Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘INDEPENDENCIA’

Imatge«És dolç i honorable morir per la pàtria» resulta una frase de bon recordar enguany, que celebrem –és un dir– el centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial. Segons estadístiques aproximades, hi van participar 65 milions de soldats, més de 8 milions dels quals van morir i 6 milions van quedar mutilats, discapacitats o les dues coses. El saldo contrasta dolorosament amb la traducció de la cita d’Horaci «Dolce et decorum est pro patria mori» que encapçala l’article. (més…)

Read Full Post »

ImageDir «adéu» no és fàcil. No sempre és una fórmula de cortesia que significa «fins aviat» o «ja ens veurem un dia o un altre». Tampoc no parlo del difícil adéu que diem als nostres morts, a aquells que, estimant-los, ens abandonen per sempre. En efecte: parlo d’un adéu definitiu, d’un passar a una altra cosa, d’un girar pàgina, d’un cremar les naus per no tornar. Tothom té alguna experiència del tema, tant a nivell personal com professional: la parella ens deixa o la deixem, ens fan fora de la feina o decidim plegar perquè no ens satisfà, no ens paguen prou o perquè n’hem trobat una altra de millor. (més…)

Read Full Post »

AMBIGÜITAT MANSSegons l’historiador Tucídides, en temps revoltats es trastoquen els significats de les paraules: la covardia és anomenada prudència estratègica; de l’audàcia desenfrenada se’n diu agosarament; la reticència i la cautela són titllades de traïció; la tebior és acusada de dissimulació, etc. Els temps actuals, que tant s’assemblen als que l’autor citat descriu a la seva immortal La guerra del Peloponés, són una festa per als lingüistes. Felipe González qualificava d’«impossible» l’objectiu de la independència, quan en realitat volia –santa innocència– dir «indesitjable.» (més…)

Read Full Post »

Imatge«Oh benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum…», així fa la tornada de la famosa cançó que Jaume Sisa va compondre fa trenta-vuit anys. Trobo que expressa a la perfecció l’essència de l’optimisme. L’optimisme, en efecte, consisteix a creure que el futur ens proporcionarà resultats o experiències favorables. I també a pensar que tot el mal que hem patit o patim, i que tot el dolor que ens aclapara, acabaran esvanint-se fins convertir-se en no-res. (més…)

Read Full Post »

ImatgeVenia fum, diu la llatinada, que ja em disculparan. La frase es podrà aplicar, sense dubte, al Partido Socialista Obrero Español de Catalunya, mal anomenat PSC a seques, sense “Español”. Fins ara encara teníem l’esperança –que s’ha provat infundada– que el PSC, després de mil dubtes i càlculs –versió socialista de la Puta i la Ramoneta– acabaria fent honor al seu nom. No ha estat així, al final s’ha fet certa aquella frase bíblica que fins i tot un ateu pot subscriure: “Ningú no pot servir a dos amos, perquè avorrirà l’un i estimarà a l’altre, o bé es lliurarà a l’un i menysprearà l’altre.” I, en efecte, com es poden defensar els drets de Catalunya i alhora servir els interessos d’España? (més…)

Read Full Post »

vanitat 1«Digues de què et vantes i et diré què et manca.» Es una frase que hom podria aplicar sense esforç tant al govern sortint de Mas com a l’entrant, i també, almenys, a un dels seus més conspicus membres: la vicepresidenta. Al sortint per l’auto qualificatiu de «govern dels millors», des de qualsevol punt de vista, exagerat i arrogant. Ahir, la «nostra TV3», havent rebut les oportunes indicacions, va presentar el nou com a govern de persones «de la màxima confiança» del president. Una altra exageració, que jo jutjo mentida «políticament correcta». (més…)

Read Full Post »

shylock the merchant of veniceEl mercader de Venècia és una obra publicada per Shakespeare l’any 1600. Explica la història de Bassani, un venecià noble però pobre, que li demana al seu amic Antoni 3000 ducats per a poder aspirar a la mà de Pòrcia, una rica hereva. Antoni, que no disposa d’efectiu perquè el té tot invertit en vaixells mercants, demana els diners a Shylock, un usurer jueu. Aquest facilita l’operació sota contracte. Aquest estableix que si els diners no tornen ell podrà cobrar-se de la peça, això és, podrà tallar una lliura de carn de la part del cos d’Antoni que li plagui més. Bassani aconsegueix el seu propòsit però Antoni, els vaixells del qual han naufragat, no pot saldar el seu deute amb el prestamista. Aleshores aquest clama justícia i exigeix tallar una lliura de carn del seu deutor, de la carn més propera al cor. (més…)

Read Full Post »

Hi ha persones que no saben acomiadar-se. Han anat de visita i, quan ja s’aixequen per anar-se’n, els seus hostes els diuen: «Ja us n’aneu, tan aviat?» i, aleshores, invariablement, es queden una estona més. No s’adonen que la pregunta dels hostes no és més que una fórmula de cortesia, i interpreten –equivocadament– que hom els està demanant de debò que romanguin. (més…)

Read Full Post »

El general Franco, en una al•locució radiada a Tetuán, el dia 24 de juliol de 1936, parlava d’una «cruzada en defensa de España». L’ús militar del terme «cruzada» podia entendre’s, en llavis d’un colpista, com a «cruzada patriòtica», atès el predicament que té entre la gent d’aquesta jeia el nom de la pàtria. L’endemà, festivitat de Santiago Apòstol, patró d’España, i des de la mateixa emissora, el qui havia de ser dictador durant els següents 40 anys va precisar que el Alzamiento tenia un sentit religiós, tot dient: «Con nosotros va el bienestar, la paz de España, la família y la religión, todo». (més…)

Read Full Post »

El silenci dels anyells és una novel•la de Thomas Harris que rep el títol d’un episodi de la vida de la protagonista, la detectiu Clarice Starling. (més…)

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »