Una amiga m’ha fet a mans un conjunt de reflexions sobre el sexisme contingut en el llenguatge que ara em plau compartir amb vostès. Es tracta d’una enumeració de termes que mostren com les paraules, a banda de referir-se als objectes, situacions i relacions existents en el món, expressen molt més del que diuen. Això es fa evident a través del que anomenem «connotacions» dels termes. Així, el concepte «verd», a banda de referir-se a un color, indica l’esperança i la joventut. «Rosa» també és un color, i connota l’amor, la feminitat, etc. Però tot plegat són banalitats. On les connotacions són realment importants perquè revelen els valors d’una societat que han quallat en el llenguatge és en els noms que tenen doble gènere. Aleshores ens adonem que el masculí té un significat estàndard, neutre, de vegades fins i tot positiu, mentre que el seu corresponent femení sovint té connotacions negatives no simètriques.
Empro ara, lliurement, els exemples que m’han tramès: «Déu» es refereix al principi masculí, creador de l’univers, etc. «Deessa» té la connotació d’ésser mitològic, propi de cultures obsoletes i oblidades. «Home ambiciós» designa intuïtivament un individu emprenedor, pencaire, amb personalitat. «Dona ambiciosa», té la connotació d’interessada, harpia, xuclasang. «Aventurer» és un home agosarat, sense por. En canvi, «aventurera» suggereix el que hom anomena una dona fàcil. Encara un altre exemple: «cortesà» designa l’individu que forma part d’una cort reial, mentre que «cortesana», que en el seu moment designava la contrapart femenina, ara ha vist degenerat el seu significat i es refereix més aviat a una prostituta.
Avui celebrem el dia de la dona treballadora. Desgraciadament, encara hem de parlar de la discriminació que aquesta pateix arreu i de la necessitat d’establir mesures de discriminació positiva, de legislar per tal d’aconseguir la paritat en els càrrecs i la igualtat en els sous, etc. Tot plegat està molt bé però penso que, alhora, cal que també parem atenció al llenguatge. Aquest, entre altres coses, conté la sedimentació més dura de les nostres actituds i valors, i resulta molt difícil escapar a la forma de pensar a què ens obliga, car no podem pensar si no és amb paraules. Altrament dit: si no n’arranquem el prejudici i la misogínia no ens en sortirem mai.
EL SEXE DE LES PARAULES
07/03/2011 per Ramon Camats
Lingüistica ficció.
Hi ha un munt de paraules femenines que tenen una connotació molt positiva en català, i en d’altres llengües encara més.
Per exemple JOIA!
o FICCIÓ-LINGÜÍSTICA.
És impossible posicionar-me en una desigualtat com és la de gènere, però si que ho és la comparació entre la marginació en etapes anteriors de la història i la actual. Hi ha una millora respecte al passat, però encara caiem en la construcció de formes a partir del mateix recipient. Si no fem caure aquestes muralles que són arcaiques, mai podrem créixer realment i ens quedarem atrapats al mateix lloc que fa tants anys que hi som. Si partim de les paraules d’una societat masclista, estarem reconstruint un edifici de desigualtats amb els mateixos fonaments. Formar de zero amb unes paraules totalment noves. Crec que aquesta és la única manera de solucionar el problema (encara que sigui una solució casi utòpica).