i càlculs –versió socialista de la Puta i la Ramoneta– acabaria fent honor al seu nom. No ha estat així, al final s’ha fet certa aquella frase bíblica que fins i tot un ateu pot subscriure: “Ningú no pot servir a dos amos, perquè avorrirà l’un i estimarà a l’altre, o bé es lliurarà a l’un i menysprearà l’altre.” I, en efecte, com es poden defensar els drets de Catalunya i alhora servir els interessos d’España?

Read Full Post »

NO, SENYOR MINISTRE!!!

El mercader de Venècia és una obra publicada per Shakespeare l’any 1600. Explica la història de Bassani, un venecià noble però pobre, que li demana al seu amic Antoni 3000 ducats per a poder aspirar a la mà de Pòrcia, una rica hereva. Antoni, que no disposa d’efectiu perquè el té tot invertit en vaixells mercants, demana els diners a Shylock, un usurer jueu. Aquest facilita l’operació sota contracte. Aquest estableix que si els diners no tornen ell podrà cobrar-se de la peça, això és, podrà tallar una lliura de carn de la part del cos d’Antoni que li plagui més. Bassani aconsegueix el seu propòsit però Antoni, els vaixells del qual han naufragat, no pot saldar el seu deute amb el prestamista. Aleshores aquest clama justícia i exigeix tallar una lliura de carn del seu deutor, de la carn més propera al cor.

Read Full Post »