Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘veritat.’

Imatge«La fada se’l mirava i se’n reia: –Però per què rius? Va preguntar el ninot, perplex i pensarós, en adonar-se que el nas li creixia. –Ric de les mentides que m’has dit. –I com saps que he dit mentides? –Les mentides, fill meu, es veuen de seguit, perquè n’hi ha de dues menes: les mentides que tenen les cames curtes i les que tenen el nas llarg. Les teves, és evident, són de les que tenen el nas llarg.» La cita, és clar, prové del llibre Le avventure di Pinocchi. Storia di un Burattino (Les aventures de Pinotxo. Història d’una titella), de l’escriptor italià Carlo Collodi. (més…)

Read Full Post »

Imatge«Es pot falsificar l’amor? –Sí, es pot falsificar tot: l’amor, l’amistat, l’afecte, la fidelitat, l’interès, la convicció, la fe… Amb totes les coses passa com amb els objectes d’art. I no resulta impossible descobrir la impostura. Amb els quadres, posem per cas, sempre hi ha un moment en què el falsificador es descuida o es deixa anar. Aleshores, en lloc d’imitar aquell a qui vol reproduir –estrafent la seva obra– hi posa una mica de si mateix. (més…)

Read Full Post »

ImatgeUn home és despertat de matinada pel soroll insistent del telèfon: –Hola, sóc en Pere, el masover de la seva finca. –Hola, Pere, que passa alguna cosa? –No res, només volia dir-li que s’ha mort el seu lloro. –El meu lloro, aquell que va guanyar el concurs el mes passat? –Exacte, aquest. –Quina llàstima!, però de què ha mort? –És que ha menjat carn podrida. –I qui li n’ha donat? –Ningú, se la menjava d’un dels seus cavalls morts. –Quins cavalls? –Doncs, de dos dels seus cavalls de pura sang. S’han mort de cansament de tant donar tombs a la sínia del pou. –Valga’m Déu, i per què ho feien, això? –Per a apagar el foc. –Foc? On? Quin foc? –A casa seva, senyor. Per accident, un ciri va encendre una cortina i miri… –Ciri, com és que teníeu encès un ciri? Al mas hi ha llum elèctrica! –Va ser un dels ciris de la vetlla. –Vetlla, de quina vetlla em parles? –La vetlla de la seva mare, senyor. Ella va entrar de matinada, sense avisar, i jo li vaig disparar un tret d’escopeta perquè em vaig pensar que era un lladre… (més…)

Read Full Post »

PARE – Fill, vine aquí, hem de parlar.
FILL – Què passa, pare?
PARE – Hi ha una ratlla al cotxe. L’has feta fet tu?
FILL – No ho crec, si he entès bé la definició de “ratllar el cotxe”, no puc dir, sincerament, que hagi ratllat el cotxe.
PARE – Bé, ahir no hi havia cap ratlla, i tu vas agafar el cotxe ahir per la nit, i ningú més l’ha conduït des d’aleshores. Com es pot explicar la ratlla?
FILL – Bé, com he dit abans, no tinc cap record de ratllar el cotxe. Si bé és cert que vaig agafar el cotxe la nit passada, jo no el vaig ratllar. (més…)

Read Full Post »


Quan de nen veia una pel•lícula americana de judicis hi havia una cosa que no deixava de sorprendre’m mai. Era el moment en què el testimoni de torn era cridat a l’estrada per a declarar i hom li feia posar la mà dreta damunt d’un Bíblia i li preguntava: «Jura vostè dir la veritat, tota la veritat i res més que la veritat, amb l’ajuda de Déu? El cert és que em sorprenia el to cerimonial de la pregunta, que s’intuïa pel fet de formular-la de manera tan redundant i complicada. Aleshores no m’adonava de la importància que tenia i té la formulació mateixa. Dir la veritat, en efecte, no és necessàriament dir tota la veritat; i dir només la veritat exclou necessàriament l’enunciació d’informació irrellevant o, el que seria pitjor, d’informació que pugui induir a error o a malinterpretar la que sí que és pertinent.
En els judicis, on es tracta de prendre una decisió: si l’acusat és culpable o no d’allò de què se l’acusa, quina de les dues parts té raó en la demanda, etc., és imprescindible que el jurat tingui informació veraç, completa i fefaent. D’aquí la pregunta per la veritat, tota la veritat… (més…)

Read Full Post »