Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Filosofia’ Category

FILOSOFIAVostè creu que és just o correcte fer tot allò que la llei ens permet o autoritza? Pari atenció, la pregunta no és si tenim dret a fer el que la llei permet, si no si és just, si està bé. La distinció no és especulativa, un mer joc de paraules. Fa poc més d’un segle era «legal», no just, tenir esclaus a España; o fa setanta-dos anys, va ser «legal» matar jueus, gitanos i homosexuals a la civilitzada Alemanya. La pregunta, és clar, obliga a pensar sobre la legalitat i la legitimitat, la legalitat i la moralitat i s’enfonsa profundament en el tema de la justícia. ¿Creu vostè que un estudiant de batxillerat capaç d’escriure sobre el tema tres o quatre folis entenimentats, ben argumentats i redactats, té maduresa suficient per accedir a la Universitat? Així ho pensen a la veïna França. (més…)

Anuncis

Read Full Post »

possessió i imaginació espatlla nuaParlava en rus, molt fort, semblava una discussió, per bé que només se sentia una persona. Però la seva veu arribava a cada racó del supermercat. Jo estava fent cua per pagar i ja gairebé arribava a la caixera. Quan em vaig girar el vaig veure. Era un individu alt, cepat, pèl ros, roig de cara i cara-rodó, d’ulls blaus lleugerament boteruts. Amb una mà sostenia la bossa de la compra i amb l’altra un telèfon mòbil. Va pronunciar unes darreres paraules en rus, plenes de tensió i, tot seguit, va apartar el terminal de l’orella i el va oferir al caixer, tot dient-li en un mal castellà amb un fort accent eslau: «Es mi mujer, que no se cree que estoy en el control gelosia. Dígale donde estoy!» (més…)

Read Full Post »

MODERACIÓ BEUREUn savi no és aquell que sap moltes coses, sinó aquell que sap viure bé, i això no pot ser altre que viure feliçment. Un pensador antic, Aristòtil va posar les bases d’una ètica que confessava aquest mateix objectiu, al qual havia d’arribar-se a través de la moderació, que els grecs tenien en gran estima per bé que no la practiquessin gaire. Aristòtil, així,  inaugurava la idea que en cap cosa, començant per la conducta humana, no hi ha un bé o un mal absoluts fora  dels extrems. És per excés i per defecte que hi ha el vici i la virtut no és altra cosa que el terme mig. (més…)

Read Full Post »

REINA NEGRAPodem estar a damunt, a sota, dins…, podem estar o anar al darrera d’algú. També ens podem posar davant. Però de la mateixa manera ens podem trobar, posar-nos, o veure’ns col·locats al costat d’algú. Les preposicions i les locucions preposicionals són importants, tant com allò que descriuen: els llocs que persones i coses ocupen respecte a altres. També són molt rellevants els verbs que acompanyen aquestes preposicions. No és igual posar-te al davant d’algú que el fet que t’hi posin per pròpia voluntat, perquè t’escullen. No és el mateix anar al darrera d’algú altre que trobar-te que et releguen a aquest lloc. (més…)

Read Full Post »

crim i càstigL’agost de 1865, Gueràsim Chistov, fill d’un comerciant i cismàtic religiós, fou acusat de l’assassinat amb premeditació de dues velles a Sant Petersburg: una rentadora i una cuinera, amb l’objectiu de robar l’ama de la casa. Tot l’apartament estava en desori i vàries joies havien desaparegut d’un bagul de ferro. Havien mort les víctimes a cops de destral. Aquest fet real va ser el punt de partida de la novel·la: Crim i càstig, de Fiodor Dostoievski, publicada en forma de fulletó durant tot l’any següent. L’any passat celebràvem el seu 150 aniversari. (més…)

Read Full Post »

skull-hd-wallpaper-dekstopLa fi del nostre camí és la mort, és l’objecte inevitable de les nostres mires. Si ens fa por, com podrem caminar? Si aquest pensament ens esglaia, com podrem fer cap pas endavant sense que ens tremolin les cames?  El remei de la gent comuna és no pensar-hi. Però això no és pas intel·ligent sinó un covard i estúpid amagar el cap sota l’ala, com faria un ruc que caminés de reculons per tal de no veure el final del camí. (més…)

Read Full Post »

quadrupedes-1Hi ha persones que únicament es distingeixen dels animals pel fet que se sostenen més o menys permanentment damunt les potes del darrera. Anar de quatre grapes no és solament propi dels infants, n’hi ha que, quan s’aixequen sobre les posteriors, no deixen de ser el que eren. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »