Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘seny’

ImatgeDiu Descartes que el seny (le bon sens, segons expressió del Discurs del mètode) és la cosa més ben repartida que hi ha, perquè ningú no es queixa del que té. I deu tenir raó. Tothom troba que els seus atractius són limitats, l’alçada petita, la dentadura malgirbada, etc. Però ningú no pensa que la seva intel·ligència, la seva agudesa o el seu enginy són insuficients. Deu ser per allò que els ulls miren cap enfora i no pas cap endins. Un mite molt antic deia que els déus, en afaiçonar-nos, van carregar la nostra esquena amb la motxilla dels defectes, i el nostre pit amb la de les virtuts, de manera que veiem fàcilment els defectes dels altres però no pas els nostres. (més…)

Read Full Post »

Qui impedeix que, tot fent broma, diguem la veritat? Aquest sembla ser el lema del llibre Elogi de la follia, que Erasme va publicar ara fa cinc-cents anys. Al llibre és la bogeria mateixa qui pren la paraula, per tal de fer el seu propi elogi. La bogeria, conscient de la mala fama que té –fins i tot entre els poc assenyats– vol reivindicar la seva utilitat, el seu caràcter d’imprescindible a l’hora de fer feliços els mortals. (més…)

Read Full Post »

NORANTA-NOU ANYS

En Josep, el vell pagès d’Oliola (la Noguera), va morir dimecres passat, just el dia que feia noranta-nou anys. Era l’home més vell d’un poble que agonitza perquè no té joves ni escola. No es vantava gens de la seva edat; no debades feia temps que s’havia quedat sense cap dels companys amb qui, fa gairebé un segle, anava a escola –quan la feina de casa ho permetia, caçava moixons amb la fona o anava a abeurar la somera o el ruc a la bassa. (més…)

Read Full Post »