EN SA PUTA VIDA

La vicepresidenta del govern pensa que qui més crida més raó té. O que qui més èmfasi posa, més sincer sembla. Per això ha proferit, indignada, –davant de periodistes– que ella no ha cobrat sobres «en sa puta vida». L’expressió és literal. El cas és que sembla ser que, en sobres o d’una altra manera, Soraya Sáenz ha cobrat desenes de milers d’euros com a portaveu del PP al Congrés que no provenien del sou oficial sinó que eren complements atorgats pel partit. Com que això forma part de la seva declaració de béns a l’inici de la legislatura de 2011, què hem d’entendre? Ja suposo que és legal que el partit li regali diners per a completar el pobre sou de diputat i portaveu (per despeses de representació, Rajoy ha declarat haver rebut 98.000 euros del PP), però el que indigna és observar que els partits tinguin diners per obsequiar als seus alts càrrecs sota l’eufemístic nom de «complements». D’on treuen els quartos? –es pregunta el lector. Ara ja ho sabem: Bárcenas, ex tresorer del partit, ho ha explicat amb tots els ets i uts.

En el fons, Rajoy és un president sensible que empatitza molt amb els treballadors desocupats d’aquest país. Per tal de solidaritzar-se amb ells, ha decidit no fotre res durant la legislatura. El més urgent, creu, és esperar i no moure’s: no fer res per tal de promoure l’ocupació, no fer res per a promoure l’entesa amb Catalunya, etc. És un prodigi de coherència dins de la contradicció. Rajoy creu –és un dir– que la ignorància és intel·ligència, que la pressa exigeix lentitud, i que la millor forma d’actuar és estar-se’n. «Com he de treballar jo, havent-hi sis milions de desocupats? No els podria mirar a la cara», deu pensar cada dia abans de fotre’s a jeure.

La política espanyola només consisteix en declaracions grandiloqüents i en punyalades als treballadors en general, i a Catalunya en particular. Pel que fa als primers, sàpiga el lector que a partir de dilluns els desocupats de més de 61 anys s’hauran de jubilar obligatòriament, de manera que perdran entre un 18 i un 22 % de la seva pensió. Això ho fan a través d’un reial decret i sense avisar, com moltes de les mesures econòmiques que prenen. D’aquesta manera, és clar, reduiran el nombre de desocupats convertint-los en pensionistes empobrits. Aquest govern no veu que el que necessitem no és més treballadors prejubilats sinó molts més polítics sense feina, i sense dret a subsidi.