QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

«Oh benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum…», així fa la tornada de la famosa cançó que Jaume Sisa va compondre fa trenta-dos anys. Trobo que expressa a la perfecció l’essència de l’optimisme. L’optimisme, en efecte, consisteix a creure que el futur ens proporcionarà resultats o experiències favorables. I també a pensar que tot el mal que hem patit o patim, i que tot el dolor que ens aclapara, acabaran esvanint-se fins convertir-se en no-res.
Les persones optimistes no són pas cegues o ignorants, no s’enganyen a si mateixes, no tanquen els ulls davant dels fets, no són uns somiatruites, i tampoc no amaguen el cap sota l’ala quan la realitat no els plau. El cas és que els optimistes hi veuen perfectament i tenen esperances raonables. En realitat, l’optimisme no consisteix en altra cosa que en l’adopció d’una determinada perspectiva davant dels fets i una manera especial de prendre’s les realitats de la vida.
Recorden el tòpic del vas mig ple i del vas mig vuit? L’optimista el veu d’una manera i el pessimista d’una altra. El mateix passa amb totes les altres coses i circumstàncies de la vida. És evident que la mirada d’un i altre no modifica res: l’aigua del vas és la mateixa, les dificultats existents no canvien de cop i volta, els motius de la tristor no desapareixen, etc. Però també és cert que l’optimisme és aquella actitud que fa que les persones disposin d’una reserva d’esperança que fa més suportable el dolor quan es presenta, d’un dipòsit d’energia que permet superar una dificultat i d’un estoc de paciència quan es fa necessari esperar. Tot plegat és així perquè l’optimisme consisteix a pensar que hi ha una sortida per a tot. És allò que diu una altra cançó, aquesta de Llach, que escau perfectament davant de les calamitats presents: «… i malgrat la boira cal caminar».
Es diu que un pessimista no és altra cosa que un optimista ben informat. Discrepo totalment d’aquesta opinió. Hom no deixa de ser optimista perquè sàpiga, posem per cas, que té un greu problema de salut. Hom deixa de ser optimista quan li manca l’energia i el determini per a lluitar contra la malaltia. L’optimista informat posa bona cara al mal temps. L’optimista informat té sempre present el darrer vers de la cançó de Sisa: «El temps no compta, ni l’espai, qualsevol nit pot sortir el sol.»