Als països anglosaxons, també a França i Alemanya, cada curs costa més trobar professors per cobrir les vacants. A Catalunya això passa especialment amb el professorat de matemàtiques; la docència d’aquesta ciència exacta ha de ser coberta amb graduats d’altres especialitats com Enginyeria, Física o Economia. Ara que, amb la darrera atzagaiada del Departament d’Educació, ja saben, allò que han anomenat «àmbits docents», aviat passarem de tenir biòlegs fent matemàtiques a tenir filòsofs o historiadors ensenyant ‒és un dir‒ a fer derivades i integrals. Quant a això darrer, a ningú no se li escapa que amb el concepte d’«àmbit», de vagues ressonàncies pedagògiques, s’oculta el que és una solució d’urgència a la manca de professorat especialista, es dissimula el menyspreu per les especialitats didàctiques i es disfressa la rebaixa dels continguts docents, tot plegat amb el propòsit de perpetrar millor una gran estafa: donar títols que no corresponen als continguts impartits i molt menys als coneixements adquirits.
Això sol explicaria la disminució d’individus amb «vocació docent». En efecte, un professional de l’educació, una persona que pensi que «mestre» és el títol millor que hom pot tenir, que estigui convençut que no hi ha tasca més noble i més útil que ensenyar, no pot restar indiferent a una política educativa que enganya els estudiants i les famílies i que per garreperia, desídia o per ignorància, no garanteix sempre els millors professionals i condicions docents. No pot ignorar tampoc que a l’Educació Secundària Obligatòria els diners només s’inverteixen en pantalletes a les classes i no en professorat i disminució de ràtios a les classes.
Hi ha encara un altre factor que dona compte de la indignació i cansament de mestres i professors. És el fet que estan tips de sentir-se dir, per part de la societat i també per part dels seus alumnes més recalcitrants: «A tu et paguem perquè ens aguantis». Aquests no volen estudiar i els seus pares no els volen a casa. La suma és explosiva. Els pares no fan la part de coeducació que els toca i el Departament d’Educació no fa la seva. Uns i altres han decidit no invertir en educació. Quan ja no tinguem professors coneixerem el preu d’invertir només en incivisme i ignorància.
Ramon Camats 
Deixa un comentari