Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘saber dir que no’

«Saber apartarse. Es una gran lección de la vida el saber negar, pero lo es mayor el negarse uno mismo, tanto en los negocios como en el trato personal. Hay ocupaciones extrañas que son polillas del tiempo preciso. Peor es ocuparse de lo inútil que no hacer nada. Para ser prudente no basta con no ser entrometido: hay que procurar que no te entrometan. No se puede ser tan de los otros que uno no pueda ser de si mismo. Incluso de los amigos no se debe abusar, ni querer más de ellos que lo que den. La demasía es vicio, y mucho más en el trato. Con esta moderación prudente se conserva mejor la estima y el agrado de todos, porque no se desgasta la preciosísima dignidad. Se debe mantener la libertad en la apasionada inclinación por lo selecto y no pecar nunca contra el propio buen gusto.»

Baltasar Gracián. Oráculo manual y arte de prudencia, # 34.

Gracián era un geni del Conceptisme, corrent literari que posava més l’accent el contingut i la concentració de l’expressió que no pas en la forma. No és pot dir més amb menys paraules. En efecte, saber dir que no és un art difícil. Pronunciar la síl•laba «no» és senzill; el que resulta difícil és dir que no quan qual, a la persona adequada i amb el to convenient. I encara més, saber dir que no fent semblar que dius que sí, per no ofendre ni humiliar, això ja és treball de geni. Però això és el sentit genrèric. Gracián ens parla de l’específic negar-se un mateix, no regalar el temps personal, tan preciós i insubstituïble, a qualsevol i per qualsevol causa. De la mateixa manera que ens enfada perdre el temps en una cua al supermercat o a l’autopista, ens hauria d’enfadar que hi hagi persones, lladres del temps, que ens el fan perdre amb encàrrecs inútils o disquisicions vanes. En l’exercici de la gestió pública l’habilitat a l’hora de dir no és el signe d’una correcta planificació d’un mateix, l’indici més clar que hom sap distingir l’urgent de l’important i del superflu. N’hi ha que vénen sempre amb presses i tot ho volen per abans d’ahir. Cal saber evitar fer allò que no cal fer, que no és útil i només sembla necessari a aquell que ho demana.
Gracián ho diu tot amb la frase, d’un genial laconisme: «Hay ocupaciones extrañas que son polillas del tiempo preciso». El temps ho és tot, no solament perquè és la matèria de la qual està feta la nostra vida sinó perquè és necessari per a fer el necessari.

Read Full Post »