LA RATERA DE RATO

El dia 16 d’abril, el doctor Rieux caminava per la galeria d’entrada de l’edifici, buscant les claus abans de pujar al seu pis, quan va veure sorgir de la foscor del fons del passadís una rata de bona mida, tota molla, que s’arrossegava feixugament. L’animal es va aturar, com buscant l’equilibri, es va posar a córrer cap al doctor, es va aturar un altre cop, va fer una tombarella alhora que feia un xiscle i va caure, a la fi, traient sang pel morro. L’endemà, a les vuit del matí el porter va aturar el doctor quan sortia, per dir-li que algun bromista malintencionat havia posat tres rates mortes al mig de la galeria. Devien haver-les caçat amb trampes molt fortes perquè estaven plenes de sang. El porter havia estat bona estona al costat de la porta, amb les rates penjant de les potes, esperant que els culpables es manifestessin amb alguna burla. Però no va passar res.

Read Full Post »

LA CONSCIÈNCIA DEL JUTGE

Un mestre, quan exerceix el seu magisteri, ha d’explicar, tan bé com pugui, el programa de la seva matèria. La llibertat de càtedra no li dóna pas dret a explicar-ne un altre, perquè està realitzant una funció pública i el programa el determina la conselleria o el ministeri corresponent. Evidentment, la metodologia i les paraules que utilitza per complir amb el seu deure professional, són de la seva responsabilitat. No obstant això, fora ja de l’escola, i com a expert que és en matèria educativa, ningú no el pot privar de la llibertat de fer públiques les seves opinions sobre l’educació del país en general, o, posem per cas, sobre el caràcter inadequat dels continguts de l’assignatura que ha d’impartir.

Read Full Post »

EN SA PUTA VIDA

La vicepresidenta del govern pensa que qui més crida més raó té. O que qui més èmfasi posa, més sincer sembla. Per això ha proferit, indignada, –davant de periodistes– que ella no ha cobrat sobres «en sa puta vida». L’expressió és literal. El cas és que sembla ser que, en sobres o d’una altra manera, Soraya Sáenz ha cobrat desenes de milers d’euros com a portaveu del PP al Congrés que no provenien del sou oficial sinó que eren complements atorgats pel partit. Com que això forma part de la seva declaració de béns a l’inici de la legislatura de 2011, què hem d’entendre? Ja suposo que és legal que el partit li regali diners per a completar el pobre sou de diputat i portaveu (per despeses de representació, Rajoy ha declarat haver rebut 98.000 euros del PP), però el que indigna és observar que els partits tinguin diners per obsequiar als seus alts càrrecs sota l’eufemístic nom de «complements». D’on treuen els quartos? –es pregunta el lector. Ara ja ho sabem: Bárcenas, ex tresorer del partit, ho ha explicat amb tots els ets i uts.

Read Full Post »

ANEU A FER PUNYETES

No diré noms, se’n troba arreu. Que aixequi la mà qui no n’hagi patit cap a la feina, a les trobades de l’AMPA, a les reunions de veïns, als claustres de professors, a les colles d’amics, a l’hora de fer una llista de convidats a una boda, una comunió o un bateig… El «perepunyetes» és omnipresent. No té sexe ni edat definits, solters i casats, vidus i divorciats es disputen amb perfecta equanimitat el penjoll. El –i la– perepunyetes és la reiteració infinita, l’especialista del detall, de la modificació minúscula i irrellevant –però que ell veu transcendent–, és el destructor de la paciència, el vampir de l’ànima i el lladre de l’energia. Són les persones que, amb el seu terrorisme democràtic –als claustres, a les reunions executives, als parlaments, als tribunals– boicotegen tota possibilitat d’acord. Arreu troben repèls que cal polir, esmenes a proposar i debatre. En el fons, pensen que tota decisió és quelcom a ajornar.

Read Full Post »

DE GENOLLS I AMB ELS BRAÇOS EN CREU

¿Recorda el lector aquells temps, no gaire llunyans, quan els alumnes rebecs, poc estudiosos o massa inquiets érem obligats a romandre llargues estones de genolls i amb els braços en creu en un angle de la classe, a la vista de tots els companys? De vegades, per fer més dur el càstig, ens posaven damunt les mans esteses un parell de llibres gruixuts, aquells que –amb tanta mala fortuna– ens resistíem a estudiar. I és que –deien– la lletra amb sang entra.

Read Full Post »

ESPANYA HA PETAT

Ha obert mai un pou mort o un dipòsit de purins de porc? En aixecar la tapa surt una bafarada pútrida que prové de la descomposició de la femta i l’orina. Es tracta de gas metà, d’olor característic, que ofèn els narius i ofega. Pot arribar a deixar inconscient qui el respira. Així és com més d’un granger, que es disposava a buidar el dipòsit, ha caigut dins i s’hi ha ofegat.

Read Full Post »

ASPIRANTS A “CAUDILLOS”

Cincinatus estava llaurant amb els bous quan el Senat de la República de Roma el va cridar, l’any 460 abans de Crist, perquè assumís el càrrec de Dictador. Aquest li conferia poder absolut durant sis mesos, mentre quedaven en suspens tots els procediments ordinaris i ningú no podia criticar, censurar o discutir les seves ordres.

Read Full Post »

POBRES BÈSTIES

Vam saber que ens havíem de posar l’anella al nas a finals de gener. Ja feia temps que corria el rumor però els més entenimentats deien: –Ca, home! On s’ha vist que la gent hagi de dur anella, ni que fóssim vedells! Però el cas és que el rumor persistia, encara que hi havia opinions contraposades: uns deien que seria obligatori, uns altres, basant-se en la provada flexibilitat del govern, deien que seria optatiu.

Read Full Post »

UI, QUINA PPOR !!!

Les bèsties es fan por les unes a les altres. Els lleons rugeixen, les serps de cascavell fan sonar el seu abans d’atacar… i al seu torn, els animals més febles, a fi de crear dubtes en els predadors, realitzen també diverses demostracions deimàtiques (de Deimos, déu de la por, fill d’Ares, déu de la guerra). La natura és molt enginyosa: uns animals augmenten la seva mida aparent desplegant les ales, bombant el plomatge, estenent les extremitats, omplint-se d’aire o d’aigua per créixer en volum, ensenyant les dents, brandant les banyes, fent cops a terra amb les peülles o al pit amb els punys, renillant, escopint o bufant.

Read Full Post »

FOSSA COMUNA

«En Pere va a veure el doctor Cendra per fer-se una revisió. Després d’un reconeixement exhaustiu, el metge li diu:
–Em sap greu, Pere, però li haig de donar una mala notícia. Només li queda mig any de vida.
En Pere queda atordit. Al cap d’una mica diu:
–Això és terrible, doctor. A més, ha de saber que en aquests moments no estic en condicions de pagar-li la factura.
–Sap que farem? –diu el doctor Cendra–. Li dono un any de vida.»

Read Full Post »