Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘promeses’

ImatgeMaquiavel afirma al Cap. XVIII del Príncep que un governant no té perquè guardar fidelitat a la paraula donada quan han desaparegut els motius que van determinar la seva promesa. El cèlebre escriptor i polític renaixentista sosté que és molt lloable en un polític mantenir la paraula i comportar-se amb integritat i no amb astúcia, perquè els humans valoren molt les aparences, però també afirma que l’experiència demostra que els triomfadors són aquells que han tingut pocs miraments amb les seves promeses i han burlat amb astúcia l’enginy dels altres homes. Aquests consells, conclou el nostre autor, no serien correctes si els homes fossin bons, però com que no ho són i tampoc no et guardarien a tu la seva paraula, tu tampoc no tens perquè guardar-los la teva. (més…)

Read Full Post »

Deia mon padrí que, quan ell era jove, la paraula donada valia tant com una escriptura. Els pagesos, afirmava, es refiaven els uns dels altres a l’hora dels tractes, que es tancaven amb una encaixada de mans i, sovint, amb el lacònic «Entesos» d’una part i la capcinada d’assentiment de l’altra.
Avui la paraula val poca cosa o no res. Diuen que el vent se l’endú, i per això aquells que no en tenen necessiten escriptures i notari, periodistes i fotografies al diari per tal de donar pes i substància als seus compromisos. Hi ha molt poc honor, molt poca dignitat en tot això.
La nostra època ha donat validesa universal al consell que Maquiavel adreçava als prínceps i senyors de la Terra. Es tracta –deia el florentí– de no guardar fidelitat a la paraula donada quan aquesta fidelitat ja no resulta avantatjosa o n’han desaparegut els motius. Ara aquesta màxima és el mot d’ordre de la meitat de la humanitat, que així s’aprofita de la bona fe de l’altra meitat.
L’ús eficaç de la mentida com a instrument per abastar el poder o conservar-lo ha fet pensar a més d’un que ser capaç de fer promeses falses i de fer-les creure als altres era ja un signe de poder car la capacitat persuasiva ja és en si mateixa una forma de mobilitzar les persones perquè facin alguna cosa. Jo penso, en canvi, que fer promeses a les quals hom sap que no pot donar compliment és un signe de debilitat. (més…)

Read Full Post »