Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘11 SETEMBRE’ Category

FAIXA CASTELLERAbans d’ajupir-se per aixecar el pes, el practicant d’halterofília s’estreny fort el cinturó. Hi ha una bona raó per a fer-ho. L’esforç podria provocar-li una hèrnia si no anés ben estrebat. Per la mateixa raó els castellers s’estrenyen bé les faixes abans de començar tota la cerimònia dels aixecaments, una mena d’halterofília coreogràfica molt més vistosa i espectacular.

La faixa, que tants usos ha tingut i té per a ambdós sexes, ha donat per metàfores i frases fetes. «Anar amb el roc a la faixa», per exemple, devia néixer quan la faixa feia tant de cenyidor com de protector de la ronyonada. La frase significa que hom procedeix amb precaució, que està vigilant o que para compte que no el fotin o li prenguin el pèl, i alhora, també, que disposa de recursos per fer front al que calgui. De la Franja enllà, on no entenen les nostres dites, prou que pensen que el refrany significa preparar-se per a la guerra o, pel cap baix, per a la baralla; segur que la referència al roc els fa ensumar LA FAIXA DE LA TRINCAsang. No ens hauria d’estranyar; no fa pas tant temps que van confondre el nostrat «endavant les atxes» de la processó del vespre abans de la Diada amb una crida a matar algú a cops de destral, entenent-lo, és clar, com un cant bel·licista. Bé, ja se sap que no veiem altra cosa que aquella que ja portem dins.

«Agafar-se fort», és una altra expressió que m’agrada. Té un cert parentiu semàntic amb l’anterior. Sempre anticipa, després de posar una coma, una frase com aquesta: «que vénen corbes» o «que ara va de bo». El CASTELLERSsentit també és inequívoc: cal parar compte perquè hi ha perill i, en qualsevol cas, es preveuen dificultats. Les dues frases, sense dubte, valen per al dia d’avui i per als que vénen. Anunciada la data i la pregunta del referèndum ja no cal esperar més menyspreus, sinó directament amenaces d’intensitat creixent, maridades  amb tots els averanys apocalíptics que la imaginació pugui inventar. Serà difícil superar, però, l’inefable “Catalunya vagará por el espacio si se referèndum la punxa d'en Japindependiza”, del benvolgut exministre Margallo. En qualsevol cas, tot plegat res més que pixum damunt de les estàtues. Que troni tant com vulgui, mentre no pedregui. I recordeu que el roc, a la faixa, el duem nosaltres. No pas una arma, car no n’hi ha d’altra que la determinació i el coratge, al costat de la raó i la democràcia. Catalunya serà el que vulguem els catalans, al capdavall, a partir d’ara tot depèn de nosaltres.

Read Full Post »

TITES OUSTites, tites, tites…, diu el president Rajoy. I no li cal ni llençar grans de blat a terra per aconseguir que una colla d’empresaris ‒temorosos de les represàlies si no acudeixen al toc de pito‒ s’ajupin i genuflexin al seu davant per escoltar l’oferta d’inversions a Catalunya, la gallina rebeca.

Què revela l’acció de venir un parell d’hores a Barcelona, amollar una oferta recautxutada, revellida i gastada, mera còpia d’ofertes i promeses falses, fetes per altres governs idènticament mentiders? Què manifesta el fet de creure, mentre es fa la comèdia, que la representació servirà per fer baixar el «suflé independentista»? És innocència, simple barra, estupidesa, mala fe o de tot una mica, com passa en els millors dipòsits d’escombraries? Del que va dir, l’únic interessant, per simptomàtic i revelador, és la frase, digna de millor boca: «Ustedes saben cuan delicado es el material con el cual está tejido la confianza, y que costoso es repararlo cuando se rompe». Renoi, mereix que li diguem, «A buenas horas, mangas verdes!» (més…)

Read Full Post »

ous-blancs-i-rossosQuan vaig anar a estudiar fora, poca cosa de cuina sabia fer, llevat de variacions sobre l’ou. Al poble teníem gallines i ma mare, cada cap de setmana que anava a casa, em carregava d’ous. De fet, crec que durant els cinc anys de la carrera, molts sopars van consistir en truites a la francesa; això els dilluns. Ous ferrats i amb molta sal els dimarts; truita de patata i ceba dimecres; dijous em feia uns ous durs, amanits amb pebre, i divendres assajava una truita d’albergínia o porro. Sempre calia trencar els ous un moment o altre, indefectiblement, fins i tot en el cas dels ous bullits, que aleshores calia pelar. (més…)

Read Full Post »

endavant-les-atxes«Endavant les atxes» és una expressió d’origen religiós. A les processons de Setmana Santa de fa uns anys gairebé tothom portava un ciri o un atxa. Una atxa és un ciri llarg i gruixut, de forma prismàtica i de quatre blens. També pot ser una teia o una torxa, com les que aquesta nit, a Lleida, portarem fins la Seu vella, també en processó. El cas és que a les processons d’abans les atxes anaven davant i la el gruix de la gent darrera, de forma que el moviment dels portadors indicava que la comitiva avançava. El títol «Endavant les atxes» de la cançó commemorativa de la Diada d’enguany, escau molt a la realitat de l’anomenat «procés». (més…)

Read Full Post »