Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘LLATÍ’

ImatgeL’any 2011 en Boi Ruiz ­–l’artista de les retallades en sanitat– va declarar que si hom vol estudiar Filologia Clàssica per plaer, s’ho haurà de pagar. Les paraules del conseller no eren pas el bram d’un poca-solta sinó l’expressió desacomplexada d’un –i són molts– que pensa que les carreres de lletres són inútils, i que l’administració pública no se n’hauria de fer càrrec. Està clar que no es tracta només de les llengües clàssiques. Els qualificatius d’inútils, superflus i innecessaris s’estenen a tots els estudis d’Humanitats i Arts: Filosofia, Història, Filologies vàries, Antropologia, Música… El raonament és fàcil: en època de retallades pressupostàries, primer cal estalviar en allò prescindible. Atès que aquests estudis no són “productius” en termes econòmics, si hom –seguint el raonament de Ruiz– s’entesta a estudiar “per plaer”, que s’ho pagui.

L’any 2012, els propietaris del cercador d’internet Google van dir que contractarien 4.000 graduats o llicenciats en humanitats perquè comptaven amb la seva cultura, capacitat de relacionar fets, valorar dades, etc., per tal de millorar el seu servei.

ImatgeDubto que l’Empresa Google contracti humanistes “per donar-se gust” o per pur altruisme. Segurament que la seva lògica empresarial és del tot semblant a la d’aquells que menyspreen les humanitats. Què hi ha de diferent, doncs? Simplement que Google, sense abandonar els criteris de rendibilitat econòmica, considera que les competències culturals i socials dels seus treballadors –atès que el seu servei és informatiu en un sentit molt ampli– són tan valuoses com, posem per cas, les dels seus tècnics informàtics.

ImatgeFa molts anys que em dedico a l’ensenyament. Sempre que un estudiant m`ha preguntat quina carrera havia d’escollir li he respost que aquella que més li agradés, amb independència de la presumpta “utilitat” o “contractabilitat futura” dels estudis. Com si no hi hagués metges i enginyers de camins desocupats! Sempre he cregut un error mirar-se el món, i encara més el propi futur, només des dels ulls d’una caixa registradora. Dir això avui és importat: els estudiants de segon de Batxillerat han acabat la selectivitat que els permetrà triar els estudis superiors. L’examen de filosofia tenia dues opcions, una d’elles incloïa un text de Descartes que s’ha fet famós perquè conté, en la versió llatina, la frase: “Cogito  ergo sum”.  Penso, per tant, existeixo, que tants rius de tinta ha provocat i que inaugura la modernitat en termes filosòfics. Encara vivim i pensem el subjecte humà a la manera de Descartes.

Abans, qui “Sabia llatí”, en sentit figurat, era una persona entesa en tot, culta, viva, perspicaç, difícil d’enredar i de manipular. Qui sap si, en el fons de la crítica a les humanitats i de la seva reducció als plans educatius –vegeu les bestieses que preveu la LOMCE de Wert al respecte– no hi ha una voluntat de crear una generació de rucs que es deixin albardar.

Read Full Post »

ImatgeLluny de referir-se ­a res escatològic, un any horrible és aquell en què la desgracia sembla haver-se rabejat amb una persona, un grup o una institució. Només als  malpensats, ignorants del llatí, se’ls pot haver acudit, en llegir el títol, que jo em referia, metafòricament és clar, a l’emprenyament barrejat de sensació d’humiliació ­–aspecte psicològic de la dolorosa dilatació anal no desitjada dels qui són forçats per l’indret– que senten els sis milions llargs de ciutadans que estan desocupats i dels quals el govern no es preocupa. (més…)

Read Full Post »

Qui havia dit que el llatí és una llengua morta? Els científics l’usen per a referir-se a plantes i bestioles i acudeixen a ella per a donar nom totes les noves que es descobreixen. Però no són els únics que l’empren: l’Església Catòlica, que al Concili Vaticà II va decidir que les cerimònies religioses es fessin en les llengües dels fidels, ha mantingut, no obstant, el llatí com a llengua de comunicació interna. (més…)

Read Full Post »