EL REGNE DELS CELS

Els fariseus preguntaren a Jesús quan arribaria el Regne dels Cels, i aquests els va respondre, tot dient:  «No ve el Regne dels cels per signes observables, ni es dirà ‘vet-lo aquí o allí’ perquè el Regne de Deu és entre vosaltres» Lluc 17, 20-21. Començo amb aquesta cita evangèlica no pas perquè m’hagi tornat menjaciris de cop i sobte sinó per tal de contrastar els dits –o escrits– i els fets d’aquest principat terrenal que s’anomena Estat del Vaticà, somogut recentment perquè el seu líder –diuen que espiritual– vol plegar del càrrec. A fe que el text conté una veritat parcial: el seu regne és entre nosaltres, per bé que no ho és que no sigui visible per «signes observables»… Permetin-me passar comptes: ¿No són signes terrenals el Banc Ambrosià, les accions vaticanes a Beretta (una fàbrica italiana d’armes), les esglésies i catedrals, construïdes amb el diner, suor i sang dels pobles, però convenientment inscrites al registres de la propietat –oi que sí, senyor Rajoy, del PP, que amb PaPa rima- de la Sagrada Institució de cada país, i perfectament inventariades com a béns immobles que són? I no són signes terrenals, tampoc, els sous, pagadors en euros, que l’estat espanyol abona a la cúria dirigida per la Conferencia Episcopal Española? En fi, no us preocupeu pas per si l’Església canvia de rei, perquè això no ens afecta; preocupeu-vos més aviat pel fet que l’Estat del Vaticà existeixi, amb uns interessos més terrenals que espirituals, propis d’una institució de poder que usa de la ideologia,  de la simplicitat i de la fe de la gent per tal d’exercir un domini humà, ben humà. Recordeu, sisplau, la Inquisició (de la qual el Papa actual fou l’anterior cap), que confonia, temps enllà, el «creient»  amb el «ciutadà», i que castigava el «pecador» com es castiga al «delinqüent»… penseu en les fogueres de la Terra, que duien directe al cel o a l’infern aquell que discutia, amb la paraula, el pensament o l’acció, els designis del Papa de Roma o de qualsevol dels seus acòlits ensotanats. Tingueu present, per acabar, que el Vaticà és el model perfecte d’estat totalitari: unitat de doctrina, de creença i d’aparell de poder sota un sobirà absolut els designis del qual són indiscutibles i, per decret, certs. Paraula de Déu. Publicat a La Quera 20. Revista satírica de Ponent.