AVE MARIA PURÍSSIMA, SENYOR MINISTRE

«Què ha de fer el govern quan hi ha un informe desfavorable a l’administració? –pregunta Jim Hacker, Primer Ministre, a Sir Humphrey Appleby, secretari permanent. Aquest respon: –Mai no s’ha de suprimir, simplement s’ha d’ometre la seva publicació. –I quina diferència hi ha, si es pot saber? –Hi ha tota la diferència del món, primer ministre. La supressió és l’instrument de les dictadures totalitàries. Això no es pot fer en un país lliure. Nosaltres només prendríem la decisió democràtica de no publicar-lo»

Read Full Post »

ALTO EL FOC

Recordo que fa anys, quan no estava prohibit encara, els pagesos cremaven els rostolls després de la collita. Tenia una doble utilitat: deixava el tros net de palla, cosa especialment necessària quan no s’havia pogut embalar (verb que es refereix a fer bales de palla amb una empacadora), i alhora la cendra servia d’adob. Per als nens era una experiència extraordinària participar en aquesta tasca d’adults, tenia aire d’aventura i alhora de responsabilitat. Per a l’operació s’esperava al tard, perquè la calor i el perill fossin menors: primer es voltaven tots els trossos amb un parell de passades de la reu, que deixava uns bons cavallons de terra per a fer de tallafoc. A continuació, totes les persones que participàvem en la crema ens proveíem de branques verdes, que havien d’apagar, a les beceroles, qualsevol sortida dels límits del tros que fes el foc. Sempre s’encenia contra el vent, de manera que el foc avançava molt poc a poc i alhora hom vetllava que cap ràfega no el fes saltar a la riba i s’hagués de córrer. Molt poques vegades s’escapava el foc, i llavors era apagat, just a l’inici, a cops de branca. Si la cosa era més greu, hi havia el tractor amb què fer nous tallafocs a la riba i, en el límit tots els pagesos del poble acudien a extingir.

Read Full Post »

FOSSA COMUNA

«En Pere va a veure el doctor Cendra per fer-se una revisió. Després d’un reconeixement exhaustiu, el metge li diu:
–Em sap greu, Pere, però li haig de donar una mala notícia. Només li queda mig any de vida.
En Pere queda atordit. Al cap d’una mica diu:
–Això és terrible, doctor. A més, ha de saber que en aquests moments no estic en condicions de pagar-li la factura.
–Sap que farem? –diu el doctor Cendra–. Li dono un any de vida.»

Read Full Post »