Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘dona treballadora’

DOMINI MASCULILes dones que contreien matrimoni segons les lleis angleses durant el segle XIX no guanyaven un marit sinó que se sotmetien a un amo. En efecte, les lleis britàniques d’aleshores –amb permís de les derivades del codi civil francès de 1804, inspirat per Napoleó– eren les que pitjor tractaven les dones a Europa. A l’Anglaterra d’aleshores el marit tenia dret a castigar físicament tant la seva esposa com els seus fills; la dona era considerada menor d’edat tota la vida i passava de la tutoria del pare a la del marit, qui des de l’acta matrimonial passava a ser el «protector legal» de la seva esposa; els béns de la muller eren inalienables, fins i tot amb el seu consentiment, i el marit n’era administrador; si una dona abandonava el marit, aquest podia obligar-la legalment a tornar al seu costat, i en cas que el marit renunciés al seu dret, la dona no podia reclamar compensació per aliments o reclamar el seu patrimoni; els fills només eren atribuïts al marit… Tot plegat ho explica conscienciosament John Stuart-Mill al seu llibre: La subjecció femenina (1869), de recomanable lectura. El cas és que Mill, filòsof utilitarista i polític, fou qui, l’any 1867, dugué al Parlament britànic el primer projecte de llei demanant el dret al sufragi per a les dones. La proposta fou rebutjada. Les dones angleses –de més de 30 anys– només van poder votar a partir de 1918 i després de dècades de sufragisme militant. (més…)

Anuncis

Read Full Post »

Una amiga m’ha fet a mans un conjunt de reflexions sobre el sexisme contingut en el llenguatge que ara em plau compartir amb vostès. Es tracta d’una enumeració de termes que mostren com les paraules, a banda de referir-se als objectes, situacions i relacions existents en el món, expressen molt més del que diuen. Això es fa evident a través del que anomenem «connotacions» dels termes. Així, el concepte «verd», a banda de referir-se a un color, indica l’esperança i la joventut. «Rosa» també és un color, i connota l’amor, la feminitat, etc. Però tot plegat són banalitats. On les connotacions són realment importants perquè revelen els valors d’una societat que han quallat en el llenguatge és en els noms que tenen doble gènere. Aleshores ens adonem que el masculí té un significat estàndard, neutre, de vegades fins i tot positiu, mentre que el seu corresponent femení sovint té connotacions negatives no simètriques. (més…)

Read Full Post »