Lo rei hauria d’haver fet avui el seu discurs de la vetlla de Nadal. Avui, dia dels Sants Innocents, escau més al contingut i a la forma del que va dir, tot ple de broma amable i intranscendent. Així, les ironies, els eufemismes, els sopars de duro, les bajanades i sobretot les mentides haurien trobat millor acollida i haurien estat entesos com divagacions d’un vell que repapieja i no com agosarats sarcasmes, menyspreus i burles a la intel·ligència dels ciutadans.
L’oportuníssima vaga dels treballadors de TV3, la nit del 24, em va estalviar l’avorriment del discurs. No em va saber pas cap greu, l’acostumada insubstancialitat ensucrada de la representació reial no convidaven a canviar de canal. Però després l’he hagut de llegir per a tractar de comprendre com diferents mitjans informatius han pogut trobar-hi tants missatges clars. Missatges que, trets de context, semblen fins i tot contradictoris. Per a un mitjà, lo rei insta a fer complir la Constitució i les lleis; per a un altre, l’essencial és que lo rei demana reformes i acords polítics. Uns altres, encara, afirmen que lo rei defensa una España on cabem tots. En fi, la impressió és que cadascú veu només el que vol veure i que la substància del text es troba més en els ulls de qui llegeix que en la buidor i grisa intrascendència de la lletra. En efecte, sostinc que lo rei no diu mai gran cosa quan parla. La major part de les vegades no és més que un portaveu del govern de torn, i aleshores només repeteix «de bon rollo» el que ja hem sentit mil cops. I quan no és el cas, el text reial passa de puntetes amb terminologia vaga i lleugerament positiva sobre tots els temes sensibles, cosa que permet, en un prodigi d’autoironia inconscient, que parli de si mateix i de la seva família com si parlés d’un tercer. Resumint: lo rei no diu res concret quan parla i quan vol dir alguna cosa clara menteix. A l’antològica mentida del discurs de fa dos anys em remeto: recorden allò que «la ley es igual para todos» referint-se al seu gendre i filla?
Del discurs d’enguany són destacables, en fi, els eufemismes i les mentides. Dels primers el millor és quan diu que el «desaliento de los ciudadanos» l’han provocat «los casos de falta de ejemplaridad en la vida pública». Tant li costa parlar de «corrupció» o de mencionar la seva enorme responsabilitat en aquesta minva del prestigi de la política i les institucions públiques? De les segones, la millor, en forma de brindis al sol, és quan ens vol transmetre la seguretat que assumeix les exigències d’exemplaritat i transparència que avui reclama la societat. Osti, ni una llufa penjada a l’esquena ens faria més goig.
Ramon Camats 
Deixa un comentari