EL CLATELLOT (Calla niño!!!)

Abans, els pares i els mestres curaven els dèficits d’atenció o la simple desobediència dels fills o dels alumnes amb un clatellot. Clatellot: variant occipital del conegut «mastegot» aplicat amb mà oberta a la galta. El clatellot accentua el respecte de qui el rep pel qui el dóna, atès que obliga, si us plau per força, a la inclinació del cap.

Read Full Post »

HITLER I FRANCO, DICTADORS. UNES VIDES PARAL·LELES

A les seves memòries, de 1964, Charles Chaplin va escriure que si hagués tingut coneixement dels horrors dels camps de concentració alemanys no hauria pogut rodar la pel·lícula El gran dictador.  «No hauria pogut burlar-me de la demència homicida dels nazis», va dir, referint-se a la sàtira que havia fet de Hitler. The great dictator es va començar a filmar l’any 1939, pocs mesos després que comencés la II Guerra Mundial i que Franco es convertís en el nou dictador d’España, un cop vencedor d’una guerra encetada amb un cop d’estat. A la  pel·lícula, Hitler és presentat, gairebé sense forçar el gest, com un arrauxat homicida amb deliris de grandesa, un faltat d’autoestima que necessita veure’s la imatge en rètols i estàtues, un paranoic que arreu veu conspiracions, un fantasiós que somia dominar el món, un individu d’una tal simplicitat que és incapaç d’adonar-se de la crueltat de les seves decisions i, sobretot, com un estúpid que no s’adona mai que el seu posat i el seu deliri són ridículs.

Read Full Post »

PESTA DE NEGOCIACIÓ: DEL WIN-WIN AL WIN-LOST

Hi havia una vegada dues nenes que es barallaven per una taronja. Les dues la volien, de manera que van entaular una gran discussió amb estirades de cabell i molts crits i plors. Al cap d’una bona estona, amb esgarrapades a la cara totes dues, es van decidir a partir-la per la meitat.

Una nena va pelar la seva mitja taronja i se la va menjar. L’altra la va buidar de dins i va llençar el fruit. De la pell en va fer un barret força original per a una de les seves dues nines. Al final, com es veu, van acabar, l’una amb mitja pell i l’altra amb mitja fruita.

Read Full Post »

TU ET DIRÀS DIVENDRES, JO “AMO”

«Li vaig dir que el seu nom seria Divendres (Friday), ja que va ser el dia que li vaig salvar la vida: el vaig anomenar així per recordar-ho. També li vaig ensenyar a dir “Amo” (“Master” en l’original) i després li vaig dir que aquest seria el meu nom. També li vaig ensenyar a dir “Sí” i “No”, i el significat dels dos termes.» El que precedeix és la meva traducció del fragment en què Daniel Defoe, autor de la novel·la Robinson Crusoe, descriu el moment en què Robinson dóna nom a qui, de bon començament, considerarà el seu criat.

Read Full Post »

EL CREPUSCLE DELS ÍDOLS

«…este programa en la llengua que compartim, en el Valencià, com li diguem nosaltres al Català». Així s’expressava Frederic Ferri, presentador d’un informatiu de Radiotelevisió Valenciana poc abans del seu tancament. Aquest ha tingut lloc entre crits de «Açò és un colp d’estat!!!» que els treballadors proferien. Al final, una fosa a negre. Silenci. Vergonya.

Read Full Post »

LA VERITAT DE LES MENTIDES

«Es pot falsificar l’amor? –Sí, es pot falsificar tot: l’amor, l’amistat, l’afecte, la fidelitat, l’interès, la convicció, la fe… Amb totes les coses passa com amb els objectes d’art. I no resulta impossible descobrir la impostura. Amb els quadres, posem per cas, sempre hi ha un moment en què el falsificador es descuida o es deixa anar. Aleshores, en lloc d’imitar aquell a qui vol reproduir –estrafent la seva obra– hi posa una mica de si mateix.

Read Full Post »

RAJOY, ESE HOMBRE

«Un hombre entero, de vida rectilínea, soldada a una razón de ser que siempre acaba teniendo la razón. Un hombre sinceramente humano, que nunca ha jugado a ser un semidiós, que no conoce la palabra “cansancio” y que es, como pedía José Antonio para el dirigente, inasequible al desaliento…» Aquestes paraules van ser escrites per a glossar un gallec il·lustre. Ja ha endevinat de qui es tracta? –En Rajoy, potser? –Calent, calent… intenti-ho de nou. –en Fraga? –No, però més calent encara! –El Sisquet?–Síííííí! Enhorabona! Ho ha endevinat.

Read Full Post »

TOTS ELS HOMES DEL PRESIDENT

Amb el mateix títol, l’any 1976 es va estrenar una pel·lícula dirigida per Alan J. Pakula i protagonitzada per Robert Redford i Dustin Hoffman. Es basava en el llibre homònim de Bob Woodward i Carl Bernstein, el qual relatava la investigació periodística que havia obligat Richard Nixon a dimitir de president dels Estats Units.

Read Full Post »

ESPANYA HA PETAT

Ha obert mai un pou mort o un dipòsit de purins de porc? En aixecar la tapa surt una bafarada pútrida que prové de la descomposició de la femta i l’orina. Es tracta de gas metà, d’olor característic, que ofèn els narius i ofega. Pot arribar a deixar inconscient qui el respira. Així és com més d’un granger, que es disposava a buidar el dipòsit, ha caigut dins i s’hi ha ofegat.

Read Full Post »

HISTÒRIA VERTADERA DE LA MENTIDA

La mentida ha estat sempre un instrument de la diplomàcia i de la política. Maquiavel, al seu Il Principe, ho teoritza a bastament: omple de prevencions el governant contra la bona fe i la franquesa, li recomana captenir-se amb astúcia i dissimulació, l’assessora pel que fa a la conveniència de fer promeses a fi de guanyar-se el cor dels homes i l’avisa de la necessitat de faltar a la paraula donada quan l’ocasió ho requereix.

Read Full Post »