Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Justícia social’

ImatgeLes estadístiques sempre enganyen. Ara tothom sap ja que si som dos i un menja un pollastre sencer, la mitjana és que a cadascun li’n toca mig. Aquesta és una de les grans mentides del sistema: identificar la riquesa, concretada en el Producte Interior Brut i en la Renda per Càpita per fer-nos empassar la idea que l’èxit material  –sense especificar-ne el repartiment– equival a èxit social. (més…)

Read Full Post »

The Grapes of Wrath és el títol de la novel•la que John Steinbeck va publicar el 1939. En ella s’explica l’epopeia dels Joad, una família de pagesos d’Oklahoma que –al mig de la Gran Depressió provocada pel crac borsari de l929– han d’abandonar les seves terres improductives i emigrar en busca de treball per tal de sobreviure. (més…)

Read Full Post »

Ebenezer Scrooge protagonitza un dels relats més coneguts del novel•lista anglès Charles Dickens: A Christmas Carol (Una cançó de Nadal). Scrooge és un home ja gran, esquerp i solitari, perfectament mancat de sentiments com només ho pot ser un individu que personifica l’esperit de càlcul que no s’ocupa sinó del número u, és a dir d’ell mateix, i que, a mena de compensació per la dita mancança, té una sola passió: els diners. L’avarícia, en efecte, ha fet d’ell una persona egoista i geniüda, que mai no s’ha preocupat de ningú, que mai no ha sentit cap fiblada moral en contemplar la misèria en què viuen els pobres al seu voltant, condemnats a la mendicitat i de vegades al robatori. «És que no hi ha presons i cases d’acollida?» pregunta Scrooge cada cop que algú, a les envistes de Nadal, li demana una almoina per als pobres. Ell pensa, amb esperit només atent al dring metàl•lic de la caixa registradora, que la societat ja fa prou i massa disposant de presons, hospicis i de llars d’acollida per als desgraciats que no tenen família, ni feina, ni casa, ni pa per treure el ventre de pena. (més…)

Read Full Post »

Je voudrais rassurer les peuples qui meurent de faim dans le monde : ici, on mange pour vous. COLUCHE. Tret de l’sketch Les Discours en disent long

(Voldria tranquil•litzar els pobles que moren de gana al món: aquí mengem per vosaltres)

Coluche, humorista i comediant francès (1944-1986) feu de la llibertat d’expressió la seva bandera. En realitat, la seva actitud era la de la secta filosòfica dels cínics grecs, que reivindicaven la llibertat de paraula –parresia, en grec− i el desvergonyiment més absoluts. I d’això es tracta, només des d’aquesta llibertat hom pot ironitzar i enfonsar els fiblons de la crítica a la societat benpensant i autosatisfeta.
La frase de Coluche estrafà irònicament la construcció estandarditzada de consol, allò de «No patiu, que pensem en vosaltres» o «No et preocupis de res, que jo ho faré per tu»… la diferència és que, quan l’altre no menja, tu no pots menjar per ell.

Read Full Post »