Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Joves’ Category

«Tant estalviar en educació ens hem fet milionaris en ignorància». Sigui aquesta frase, que el genial Quino posa en boca de Mafalda, el meu humil homenatge al ninotaire que ens acaba d’abandonar. Mafalda va néixer el mateix any que jo, encara que no la van «batejar» oficialment fins un any més tard. Es pot dir que he crescut amb ella, gaudit amb ella i après amb ella. Ha mort Joaquín Salvador Lavado, però el seu personatge continuarà ensenyant els nens i els adults a pensar, mentre aquests encara sàpiguen llegir.

Del llegir i de l’escriure vull parlar avui. Com el lector ja sabrà, el Ministerio de Educación ha retirat el límit de suspensos per a poder passar de curs a la Primària, l’ESO i el Batxillerat. Amb independència del nombre de matèries aprovades, serà l’equip docent qui prengui la decisió. Aquesta anomalia ja va passar el curs anterior, però aleshores l’excepcionalitat del context: suspensió de l’activitat lectiva pel Covid-19, justificava regalar el curs o, si esqueia, el títol acadèmic, amb només dos trimestres cursats. Ara no hi ha excusa possible. Els estudiants sabran pràcticament des de començament de curs que no cal que s’esforcin perquè en qualsevol cas, els resultats acadèmics no seran determinants. Ho seran altres coses més etèries i inaprensibles però, això sí, perfectament homologades pedagògicament, com les «competències» i els «objectius», termes que el tan nostrat Josep Pla fulminaria amb el qualificatiu de «collonades».

Anomenen «flexibilitzar els criteris d’avaluació» el que, en molts casos, és aprovar per la cara, treure’s del damunt un estudiant molest i disruptiu i, en general, anorrear el valor de l’aprenentatge i de l’esforç. En quatre dies, els certificats acadèmics valdran tant com els d’assistència a revetlles o participació en concursos de bitlles, signats pels presidents de les comissions de festes locals. S’imaginen el títol de graduat, fins i tot de doctor, al costat del de membre del Club de petanca de Palautordera?

Després passarà, volgut lector, que quan vostè agafi el Covid-19, es trobarà un metge a qui van regalar la matèria d’Anatomia Patològica; i quan dugui el cotxe al taller, un mecànic que pensarà que una clau anglesa és una presa de judo. No em diguin que no he avisat.

Read Full Post »

BALDUFARecorda el lector haver jugat a la baldufa? Sí, segur que té present haver cargolat fort una corda al voltant de la peça cònica i després haver-la llençat amb violència a terra, tot fent una forta estirada amb efecte per tal d’imprimir-li moviment circular. Segur que no li costa imaginar la ballaruga frenètica i tentinejant, uns cops estàtica, altres vagarívola, de la baldufa que gira sobre la seva punta de ferro. (més…)

Read Full Post »

professor1-720x340Què li semblaria si, a l’Arnau de Vilanova, enlloc de ser els metges i metgesses els qui fan les diagnosis, decideixen si cal intervenir quirúrgicament, donen d’alta un pacient o prescriuen un tractament, fossin els familiars dels pacients o els passavolants de visita les persones que assumissin aquesta responsabilitat? La situació, per demencial, no se li havia acudit. Ho entenc. És clar, la medicina no és com el futbol, on tothom s’atreveix a opinar sobre les alineacions i les estratègies i on, si per un dia es posés d’entrenador un hooligan o un afeccionat qualsevol, no passaria gran cosa. Evidentment, al futbol només ens hi va guanyar o perdre al partit, a l’hospital ens hi va la vida. (més…)

Read Full Post »

ESTUDIAR«Som el que fem cada dia, de manera que l’excel·lència no és un acte, sinó un hàbit», és una frase que defineix l’esperit en acció dels millors estudiants de batxillerat del país que han sabut les seves notes als exàmens de Selectivitat. Vagi per endavant la meva enhorabona. Aristòtil, que escriví la frase fa dos mil tres-cents anys a la seva Ètica a Nicòmac, es referia així al resultat ­ ­–que la ignorància jutja prodigiós– de la voluntat combinada amb la perseverança i l’existència d’un objectiu. (més…)

Read Full Post »

Donna Summer va morir fa un parell de dies. Havia estat, deien, la reina de la música disco. Recordo la seva veu càlida i sensual de mezzosoprano; recordo haver ballat les seves cançons fa trenta anys, quan, com gairebé tots els joves dels pobles de la Noguera, passava els vespres del dissabte al Kipps d’Agramunt, al Tercer Món de Tàrrega, a la Peacock de Bellpuig o al Big-Ben de Mollerussa. Temps era temps…
La cançó que l’havia fet famosa era Love to love you baby, que es pot traduir literalment per: m’agrada estimar-te, nadó, però que en realitat s’ha de traduir per: m’agrada fer l’amor amb tu, nen. (més…)

Read Full Post »

Els antics romans anomenaven «vomitoria» els amplis passadissos que hi havia als amfiteatres, que permetien als ciutadans un fàcil accés o sortida dels recintes. No es tractava, doncs, per bé que molta gent ho cregui així, de llocs especials per a vomitar després dels excessos alimentaris als quals els romans eren tan donats com nosaltres. (més…)

Read Full Post »

En una època com la nostra, en què les xarxes socials proliferen arreu –qui de vostès no té encara un compte en alguna d’elles?– ja no sorprèn que els anglesos, que tot ho enginyen, acabin d’inventar un verb: «to friend», que significa fer amics.
El neologisme té sentit en el context funcional de Facebook i similars, on els usuaris reben peticions d’altres persones per a formar part de la seva xarxa d’amistats. Aleshores, només amb un clic del ratolí hom pot fer un «amic» virtual. (més…)

Read Full Post »

Mentre un estudiant repartia els fulls de l’examen i la resta treia el bolígraf blau, el professor escrivia a l’escaire superior dret de la pissarra, amb una lletra petita i gairebé inintel•ligible: «La cal•ligrafia de l’examen ha de ser clara i entenedora». (més…)

Read Full Post »


Hi ha qui sosté que el millor de la professió docent són els mesos de juliol i agost. La ironia de la frase no amaga la seva veritat. (més…)

Read Full Post »

NORANTA-NOU ANYS

En Josep, el vell pagès d’Oliola (la Noguera), va morir dimecres passat, just el dia que feia noranta-nou anys. Era l’home més vell d’un poble que agonitza perquè no té joves ni escola. No es vantava gens de la seva edat; no debades feia temps que s’havia quedat sense cap dels companys amb qui, fa gairebé un segle, anava a escola –quan la feina de casa ho permetia, caçava moixons amb la fona o anava a abeurar la somera o el ruc a la bassa. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »