FORA LES CARETES!

«Un estat totalitari realment eficaç seria aquell en el qual els caps polítics executius omnipotents i el seu exèrcit de col•laboradors controlessin una població d’esclaus damunt dels quals no calgués exercir cap coacció, perquè estimessin la seva servitud» Aquesta llarga frase prové de la introducció a Brave new world (Un món feliç), llibre escrit per Aldous Huxley l’any 1932, on provava de descriure una societat utòpica on, com diu el títol tothom era feliç –si més no a la manera com els governants volien.
No estem realment tan lluny d’aquella antiutopia –perquè d’això es tractava, i no pas de quelcom desitjable. L’autèntica esclavitud, com sosté Huxley, no és aquella que sotmet els cossos sinó les ànimes. En efecte, el poder que se sosté només per la força té molt poc poder, en realitat. Els sotmesos no obeeixen més que l’amenaça de la violència; vinclen els genolls i les espatlles però no pas els seus esperits, que somien la revolta que un dia arribarà. El poder vertader consisteix en el domini de les consciències: aconseguir la seva genuflexió o el seu assentiment.
Vist des del punt de vista del poder això mateix no deixa d’observar-se a cada instant. El govern –tant és el de l’Estat com el de la Generalitat– no solament vol guanyar sinó que, a més, vol tenir raó i que la hi donin. Posem per cas la reforma laboral recentment aprovada. El seu principal objectiu explícit és abaratir l’acomiadament. L’implícit és generar un sant temor que faci acceptar sense resistència la reducció de salaris, la depauperació de les condicions laborals i un llarg etcètera que els estalvio.
El redactat del Real Decreto de Reforma Laboral empra a discreció tots els eufemismes que fan al cas: es diu que hom pretén augmentar la «empleabilidad de los trabajadores» a base de regular la «flexibilidad» i «favorecer la eficiencia del mercado de trabajo», en lloc de dir que els sous de misèria i l’acomiadament (gairebé) lliure facilitaran que hom pugui reduir les plantilles de treballadors gairebé a cost zero. Ara on el redactat resplendeix per la seva ironia –farcida de sarcasme– és quan el govern, a la Memòria del Decret lliurada al Congrés per a l’anàlisi de l’impacte de la Reforma Laboral, diu que: «al ser el riesgo de despido muy reducido, se desincentiva el esfuerzo y se genera una excesiva resistencia a la adaptación a nuevas necesidades».
Alsa, m’he dit, per un cop es treuen la careta i mostren francament la seva intenció. Ens volen convèncer que els treballadors són de mala jeia i cal amansir-los. Al mateix preu, però, podrien haver dit que el fuet feia la mateixa funció sobre les espatlles dels esclaus…