Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘treball’

TEMPS MODERNS CHAPLIN−Que no treballes, Mariano? −Hombre, trabajar, trabajar, no demasiado, la verdad. Y no es por falta de ganas, que tengo muchíssimas. Però gracias a Dios, me las puedo aguantar. Així responia el president del govern a un periodista imaginari que havia tingut la sort que, en una roda de premsa oberta i amb preguntes, respongués a la seva. En Mariano, ho sap tothom, creu que la feina es fa esperant que un altre la faci. I sinó, el millor és no fer res, perquè si hi ha un problema, i es pot arreglar, ja ho farà un altre. I si no es pot apariar, no val la pena perdre el temps posant-s’hi. Mariano és un NI-NI frustrat, que ni estudia ni treballa, però a diferència d’aquells per als quals es va inventar el nom, no viu dels seus pares sinó de tots els ciutadans de l’estat. (més…)

Read Full Post »

desocupat los lunes al solSempre va arreglat, amb senzillesa però arreglat. Ningú no diria que porta quatre anys desocupat i que viu de la solidaritat familiar. Ningú no diria tampoc que la serva renda no li dóna per a engegar la rentadora i que renta a mà la seva roba gastada, i que planxa sense endollar. Ningú no sap que, quan surt al vespre, amb dos galledes, a l’hora que tothom mira la tele, va a omplir-les a la font del barri per tal de poder cuinar, rentar i rentar-se cada dia. Li han tallat l’aigua. Per descomptat, la nevera la té gairebé sempre buida. Tria amb cura les botigues on compra els productes més barats, i alguna vegada ha recollit, amb por que algun conegut el veiés, les bosses de pa vell que llencen els treballadors del supermercat a l’hora de tancar. Sort té del seu germà i de la seva cunyada, que l’ajuden. Sort també de sa mare, que viu al poble amb una modesta pensió de viudetat, la qual encara li passa uns dinerets quan va a veure-la, juntament amb quatre patates, enciams i cebes de l’hortet que conrea. (més…)

Read Full Post »

ImatgeSi un individu és incapaç d’albirar el futur serà també incapaç de suportar cap present. El futur no és només una possibilitat temporal a venir, sinó també el lloc per a la realització d’un mateix. Ja em disculparan la filosofada. Encara tinc present un llibre que vaig llegir fa temps: L’home a la recerca de sentit. Ed. 62. Era de Victor Frankl, i hi explicava la seva experiència als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. Frankl descrivia els patiments i privacions dels presoners del camp. Deia que en qüestió de molt pocs mesos tothom perdia la salut, s’aprimava vint o trenta quilos, i veia la seva vida al caire de l’abisme. Això feia que, en poc temps, les diferències de salut i força física amb què els presoners entraven al camp quedessin esborrades totalment. Molts, privats de cap mena d’esperança, s’abandonaven. Altres, en canvi, no ho feien, de manera que vivien durant més temps; alguns ho van fer prou com per a veure l’alliberament i poder explicar-ho, com l’autor del qual els parlo. (més…)

Read Full Post »

El títol, manllevat de la coneguda expressió «La costa de gener», no és, tanmateix, una troballa casual sinó que està justificada per un conjunt d’analogies. Si costa refer-se de les excessives despeses de les festes nadalenques, no costa pas menys fer-ho de les provocades pels viatges vacacionals de l’estiu –els que han pogut fer-los, és clar– o/i de les que ocasiona l’adquisició del material escolar dels fills –especialment ara, amb la dolorosa i antipedagògica pujada de l’IVA que hi han clavat. (més…)

Read Full Post »

Donna Summer va morir fa un parell de dies. Havia estat, deien, la reina de la música disco. Recordo la seva veu càlida i sensual de mezzosoprano; recordo haver ballat les seves cançons fa trenta anys, quan, com gairebé tots els joves dels pobles de la Noguera, passava els vespres del dissabte al Kipps d’Agramunt, al Tercer Món de Tàrrega, a la Peacock de Bellpuig o al Big-Ben de Mollerussa. Temps era temps…
La cançó que l’havia fet famosa era Love to love you baby, que es pot traduir literalment per: m’agrada estimar-te, nadó, però que en realitat s’ha de traduir per: m’agrada fer l’amor amb tu, nen. (més…)

