CONTRA LA MONARQUIA

Llepaculs diversos s’han esforçat, des de fa temps, a demostrar el dret d’uns homes a manar i l’obligació d’uns altres a obeir. N’hi havia un, anglès, anomenat Robert Filmer, que va escriure un llibre titulat El Patriarca. En aquell paper defensava el dret diví dels reis identificant l’origen del poder amb la potència paterna. L’argumentació tenia una base bíblica, segons la qual Déu hauria donat el poder a Adam i, a partir d’ell, existiria un dret de primogenitura que, per herència, s’encarnaria en els reis. D’aquesta manera el rei vindria a ser com un pare per als seus súbdits i governaria l’estat com una gran família. La monarquia, que és el més antic dels governs hereditaris, es justificaria així com el model volgut per Déu a través de la primogenitura d’Adam.

Read Full Post »

LA LLUFA DE LO REI

Lo rei hauria d’haver fet avui el seu discurs de la vetlla de Nadal. Avui, dia dels Sants Innocents, escau més al contingut i a la forma del que va dir, tot ple de broma amable i intranscendent. Així, les ironies, els eufemismes, els sopars de duro, les bajanades i sobretot les mentides haurien trobat millor acollida i haurien estat entesos com divagacions d’un vell que repapieja  i no com agosarats sarcasmes, menyspreus i burles a la intel·ligència dels ciutadans.

Read Full Post »

ESCRACHE AL REI

Al joc d’escacs, «fer escac», per defecte, significa amenaçar el rei de captura immediata. El terme deriva del persa «shâh», que significa rei. Aquesta amenaça s’elimina de tres maneres. Primera, capturant la peça atacant; segona, interposant-ne una altra –un peó, un cavall, un alfil, una torre– entre l’atacant i el rei.

Read Full Post »