DE GENOLLS I AMB ELS BRAÇOS EN CREU

¿Recorda el lector aquells temps, no gaire llunyans, quan els alumnes rebecs, poc estudiosos o massa inquiets érem obligats a romandre llargues estones de genolls i amb els braços en creu en un angle de la classe, a la vista de tots els companys? De vegades, per fer més dur el càstig, ens posaven damunt les mans esteses un parell de llibres gruixuts, aquells que –amb tanta mala fortuna– ens resistíem a estudiar. I és que –deien– la lletra amb sang entra.

Read Full Post »

FOSSA COMUNA

«En Pere va a veure el doctor Cendra per fer-se una revisió. Després d’un reconeixement exhaustiu, el metge li diu:
–Em sap greu, Pere, però li haig de donar una mala notícia. Només li queda mig any de vida.
En Pere queda atordit. Al cap d’una mica diu:
–Això és terrible, doctor. A més, ha de saber que en aquests moments no estic en condicions de pagar-li la factura.
–Sap que farem? –diu el doctor Cendra–. Li dono un any de vida.»

Read Full Post »

EL SOMETENT DE LA UdL

Dimecres vaig rebre una circular amb segell del rectorat de la UdL. A la circular, escrita en tercera persona, i en el mateix to i estil dels seus discursos, el rector em convocava, en tant que futur membre, a l’acte de constitució del cos de seguretat que ha de garantir la integritat de les dependències universitàries. Aquest rector –deia– et convida, com a membre docent de la comunitat universitària, a formar part d’una institució gloriosa, de profundes arrels catalanes, una institució que arrenca amb els Sagramentals de 1068, és dissolta per Felip V amb el Decret de Nova Planta,

Read Full Post »