Read Full Post »

Un dels set pecats capitals, diuen els capellans, és la peresa, mare de tots els vicis –afegeixen. No acabo de veure la consistència d’una tal afirmació atès que ja en el Gènesi queda perfectament establert que el treball no és un vici en absolut, sinó un càstig diví. (més…)

Read Full Post »

Al meu poble hi vivia un pagès que deia, ple d’una saviesa antiga i reposada, que tenia moltes ganes de treballar però que gràcies a Déu, se les podia aguantar. I era, no ho dubteu, l’home més feliç del món; tenia un tracte amical i distès i la seva conversa era fluïda i enraonada. Mancat de rellotge, mai no tenia pressa per arribar enlloc ni objecció a fer quan hom li proposava de fer-la petar una estona al cafè. (més…)

Read Full Post »

Hi ha individus que, quan és dissabte, diuen entristits: «Demà passat és dilluns» perquè la perspectiva del retorn a la feina és tan desagradable que, en més d’un cas, els impedeix el gaudi del cap de setmana. També hi ha els qui, quan és dijous, exclamen, amb el mateix aclaparament, «Demà passat és dissabte». I és que no saben pas què fer els dies de festa, sense horaris, sense les seves rutines, sense els companys de cada dia… (més…)

Read Full Post »

Al meu poble hi vivia un pagès que deia, ple d’una saviesa antiga i reposada, que tenia moltes ganes de treballar però que gràcies a Déu, se les podia aguantar. I era, no ho dubteu, l’home més feliç del món; tenia un tracte amical i distès i la seva conversa era fluïda i enraonada. Mancat de rellotge, mai no tenia pressa per arribar enlloc ni objecció a fer quan hom li proposava de fer-la petar una estona al cafè.
Aquest home senzill havia anat a escola el necessari per a no ser considerat analfabet, però com d’instint i sense teoria havia copsat l’essència del treball. Així, deia que si treballava –i ho feia, bé havia de llaurar i sembrar cada tardor i segar a l’estiu- era perquè li calia per a poder menjar cada dia, i afegia que no pensava caure en el parany de fer-ho més del compte: “Jo només treballo per viure” era el seu mot d’ordre.
Sorneguer i irònic contemplava l’aqueferament dels altres pagesos del poble, que maldaven per estendre les terres de conreu o demanaven crèdits per a fer una granja de porcs o de vedells amb l’estèril esperança de fer més diners per a poder-los gastar, en una folla dansa circular. Incapaç d’enveja, admirava els llustrosos cotxes dels veïns, vells ja però en prou feines estrenats per manca de temps.
Un dia el capellà del poble li va dir enmig d’una partida de botifarra i en to de broma que estava donant un mal exemple als pagesos joves amb això de llevar-se tard i posar-se el darrer a passar la terra. La resposta fou antològica. “Mossèn, vós hauríeu de saber millor que jo que no faig més que seguir l’exemple de Nostre Senyor, que només va treballar sis dies i el setè es va posar a jeure pel que restava d’eternitat.” (més…)

Read Full Post »

A l’antiguitat hom menyspreava el treball manual, perquè moltes societats el reservaven per als esclaus. Aleshores la feina, tota la feina, s’havia de fer «a mà», car no hi havia màquines que la substituïssin. També els reis empraven les mans, encara que només fos per a signar edictes o segellar ordres, però les tenien fines i blanques, sense clivelles ni durícies. Els ceptres del poder eren lleugers i alegres de dur. Les dels serfs, en canvi, endurides pel treball, enrigidides per la gebrada i malmeses pels mànecs, eren mans de pobre, sense honor i sense poder. (més…)

Read Full Post »