Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘sexe’

sexe peus«Per quina raó té relacions sexuals, vostè?» La resposta més habitual a aquesta pregunta és: «Ho faig perquè m’agrada, perquè em proporciona plaer.» Però, és clar, hi ha moltes més respostes. La diversitat és més gran que la que existeix en les diverses catalogacions de postures que hom ha escrit –i il·lustrat– al llarg de la història. Un grup d’investigadors d’una facultat de psicologia de la universitat de Texas va fer un estudi, fa pocs anys, que donaria per escriure un Kama Sutra de les motivacions que tenen les persones per fer l’amor. (més…)

Read Full Post »

ImatgeFa temps vaig llegir un relat presumptament eròtic. La narració començava amb la descripció d’una escena pornogràfica que tenia lloc en públic, a l’escenari circular giratori del peep show d’un Sex Shop. Els protagonistes feien l’escena, amb petites variacions, 4 cops al dia. Només canviaven els espectadors, els ulls dels quals miraven a través dels visors de les cabines que envoltaven l’escenari circular. El relat acabava amb la boda, la nit de noces i el viatge de nuvis dels protagonistes de les escenes inicials. Aquí la narració era plana com la mà: els acabats de casar tenien un capteniment més cast que el d’una monja de clausura. En prou feines es tocaven, s’adreçaven l’un a l’altre amb freda cortesia. Anaven arreu junts però mai no s’enllaçaven per la cintura ni es feien cap petó: estaven de vacances. (més…)

Read Full Post »

PARELL ÉS

«Mira, jo em vull casar amb tu, però abans que ho fem, has de saber algunes coses de mi. La primera és que els dimecres em trobo amb els amics per a jugar a la botifarra. Prenem unes cervesetes, parlem de dones, ja saps… Els dijous després de sopar em trobo amb els companys de la feina, amb els quals la fem petar una estona fotent a parir l’encarregat i el director general, que són un parell de fills de puta. I, finalment, els dissabtes, ah, els dissabtes al vespre!, són sagrats, ja fa anys que surto amb la colla del futbol. A mitja tarda fem un partidet de futbol sala i encabat anem a sopar i prenem unes copes. Aquests són costums que tinc i pensava mantenir-los. Si t’està bé, perfecte i si no també, perquè no els canviaré.» (més…)

Read Full Post »

Trempo, per tant existeixo. Si em permeten la gosadia els diré que aquesta és la traducció exacta del títol. Oscar Wilde, ironista convençut, va dir un cop que «Hauríem de tractar seriosament totes les coses trivials, i hauríem de tractar les coses serioses amb sincera i alhora estudiada trivialitat.» No li faltava raó: hi ha coses que, banals i senzilles com són, mereixen una segona mirada i un punt d’atenció perquè sovint són les més importants de la vida atès les fem o hi hem de tractar cada dia. I alhora també, a fi que la gravetat no ens torci el gest, hauríem de parlar del que és seriós com si no ho fos. (més…)

Read Full Post »

L’escena és la següent: Wilma Picapiedra surt de casa seva amb unes amigues. Una d’elles diu: «M’alegro que vostè sigui una dama feta a l’antiga. L’altra afegeix: «I jo també. La majoria de les joves cavernícoles d’avui tenen carrera i no són felices restant a casa i defensant la llar». L’escena següent mostra la mateixa Wilma seguida del seu marit, en Pedro. Wilma diu: «Bé, a mi sí que m’agrada estar a casa. A més a més, al meu marit no li agradaria pas d’una altra manera. Veritat, amor meu?» I Pedro Picapiedra respon: «No, no m’agraden aquestes dones intel•lectualoides. (més…)

Read Full Post »

Heròdot conta al primer llibre de la seva Història que Candaule, rei de Sardes, estava casat amb una dona de gran bellesa. Candaule no podia estar-se de presumir-ne davant de Gyges, el seu ministre de confiança. Dia per altre, el rei descrivia extasiat els atractius de la reina, que ningú, fora d’ell mateix, tenia el dret de contemplar. (més…)

Read Full Post »

Una amiga m’ha fet a mans un conjunt de reflexions sobre el sexisme contingut en el llenguatge que ara em plau compartir amb vostès. Es tracta d’una enumeració de termes que mostren com les paraules, a banda de referir-se als objectes, situacions i relacions existents en el món, expressen molt més del que diuen. Això es fa evident a través del que anomenem «connotacions» dels termes. Així, el concepte «verd», a banda de referir-se a un color, indica l’esperança i la joventut. «Rosa» també és un color, i connota l’amor, la feminitat, etc. Però tot plegat són banalitats. On les connotacions són realment importants perquè revelen els valors d’una societat que han quallat en el llenguatge és en els noms que tenen doble gènere. Aleshores ens adonem que el masculí té un significat estàndard, neutre, de vegades fins i tot positiu, mentre que el seu corresponent femení sovint té connotacions negatives no simètriques. (més…)

Read Full Post »