Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘igualtat’

Declaració Independència EUAA la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica, escrita per Jefferson, hi posa que «tots els homes són creats iguals, i estan dotats pel seu creador de certs drets inalienables, entre els quals es compten el dret a la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat». Amb aquest enunciat, d’inspiració filosòfica, l’Estat assumia implícitament l’obligació de garantir aquests drets als seus ciutadans. Els francesos, que poc després van fer la seva pròpia revolució, no es van atrevir a prometre tant. Amb la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat en van tenir prou, per bé que aviat es van oblidar de les dues darreres. (més…)

Anuncis

Read Full Post »

DOMINI MASCULILes dones que contreien matrimoni segons les lleis angleses durant el segle XIX no guanyaven un marit sinó que se sotmetien a un amo. En efecte, les lleis britàniques d’aleshores –amb permís de les derivades del codi civil francès de 1804, inspirat per Napoleó– eren les que pitjor tractaven les dones a Europa. A l’Anglaterra d’aleshores el marit tenia dret a castigar físicament tant la seva esposa com els seus fills; la dona era considerada menor d’edat tota la vida i passava de la tutoria del pare a la del marit, qui des de l’acta matrimonial passava a ser el «protector legal» de la seva esposa; els béns de la muller eren inalienables, fins i tot amb el seu consentiment, i el marit n’era administrador; si una dona abandonava el marit, aquest podia obligar-la legalment a tornar al seu costat, i en cas que el marit renunciés al seu dret, la dona no podia reclamar compensació per aliments o reclamar el seu patrimoni; els fills només eren atribuïts al marit… Tot plegat ho explica conscienciosament John Stuart-Mill al seu llibre: La subjecció femenina (1869), de recomanable lectura. El cas és que Mill, filòsof utilitarista i polític, fou qui, l’any 1867, dugué al Parlament britànic el primer projecte de llei demanant el dret al sufragi per a les dones. La proposta fou rebutjada. Les dones angleses –de més de 30 anys– només van poder votar a partir de 1918 i després de dècades de sufragisme militant. (més…)

Read Full Post »

ImatgeLes estadístiques sempre enganyen. Ara tothom sap ja que si som dos i un menja un pollastre sencer, la mitjana és que a cadascun li’n toca mig. Aquesta és una de les grans mentides del sistema: identificar la riquesa, concretada en el Producte Interior Brut i en la Renda per Càpita per fer-nos empassar la idea que l’èxit material  –sense especificar-ne el repartiment– equival a èxit social. (més…)

Read Full Post »

«Cap al teu marit anirà la teva apetència i ell et dominarà.» Gènesi 3,16. «Les bones dones són les obedients i guarden en secret el que Al•là ha guardat.» L’Alcorà, 4,34. «És llei natural que la dona estigui sotmesa al marit.» Confuci (pensador xinès, s V aC). «Una vegada més, l’home és per naturalesa superior i la femella inferior. Un dirigeix i l’altra és dirigida.» Aristòtil (Filòsof grec s. III aC). «No correspon a una dona decidir res per ella mateixa, sinó que està sotmesa a la regla de les Tres Obediències. Quan és jove ha d’obeir al seu pare; quan està casada ha d’obeir al seu marit; quan és vídua ha d’obeir al seu fill.» Menci (pensador xinès, IV aC). (més…)

Read Full Post »

Ha plogut molt des que algú va escriure el capítol tercer del Gènesi on es diu que Eva –i, per extensió, totes les seves filles– és la culpable de la pèrdua del Paradís i del fet que els homes hagin de treballar per a guanyar-se el pa amb el suor del seu front. En efecte, ara ja no creiem, com li fa dir a Déu l’autor del text, que les dones han d’estar sotmeses als seus marits.
La televisió és un espill on es reflectix la imatge que la societat té de les dones. En poc més de trenta anys ha passat de mostrar únicament la dona que s’està a casa esperant el seu marit, a fer-la aparèixer en multitud d’ocupacions. (més…)

Read Full Post »

El títol correspon al d’una novel·la que Manuel de Pedrolo va escriure l’any 1965 i publicà el 1972. Hi narra una història molt realista, la d’una parella que ha de buscar fora del matrimoni el que no troba en aquest. Ell, el sexe; ella, la tendresa. La protagonista viu tenallada per les opinions dels altres: el què diran tan típic. Així, procura no vestir per sobre de les seves possibilitats aparents, se sent malament quan el seu marit l’enganya (malgrat el poc que l’estima), es preocupa perquè en creuar les cames no ensenyi res…

El dibuix que de la societat catalana fa Pedrolo és exacte. I encara ho és més el que confecciona de la psicologia femenina engabiada pels valors i normes socials. (més…)

Read Full Post »