Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘franquisme’

«En Pere va a veure el doctor Cendra per fer-se una revisió. Després d’un reconeixement exhaustiu, el metge li diu:
–Em sap greu, Pere, però li haig de donar una mala notícia. Només li queda mig any de vida.
En Pere queda atordit. Al cap d’una mica diu:
–Això és terrible, doctor. A més, ha de saber que en aquests moments no estic en condicions de pagar-li la factura.
–Sap que farem? –diu el doctor Cendra–. Li dono un any de vida.» (més…)

Read Full Post »


Es diu que hom «respira per la ferida» per a indicar, metafòricament, que allò que fa o ha fet patir una persona es manifesta un moment o altre, amb paraules o accions, quan la conversa o l’ocasió posen en primer pla el tema «sensible».
Normalment les ferides sagnen; les plagues i les clivelles obertes són visibles i no es poden amagar. Els embenats i tiretes no fan més que donar-los relleu en lloc d’ocultar-les. Què passa, però, amb les ferides emocionals? Aquestes, per fondes que siguin, no treuen sang ni fan pus; no s’hi pot posar mercromina ni aigua oxigenada per a protegir-les dels bacteris infecciosos; tampoc no es poden cosir amb fil ni cobrir d’esparadrap. Amb tot i això, són invisibles pera tothom llevat de per a qui les té. (més…)

Read Full Post »

Only the man who has enough good in him to feel the justice of the penalty can be punished. WILLIAM ERNEST HOCKING

(Només l’home que té prou bondat per a sentir la justícia de la pena pot ser castigat.)

La frase és molt interessant. Al•ludeix un tema central de la filosofia del dret: la funció de la pena. Quan la societat castiga al delinqüent, per quina raó ho fa? Per revenjar-se del mal patit, per compensar el mal causat, per ensenyar-li alguna cosa al delinqüent o als que, sense haver fet res, obtenen un ensenyament vicari… per tal de prevenir conductes futures? I encara apunta a una finalitat més discutida, això és, la pena de presó, quin sentit té, quina finalitat? És per ventura, com diu el nostre sistema jurídic, la de resocialitzar el delinqüent? Si hom envesteix algú amb el cotxe a causa d’una conducció temerària sembla que la pena de la retirada del carnet prevé conductes futures incorrectes, que la multa educa els que encara no han estat multats i que la indemnització que hom fa pagar a la víctima compensa (¿?) de la pèrdua als familiars. Podríem allargar-nos més.
Quant al judici contra el franquisme que el jutge Garzón està duent a terme (ja veurem en què queda tot plegat), la condemna del règim i dels seus crims no té pas una funció de compensació o rescabalament: ja no hi ha res a compensar. Tampoc no té per objecte la resocialització dels delinqüents (pràcticament tots són morts, com les seves víctimes). No es tracta tant d’una retribució pel mal passat com una prevenció del mal futur. I encara, si hom fa alguna cosa jurídicament rellevant, com robar o assassinar, està fent en realitat una mena de judici universal. Està dient: «robar està permès, assassinar està permès…» Mitjançant el judici i la pena –encara que aquesta només sigui simbòlica, que només sigui verbal− s’aconseguirà mostrar que el món no és i no ha de ser tal i com l’han dibuixat els autors del mal… Amb el judici i la condemna del franquisme el que farem és desmentir l’afirmació segons la qual les dictadures estan permeses, l’assassinat i la repressió estan permesos. Per això cal investigar els crims del franquisme…

Read Full Post »