Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Jutges’

This is a court of law, young man, not a court of justice.

OLIVER WENDELL HOLMES Jr.

(Aquesta és la cort de la llei, jove, no un tribunal de justícia)

Oliver Wendell Holmes (1841-1935) fou un gran jurista americà que va formar part del Tribunal Suprem des de 1902 fins 1932, d’on es va retirar als 90 anys perquè considerà que ja li tocava! Va ser un home remarcable i molt considerat per les seves opinions concises i enginyoses. Una de les frases més conegudes és “Shouting falsely fire in a crowded theater” de la qual feu ús en un dels judicis que dirigí. La frase al•ludeix al perill de certes expressions que no tenen un ús clar però resulten extremadament perilloses per causa del lloc o el moment en què són emeses. Per això, segons Holmes, els jurats o els procediments administratius haurien de considerar si no és millor limitar-les, per bé que aquesta possibilitat sembli anar contra la Primera Esmena de la Constitució americana, que garanteix la llibertat d’expressió.
El cas és que la frase d’aquest cap de setmana fa referència a una altra qüestió, molt relacionada amb els esdeveniments dels darrers dies i en especial amb la sentència del Tribunal Constitucional. D’aquesta sentència o “fallo” i, sobretot, de l’alt tribunal, podríem dir, amb Holmes, que ho és de la llei però no pas de la justícia. I quina diferència hi ha? És que la justícia no és allò que deriva de la llei?

(més…)

Anuncis

Read Full Post »

Laws are like cobwebs, which may catch small flies, but let wasps and hornets break through. JONATHAN SWIFT, A Critical Essay upon the Faculties of the Mind, 1707

(Les lleis són com xarxes d’aranya, les quals poden capturar mosquetes però permeten que les vespes i els borinots s’escapin)

La frase del cèlebre ironista Swift, no és original seva, sinó d’Anacarsi, príncep escita amic del legislador atenenc Soló. Ho explica Plutarc en una anècdota de les seves Vides Paralel•les. Tot plegat no fa sinó demostrar la gran erudició de l’autor de Els viatges de Gulliver.
Però anem al cas: Anacarsi i Swift tenen tota la raó, les lleis sempre tenen escletxes per on s’escapen els poderosos. Tenen forats que mantenen en l’opacitat determinades conductes i giragonses estranyes per on l’acusat pot passar a acusador, com passa ara mateix amb el règim franquista i els seus supervivents de la Falange, que han aconseguit dur el jutge Garzón als tribunals.

Read Full Post »

If the laws could speak for themselves, they would complain of the lawyers in the first place. LORD HALIFAX
(Si les lleis poguessin parlar, en primer lloc es queixarien dels advocats.)
No està malament. Es podria ampliar dient que les lleis segurament també es queixarien dels jutges, i encara dels polítics… Al capdavall, tots les estiren i les arronsen tant com poden perquè convinguin als propis interessos. Els advocats forcen la llei i intenten fer-li dir qualsevol cosa per a defensar determinats “presumptes”. Els jutges la interpreten amb una tal audàcia que sovint contradiu, sinó la lletra, el seu esperit. I quan no fan això, s’embranquen en discussions bizantines que no duen a res. Bona mostra d’això darrer la tenim amb la vergonya inacabable de la sentència de l’Estatut. I els polítics, què fan els polítics amb la llei? La fan, l’escriuen, si més no aquesta és la responsabilitat dels que són als parlaments i congressos de diputats… podrien, per un cop, fer lleis clares, distintes, diàfanes i, sobretot, justes?

Read Full Post »