Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘paraules’

Una amiga m’ha fet a mans un conjunt de reflexions sobre el sexisme contingut en el llenguatge que ara em plau compartir amb vostès. Es tracta d’una enumeració de termes que mostren com les paraules, a banda de referir-se als objectes, situacions i relacions existents en el món, expressen molt més del que diuen. Això es fa evident a través del que anomenem «connotacions» dels termes. Així, el concepte «verd», a banda de referir-se a un color, indica l’esperança i la joventut. «Rosa» també és un color, i connota l’amor, la feminitat, etc. Però tot plegat són banalitats. On les connotacions són realment importants perquè revelen els valors d’una societat que han quallat en el llenguatge és en els noms que tenen doble gènere. Aleshores ens adonem que el masculí té un significat estàndard, neutre, de vegades fins i tot positiu, mentre que el seu corresponent femení sovint té connotacions negatives no simètriques. (més…)

Anuncis

Read Full Post »

Deia mon padrí que, quan ell era jove, la paraula donada valia tant com una escriptura. Els pagesos, afirmava, es refiaven els uns dels altres a l’hora dels tractes, que es tancaven amb una encaixada de mans i, sovint, amb el lacònic «Entesos» d’una part i la capcinada d’assentiment de l’altra.
Avui la paraula val poca cosa o no res. Diuen que el vent se l’endú, i per això aquells que no en tenen necessiten escriptures i notari, periodistes i fotografies al diari per tal de donar pes i substància als seus compromisos. Hi ha molt poc honor, molt poca dignitat en tot això.
La nostra època ha donat validesa universal al consell que Maquiavel adreçava als prínceps i senyors de la Terra. Es tracta –deia el florentí– de no guardar fidelitat a la paraula donada quan aquesta fidelitat ja no resulta avantatjosa o n’han desaparegut els motius. Ara aquesta màxima és el mot d’ordre de la meitat de la humanitat, que així s’aprofita de la bona fe de l’altra meitat.
L’ús eficaç de la mentida com a instrument per abastar el poder o conservar-lo ha fet pensar a més d’un que ser capaç de fer promeses falses i de fer-les creure als altres era ja un signe de poder car la capacitat persuasiva ja és en si mateixa una forma de mobilitzar les persones perquè facin alguna cosa. Jo penso, en canvi, que fer promeses a les quals hom sap que no pot donar compliment és un signe de debilitat. (més…)

Read Full Post »