Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘RETALLADES’

Un home s’emprova un vestit fet a mida i diu al sastre: –Necessito que m’escurci aquesta màniga! És deu centímetres massa llarga! –No, ja ho veurà: doblegui el braç així –diu el sastre– i la màniga li puja. –Bé, d’acord –diu l’home–, però ara fixi’s en el coll! Quan doblego el braç, el coll em puja fins a mig clatell. –No passa res –diu el sastre. Alci el cap i tiri’l enrere. Perfecte. –Però ara l’espatlla esquerra em queda deu centímetres més baixa que la dreta! S’exclama l’home. –Cap problema –respon el sastre–. Inclini el tronc cap a la dreta i les espatlles se li igualaran. (més…)

Read Full Post »

«El nostre dret a l’educació és tan indiscutible… que no hi ha ni la més mínima esperança que cap ànima caritativa ens el prengui!» La frase anterior és pronunciada per Guille, un personatge de les tires còmiques del dibuixant Quino. Guille representa el prototipus del nen desmotivat a qui no agrada gens estudiar. Mafalda, que és l’altre personatge de la vinyeta, escolta desconcertada el seu amic.
Aquest acudit, lamentablement, ja no resulta una paradoxa. Les «ànimes caritatives» a les quals es refereix Guille existeixen. Són dels actuals gestors de l’educació del país, als quals fan costat els seus respectius governs i, probablement, les forces vives del món de la burgesia. (més…)

Read Full Post »

Si em caso amb en Joan he de renunciar a fer-ho amb en Pere, que també m’agrada, i amb qui –potser– igualment seria feliç. El cost d’oportunitat –car d’això es tracta, del que perdem o deixem de guanyar– és una realitat que aflora quan els recursos: temps, diners, possibilitat de dedicació, són limitats i cal triar entre ells. (més…)

Read Full Post »

Procust era un mític hostaler d’Eleusis. En realitat es deia Damastes però li deien «procustés», que significa «l’estirador», per la seva particular manera de fer agradable l’estada als seus hostes. Procust només disposava d’una mida de llit a les seves habitacions, de manera que quan un viatger baixet no l’omplia completament, ell el penjava del sostre i l’estirava suspenent-li uns grans pesos dels peus. De la mateixa manera, quan un hoste era molt alt i les cames li sobresortien del llit, les hi tallava perquè ajustessin perfectament. (més…)

Read Full Post »

Trobo que, de totes les paràboles del Nou Testament, la de l’ovella perduda (Mateu 18: 12-14) és la més difícil d’entendre i, un cop entesa, de convertir en fets de la vida quotidiana. «Imagineu que un home té cent ovelles i se li n’esgarria una: oi que deixarà les noranta-nou al serrat i marxarà a cercar l’esgarriada? I si l’arriba a trobar! Sí, us ho asseguro, sent un goig més gran per ella que no pas de les noranta-nou que no s’han esgarriat». (més…)

Read Full Post »