Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Joves’ Category

BALDUFARecorda el lector haver jugat a la baldufa? Sí, segur que té present haver cargolat fort una corda al voltant de la peça cònica i després haver-la llençat amb violència a terra, tot fent una forta estirada amb efecte per tal d’imprimir-li moviment circular. Segur que no li costa imaginar la ballaruga frenètica i tentinejant, uns cops estàtica, altres vagarívola, de la baldufa que gira sobre la seva punta de ferro.

Els darrers dies s’ha posat de moda un altre giny que roda. En diuen “Spinner”, un nou SPINNER COIXINETanglicisme, com si no tinguéssim paraules pròpies. El cas és que “spin” vol dir “girar”. Ja veuen, un spinner és una cosa que gira. Per qui no n’ha vist cap, és fàcil de descriure. Es tracta de quatre coixinets, un dels quals en posició central, formant una mena de trèvol. El coixinet central no es veu, perquè té una peça de plàstic per on s’agafa el giny amb el polze i el dit del cor o l’índex, mentre que amb un altre dit o amb l’altra mà hom li dóna impuls perquè giri. Això és tot. No demana traça ni enginy, com la baldufa.  El nen (també he vist molts adolescents) queda embadalit amb el moviment circular. Durant uns segons resta hipnotitzat. Quan el gir alenteix li dóna un altre impuls…, tot plegat mentre el mestre va explicant la lliçó, el veu i pensa: “Si més no, així no fa nosa ni soroll”.

MÒBIL A CLASSE 1Així, l’spinner se suma al mòbil i les xarxes socials com a element de joc i distracció a les aules, i alhora incompatible amb elles. Hi ha qui diu que s’aprèn jugant. Jo més aviat dic que jugant es pot aprendre alguna cosa, si més no com jugar bé, i alhora a respectar les regles del joc, que no és poc aprenentatge per a les regles de la vida. Però no crec pas que el joc, com a pur entreteniment, sigui altra cosa que distracció enfront de la cosa “seriosa” que són els estudis.

Tinc la impressió que el joc és una representació de la societat. Així tenim els  jocs de competició, en què els antagonistes es troben en situació d’igualtat. La gràcia del joc és demostrar la superior habilitat individual o de l’equip. En tenim altres de sort, perquè el resultat no depèn tant del jugador com del destí. No es tracta tant d’imposar-se a l’adversari com de tenir la fortuna, inconstant i variable, al costat. Però també en tenim encara uns altres, que imiten la vida, que suposen l’acceptació temporal d’una il·lusió,SPINNER 1 d’un univers tancat i fictici, on no hi ha regles sinó la simulació d’una segona realitat. De vegades no cal ni vestir disfressa per jugar a metges, a pares i a mares, o a la guerra. I en altres casos, com en aquest que ens ocupa avui, només cal un spinner per imitar el passiu i estúpid mirar-se el melic de la humanitat.

Read Full Post »

professor1-720x340Què li semblaria si, a l’Arnau de Vilanova, enlloc de ser els metges i metgesses els qui fan les diagnosis, decideixen si cal intervenir quirúrgicament, donen d’alta un pacient o prescriuen un tractament, fossin els familiars dels pacients o els passavolants de visita les persones que assumissin aquesta responsabilitat? La situació, per demencial, no se li havia acudit. Ho entenc. És clar, la medicina no és com el futbol, on tothom s’atreveix a opinar sobre les alineacions i les estratègies i on, si per un dia es posés d’entrenador un hooligan o un afeccionat qualsevol, no passaria gran cosa. Evidentment, al futbol només ens hi va guanyar o perdre al partit, a l’hospital ens hi va la vida. (més…)

Read Full Post »

ESTUDIAR«Som el que fem cada dia, de manera que l’excel·lència no és un acte, sinó un hàbit», és una frase que defineix l’esperit en acció dels millors estudiants de batxillerat del país que han sabut les seves notes als exàmens de Selectivitat. Vagi per endavant la meva enhorabona. Aristòtil, que escriví la frase fa dos mil tres-cents anys a la seva Ètica a Nicòmac, es referia així al resultat ­ ­–que la ignorància jutja prodigiós– de la voluntat combinada amb la perseverança i l’existència d’un objectiu. (més…)

Read Full Post »

Donna Summer va morir fa un parell de dies. Havia estat, deien, la reina de la música disco. Recordo la seva veu càlida i sensual de mezzosoprano; recordo haver ballat les seves cançons fa trenta anys, quan, com gairebé tots els joves dels pobles de la Noguera, passava els vespres del dissabte al Kipps d’Agramunt, al Tercer Món de Tàrrega, a la Peacock de Bellpuig o al Big-Ben de Mollerussa. Temps era temps…
La cançó que l’havia fet famosa era Love to love you baby, que es pot traduir literalment per: m’agrada estimar-te, nadó, però que en realitat s’ha de traduir per: m’agrada fer l’amor amb tu, nen. (més…)

Read Full Post »

Els antics romans anomenaven «vomitoria» els amplis passadissos que hi havia als amfiteatres, que permetien als ciutadans un fàcil accés o sortida dels recintes. No es tractava, doncs, per bé que molta gent ho cregui així, de llocs especials per a vomitar després dels excessos alimentaris als quals els romans eren tan donats com nosaltres. (més…)

Read Full Post »

En una època com la nostra, en què les xarxes socials proliferen arreu –qui de vostès no té encara un compte en alguna d’elles?– ja no sorprèn que els anglesos, que tot ho enginyen, acabin d’inventar un verb: «to friend», que significa fer amics.
El neologisme té sentit en el context funcional de Facebook i similars, on els usuaris reben peticions d’altres persones per a formar part de la seva xarxa d’amistats. Aleshores, només amb un clic del ratolí hom pot fer un «amic» virtual. (més…)

Read Full Post »

Mentre un estudiant repartia els fulls de l’examen i la resta treia el bolígraf blau, el professor escrivia a l’escaire superior dret de la pissarra, amb una lletra petita i gairebé inintel•ligible: «La cal•ligrafia de l’examen ha de ser clara i entenedora». (més…)

Read Full Post »

Older Posts »